Bloc de falles
Els blocs de falla són blocs de roca molt grans, a voltes de centenars de quilómetros d'extensió, creats per tensions tectòniques i localisades en la corfa terrestre. Grans àrees de llit de roca estan dividides en blocs per falles. Els blocs es caracterisen per litologia relativament uniformes. Els majors d'estos blocs de falles es denominen blocs de corfa. Els grans blocs de la corfa terrestre despresos de plaques tectòniques es denominen terrenys.[1] Els terrenys que ocupen tota la gruixa de la litosfera es denominen microplacas. Els blocs del tamany d'un continent es denominen de diverses formes microcontinentes, cintes continentals, blocs H, alóctonos extensionales i màxims exteriors. [2]
Degut a que la majoria de les tensions estan relacionades en l'activitat tectònica de les plaques en moviment, la major part del moviment entre blocs és horisontal, és dir, paralel a la corfa terrestre per mig de falles d'esmonyida. No obstant, el moviment vertical de blocs produïx resultats molt més dramàtics. Les formes del relleu (montanyes, tossals, crestes, llac, valls, etc.) a voltes es formen quan les falles tenen un gran desplaçament vertical. Els adjacents blocs elevats (massiços tectónicos o horsts) i afonats (fosses tectòniques o grabens) poden formar alts escarpes. A sovint el moviment d'estos blocs va acompanyat d'inclinament, per la compactació o estiramiento de la corfa en eixe punt.
Montanyes de blocs de falla
Les montanyes en blocs de falla a sovint són resultat del rift, un indicador de tectònica extensional. Estos poden ser chicotets o formar extensos sistemes de valls de rift, com la zona del Rift d'Àfrica Oriental. El Valle de la Mort en Califòrnia és un eixemple més menut. Hi ha dos tipos principals de montanyes de blocs: blocs elevats entre dos falles i blocs inclinats controlats principalment per una falla.
Les montanyes de blocs de tipo elevat tenen dos costats empinats que exponen abdós escarpes laterals, lo que dona lloc a terrenys de massiços i fosses tectòniques vist en vàries parts d'Europa, inclós la vall del Rin Superior, una fossa entre dos massiços: la cordillera dels Vosges (en França) i la Selva Negra (en Alemània), i també el massiç Rila-Ródope en Bulgària, surest d'Europa, inclosos els massiços tectónicos ben definits de Belasica (massiç llineal), les montanyes Rila (massiç abovedado en forma de cúpula) i la cordillera Pirin, un massiç que forma un massiu anticlinal situat entre les complexes valls de les fosses tectòniques del Estrimón i del Mesta .[3][4][5]
Les montanyes de blocs de tipo inclinat tenen un costat en una suau pendent i un costat empinat en una escarpa exposta, i són comunes en la regió de Conca i Serra del oest dels Estats Units.
Un eixemple de fossa tectònica és la conca del riu Narmada en l'Índia, entre els massiços Vindhya i Satpura.
Referències
- ↑ A crustal block may or may not also comprise a tectonostratigraphic terrane that has a specific geologic definition. Bulter, Robert F. (1992) "Chapter 11: Applications to Regional Tectonics" Paleomagnetism: Magnetic Domains to Geologic Terranes Blackwell, pp. 205–223, page 205, archived here by Internet Archive on 26 October 2004
- ↑ (2010).«From microcontinents to extensional allochthons: witnesses of how continents rift and break apart?».Petroleum Geoscience.16(3)doi:10.1144/1354-079309-903.
- ↑ Мичев (Michev), Николай (Nikolay); Михайлов (Mihaylov), {{{nom2}}}; Вапцаров (Vaptsarov), {{{nom3}}}; Кираджиев (Kiradzhiev), {{{nom4}}} (1980). (en bg), Sofia: Наука и култура (Nauka i kultura), p. 368.
- ↑ Димитрова (Dimitrova), Людмила (Lyudmila) (2004). (en bg), Sofia: Ministry of Environment and Water, Bulgarian Foundation "Biodiversity", p. 53.
- ↑ Дончев (Donchev), Дончо (Doncho); Каракашев (Karakashev), {{{nom2}}} (2004). (en bg), Sofia: Ciela, pp. 128–129. ISBN 954-649-717-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bloque de fallas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.