Bochica
Bochica (en muysc cubun Bozica AFI: /botʂika/ o / botsika/[1]) és, en la mitologia muisca, un héroe civilizador, o un deu, que va ensenyar als muiscas a hilar el cotó i teixir mantes, ademés d'inculcar-los principis morals i socials. La tradició mítica també afirma que va ser el creador del Bot del Tequendama. Els cronistes escriuen en diversos treballs que varien entre sí, que els muiscas ho varen descriure com un home de cabell blanc i barba llarga fins a la cintura, vestint una manta fins a les pantorrillas, en els peus descalzos i portant un bàcul d'or.
Va ser conegut per varis noms, segons les distintes regions de la Confederació Muisca que va visitar. En la província de Bacatá (Zipazgo) se li va cridar Neuterequeteua, Nemterequeteba, Nemquetheba, Chimizapagua, Chimizayagua, Zuhé, Xué i Zuhá. En les províncies d'Hunza (Tunja) i Suamox (Sogamoso) se li va cridar Sadigua, Sugumonxe i Sugunsua. També se li va cridar Idacanzas, encara que per a alguns autors, com José Antonio de Plaça, es tracta de personages distints, sent Idacanzas el primer Sum Sacerdot de Sogamoso, hereu del poder llegat per Bochica.[2]
Image i descripció
A Bochica, cronistes espanyols ho descriuen en una barba de la mateixa manera que els deus Quetzalcóatl del panteón asteca i Huiracocha, de l'inca. La barba, en principi confosa com a prova d'influència prehistòrica europea, sent alimentada i embellida per les idees colonials, va tindre un significat propi en la cultura mesoamericana. Els Anals de Cuauhtitlan són una font important d'alt valor en ser escrits en principi en nahuátl. Els Anals de Cuauhtitlan descriuen l'apariència de Quetzalcoátl en Tula:
"En seguida li va fer la seua caraça verda; va prendre color roig, en que li va posar bermejos els llavis; va prendre groc, per a fer-li la portada; i li va fer els claus; a continuació li va fer la seua barba de plomes..." (Anals de Cuauhtitlan, 1975, 9.)
Ací la barba és representada com una coberta de plomes, lo que concorda en les imàgens trobades en l'art mesoamericà. La connotació de la paraula barba pels colonizadores espanyols va ser utilisada com a adorn per a la fabricació d'influència europea en Mesoamérica. Cap representació cultural d'estos deus, en pintura, escultura, etc., els mostra en barba en el sentit que els espanyols ho hagueren entés.
S'ha qüestionat la veracitat de les històries preservades i l'alcanç de la corrupció per les creències i l'imaginari incorporat per misionero cristians i monges que varen relatar per primera volta en cròniques les llegendes natives.
Llocs que va visitar
| Lloc | Descripció |
|---|---|
| Pasca | Primer poble al que va aplegar Bochica, provinent dels Plans orientals. Per eixe mateix punt aplegaria el conquistador alemà Nicolás de Federmán. |
| Xuacha (Soacha) | A on segons la llegenda chibcha donant un colp en el seu bastó en mig del bosc de boira va donar orige al Bot del Tequendama |
| Bosa | Allí se li hauria mort un camello que duya en si, els ossos del qual s'haurien conservat els naturals. Quan varen aplegar els espanyols, els habitants de Bosa i Suacha (hui Soacha) adoraven una costella en un estany anomenat Baracio. |
| Yntyba | Posteriorment cridat Hontibón, i en l'actualitat Fontibón, que hui és una Localitat de Bogotà. |
| Funza | Capital del Zipazgo de Bacatá. També cridat Muyquyta, Muequetá i Bogotà. |
| Tibaitatá[3] | Regió agrícola en el zipazgo, també coneguda com Sugasuca pel cacic homònim. Fundada com Serrezuela en 1559, actualment és Madrit, Cundinamarca. |
| Zipacón | Des d'allí es va tornar cap al nort, per les faldes de la serra. |
| Cota | En Cota va permanéixer varis dies ensenyant a un gran número de gent des d'un tossal alt, al voltant de la qual varen fer un fos de dos mil passos a la redona per a evitar que la gent ho atropellara. Posteriorment, els muiscas varen fer un santuari en aquell lloc. Durant la seua estància en Cota, Bochica va dormir totes les nits en una cova en les faldes de la serra. Des d'allí va proseguir el seu viage cap al nordest. |
| Lloc | Descripció |
|---|---|
| Toyú | Allí va estar tres dies en una cova, a a on li varen anar a visitar els cacics de Ganza (hui Gámeza), Bubanza (hui Busbanzá), Socha, Tasco, Tópaga, Monguí, Tutasá, Mongua, Peixca, Yaconi, Bombaza, Tota, Guaquirá, Sátiva i Suamox (hui Sogamoso). |
| Guane | En el departament de Santander, província en la que vivien els guanes, íntimament emparentats en els muiscas. Els espanyols varen creure que les pintures rupestres de Guane representaven a Bochica. |
| Hunza | Capital del Zacazgo, hui és cridada Tunja, capital del departament de Boyacá.. |
| Otga | Allí va ser a rebre-ho el cacic Nompanen, de Suamox, en tota la seua gent, als que Bochica els va parlar per llarc temps. |
| Suamox | Hui cridat Sogamoso, era la capital religiosa i terra santa dels muiscas. Els sums sacerdots de Suamox dien ser hereus del poder i de les ensenyances de Bochica (allí conegut com Sadigua, Sugumonxe i Sugunsua). Idacanzas va poder ser el primer dels seus successors. A l'arribada dels espanyols, el sum sacerdot era Sugamuxi. Segons Fra Pedro Simón, Bochica va desaparéixer en Sogamoso. |
| Issa | Encara que Fra Pedro Simón arreplega la versió de que Bochica va desaparéixer en Sogamoso, en referir el història de Sadigua afirma que va desaparéixer en Issa, deixant estampada la chafada d'un dels seus peus en una pedra. Des de llavors, les dònes embarassades peregrinaban fins a Issa per a raspar una miqueta de la pedra i beure-l'en aigua per a tindre un bon part. |
Vore també
Notes
- ↑ Gómez, ensenye als muiscas a teixir a hilar sabanes(els muiscas eren una subcultura dins d'un grup més ampli que eren els chibchas) Diego Dicciomuysespañol / Bozica
- ↑ De Plaça, José Antonio. Memòries per a l'història de la Nova Granada des del seu descobriment fins al 20 de juliol de 1810 (Imprenta del Neo-Granadí, per Ramón González; Bogotà, 1850) pp. 56-57
- ↑ Forero, Manuel José(1981).«ALGUNOS NOMBRES MUISCAS O CHIBCHAS DE LUGAR».Acadèmia Colombiana de Història.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bochica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.