Bofedales en Bolívia
Els bofedales de Bolívia són ecosistemes intermijos entre la terra i l'aigua, a on el sol es troba inundat o saturat de forma permanent o temporal. Es formen en les zones altes dels Vages, generalment sobre 3 800 metros sobre el nivell de la mar i aplegant a trobar-se en altures de fins a 6000 msnm, en Bolívia estos bofedales es troben principalment al suroest del país,[1] en els departaments de Potosí, Oruro i La Pau.[2]
Similars ecosistemes també es troben en Perú, Equador, Colòmbia, Chile, Argentina i Veneçola. En Bolívia el seu estat de conservació i relació en les comunitats humanes adquirixen característiques pròpies.
Per a les civilisacions andinas (Tiahuanacotas, Urus, Kollas, Incas) els bofedales han segut part de la seua subsistència alimentària. Les cultures andinas, han construït canals artificials en la finalitat de preservar l'abastiment hídric i els ecosistemes naturals regionals. Existixen importants eixemple en Bolívia, tal és el cas dels Sukakollus tiahuanacotas, sistema agrícola ancestral (terraplens de cultiu elevats, rodejats per canals d'aigua (suka uma) que mitiguen les gelades i generen microclima que fertilizan els cultius i els protegixen del congelamiento del gèl altiplánico.[3]
Característiques i composició
[editar | editar còdic]Els bofedales en desenrollar-se en sols humits i saturats conten en una vegetació hidrófila, sempre verda i esponjosa que absorbix, reté i distribuïx les aigües subterrànees o superficials.
Els bofedales:
- Retenen sediment per a evitar l'erosió del sol i mantindre l'entorn ambiental.
- Són l'hàbitat d'aus natives i migrants.
- Servixen d'aliment als camélidos i atres remugants que viuen en les zones altoandinas.
- Regulen els fluix d'aigua, tant de glaciars com de pluja.
- Mitiguen el calfament global en absorbir ingents cantitats de carbono, evitant la seua lliberació a l'atmòsfera.
En estos ecosistemes, el cicle hídric és fonamental lloc que genera dinàmiques ecològiques entre el sol, la biodiversitat, i la seua relació en la població humana.
Com es tracta de sistemes vius i complexos, estos són molt fràgils i altament sensibles als factors climàtics i ambientals. Per això, li'ls denomina "ecosistemes centinelas" perque reflectixen- en prou exactitut- els efectes del canvi climàtic en els entorns altoandinos. "Brinden informació especialment important per a evaluar l'estat de conservació dels ecosistemes en àrees remotes".[4]
El sociòlec i investigador Jean Paul Benavides afirma que “per al altiplano els bofedales andinos són com els boscs per a l'Amazònia i la concentració de carbono i de biodiversitat en els bofedales andinos és enorme. “[5] Aixina mateix, senyala que el rol dels bofedales i chapulls no només és funcional al mig ambient, sino també és un referent importantíssim per a les poblacions d'altura, un referent social i cultural.
Per a l'investigador Carlos Quezada, la reducció i la reculada glaciar està afectant a varis ecosistemes, “moltes conques glaciars estan conectades en els bofedales, els que estan prop dels glaciars tenen turberas molt més grans i ahí s'almagasena gran part del carbono"[6] i seguint a Quezada, la seua desaparició seria greu- tant per al control de l'erosió dels sols,aprovisionament d'aigua, per a la fauna i flora endèmica , com per al forraje i pastura que alimenta al ganado d'altura.
Bofedales Altoandinos Bolivians i la Convenció RAMSAR
[editar | editar còdic]En 1971 es va dur alvance la Convenció sobre els Chapulls,[7] cridada també RAMSAR, és l'instrument marque per a la conservació i l'us racional dels chapulls i bofedales, que en el cas dels altoandinos pertanyen a la categoria de "continentals" (rius, llac, pantans, bofedales, turberas,estanys, canals, represas, entre uns atres) ,
Bolívia, és signataria de la Convenció des de 1990 i va ratificar el seu adheriment en la promulgació de la Llei 2357 del 7 de maig de 2002 en la que el país es va comprometre a conservar, inventariar, generar mecanismes de sostenibilitat, aixina com polítiques i lleis que protegixquen estos sistemes biodiversos. La Llei N.º 404 del 18 de setembre de 2013, establix com a prioritat, en els artículs 1 i 4
“…la recuperació, preservació, us i maneig sostenible dels bofedales…a partir de l'investigació i diàlec de coneiximents i sabers dels pobles indígena originari llauradors i el coneiximent acadèmic, en el propòsit d'aplicar tècniques mixtes de maneig d'aigua i sol…”[8]
Actualment, Bolívia conta en 4 "bofedales altoandinos- Ramsar" dels 11 llocs declarats,
| Extensió Ha. | |
| Els Lipez- Potosí | 1.427.717 |
| Llac Titikaka- La Pau | 800.000 |
| Conca del Tajzara- Tarija | 5.500 |
| Lagos. Poopó i Uru-Uru - Oruro | 967.607 |
Es constata que la superfície territorial dels bofedales bolivians és de gran magnitut (32.011 km²) lo que demostra l'importància que tenen estos ecosistemes, tant per a les poblacions que els circundan, com per al país i la regió llatinoamericana.
Vàries són les iniciatives desenrollades per l'Estat Plurinacional de Bolívia en relació en la revitalisació dels bofedales, entre elles el Proyecte Binacional Bolívia- Perú: "Revitalisació de bofedales, contribuint a la disponibilitat d'aigua. Municipi de Charaña[9] i el Programa "Bofedal és Vida" (Monitoreo i caracterisació de 18 bofedales (casi 2.872 hectàrees) en 14 comunitats dels departaments de la Pau, Oruro i Potosí, implementant plans de maneig d'aigua, pastures i sols per a camélidos.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Bofedales, els "oasis" a més de 4.000 metros d'altura que resistixen a la sequia en Bolívia - EFE» (en és-es). EFE Notícies. Consultat el 2026-03-10.
- ↑ «Bofedales» (en en). Correu del Sur. Consultat el 2026-03-10.
- ↑ Aigua i Agricultura-IICA. «SUKAKOLLUS».
- ↑ Pabón Cristina. «Chapulls Altoandinos, centinelas del canvi climàtic».
- ↑ WIKIMEDISTAS BOLIVIA- Cafè Wayruru Espai Cultural- Proyecte Habilitats Digitals Verdes Wiki 25. «Glaciars i Bofedales en extinció. Conversatorio». https://www.youtube.com/watch?v=7sgvD7CpqzQ.
- ↑ Wikimedistas de Bolívia- Café Wayruru Espai Cultural- Proyecte Habilitats Digitals Verdes Wiki 25. «Glaciars i Bofedales en extinció». https://www.youtube.com/watch?v=2KVTkLmQp0c&t=60s.
- ↑ «RAMSAR-PDF».
- ↑ «[. https://www.lexivox.org/norms/___caps_13___.xhtml BOLIVIA. Llei No.404. 18 de setembre de 2013]».
- ↑ «Revitalisació de bofedales contribuint a la disponibilitat d'aigua. Municipi de Charaña.».
- ↑ Visió 360. Periodisme Global. «Programa Bofedal és vida impulsa la conservació i el desenroll sostenible dels chapulls en huit municipis».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bofedales en Bolivia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.