En heràldica, el escut d'armesblasó[1]blasón, pel contrari, com arreplega la RAER, «és el art d'explicar i descriure els escuts d'armes de cada linaje, ciutat o persona»Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut per lo que, per metonímia, es tendix a confondre abdós conceptes.

L'element principal d'una armería heràldica és la representació de l'escut d'armes. Tots els demés elements d'una armería heràldica estan dissenyats per a decorar i complementar estes armes, pero només es requerix l'escut d'armes.[2][3][4] El blasón, para Francisco Piferrer «en la seua accepció més general, significa tot signe, figura o emblema, en que es distinguixen uns dels atres els regnes, províncies, ciutats, pobles, famílies i individus».[5] Deu entendre's com la descripció heràldica d'un escut d'armes o armería (paraula esta última que ha aplegat a ser sinònim d'heràldica) d'una persona pertanyent a la noblea medieval o a una confessió eclesiàstica (heràldica eclesiàstica). Esta descripció heràldica pot estendre's als ornaments exteriors, elements paraheráldicos que acompanyen a l'escut. L'escut representa l'escut que portaven els hòmens d'armes, com un dels elements de el seu panoplia de combat.[6]

Plantilla:Quadre image

El escut d'armes representa l'element central de la armería heràldica completa. Tradicionalment era exclusiu d'una persona i el seu linaje, a la qual se li ha concedit el dret;[7] per extensió, i evolució posterior, eren propis d'un regne o Estat, una organisació o una corporació.

Les armes (o càrregues) es presenten generalment sobre un escut, pero és possible representar-les sobre atres soports: una vestimenta com el tabardo de l'heralt, un element d'arquitectura com un anunci mural, un objecte domèstic o una bandera (en el cas de la qual, la ciència que estudia estos signes es denomina vexilología). En este cas, la forma del contorn ve determinada pel soport amprat.

L'escut es caracterisa per la seua forma geomètrica i les seues potencials divisions, o taula d'espera, en la que estan representades les armes. L'escut pot prendre diferents formes d'acort en l'orige de la seua representació.

En el Diccionari de la llengua espanyola, editat per la Real Acadèmia Espanyola, blasón es definix com el "art d'explicar i descriure els escuts d'armes de cada linaje, ciutat o persona". És també un camp d'expressió artística, un element del Dret medieval i de les dinasties reals fins als nostres dies. Més recentment, ha segut admesa dins de les ciències anexes de l'història junt en la diplomàtica, la falerística, la sigilografia i la vexilología.

El blasón o escut és una paraula d'orige obscur, provinent potser d'alguna llengua franconia de la paraula blâsjan (antorcha encesa, glòria)[8] o més provablement del llatí blasus, que significa arma de guerra.[9]

Blasonar significa descriure les armerías seguint les regles de la ciència heràldica. En un estricte sentit, el blasón és, llavors, un enunciat que pot ser oral o escrit. És la descripció de les armerías feta en un llenguage tècnic, el llenguage heràldic. El blasonamiento és l'acció que consistix en descriure les armerías (i, per tant, enunciar el blasón que representa). La ciència del blasón és molt antiga, es funda menys d'un sigle despuix que s'establira l'ús de armerías en l'Edat Mija.


Arma, escut, blasón i armerías

Les definicions següents són precises, encara que està llunt de reflectir el seu us real. En la pràctica, els térmens blasón, armes, escut i armerías funcionen com a sinònims i són intercanviables, tant en les obres comunes com en les dels estudiosos de l'heràldica.

  • Les armes són emblemes pintats en un escut que deuen poder ser descrites en la llengua del blasón, i que designen a algú o a alguna cosa. Tenen el mateix rol que una marca, logotip o nom propi: són la manera heràldica d'identificar, representar o evocar una persona, física o moral (casa o família, ciutat, corporació...). Les armes són considerades generalment com la propietat (intelectual) d'esta persona, que és el titular.
  • L'escut és l'element central i principal de les armerías, és el soport privilegiat sobre el que es representen les armes. No obstant, diverses armes poden ser representades en un mateix escut, sense necessàriament representar a una sola persona: pot ser l'unió de dos armes representant un matrimoni o la superposició de numeroses armes. Un escut representa llavors unes armes o una aliança d'armes. En tots els casos, l'escut delimita gràficament el subjecte del que parla la composició i és suficient per a identificar les armes o una aliança.
  • Les armerías (sempre en plural) són aquelles que estan representades gràficament sobre un objecte armat (eixemple: l'escut). Les armerías comprenen el conjunt de la panoplia formada per l'escut, que designa al subjecte, i els seus eventuals ornaments exteriors (soport, corona, collar d'orde...), que diuen alguna cosa sobre el subjecte. Alguns ornaments exteriors (cimeras, tenantes) formen part de les armes (i estan associades sistemàticament), alguns són arbitraris o fantàstics (lambrequines, símbols alegóricos o votivos), pero la major part són la representació heràldica de títuls, de càrrecs o de dignidades: són atribuïts oficialment i poden variar segons l'estat del titular en un moment donat.
  • Blasonar significa descriure les armerías. El blasón és el resultat de fer-ho: és la descripció (en térmens heràldics) de tot lo que és significatiu en les armerías, i més específicament en l'escut. La correspondència entre un blasón i la seua representació és l'eix de l'heràldica: la descripció d'un blasón deu permetre representar correctament les armerías i la llectura correcta de les armerías deu conduir a un blasón que rendixca contes sobre les seues traces significatives. Dos representacions (o armerías) són equivalents si responen al mateix blasón, són per tant les mateixes armes, encara que pot haver moltes maneres equivalents de blasonar les armes.


Vore també


Anexos i portal

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Fox-Davies, Arthur Charles (1909). A Complete Guide to Heraldry (en inglés), Londres: T.C. & E.C. Jack. LCCN 09023803, pp. 60 a 61. «- via Internet Archive»
  3. ↑ Charles, Boutell (1890). Heraldry, Ancient and Modern: Including Boutell's Heraldry (en inglés), Londres: Frederick Warne. OCLC 6102523, pp. 6. «– via Internet Archive»
  4. ↑ Whitmore, William (1968). The Elements of Heraldry (en inglés), Nueva York: Gramercy; Weathervane Books, pp. 9.
  5. ↑ Piferrer, 1858, p. 7.
  6. ↑ «[https://www.heraldicahispanica.com /introduccion-heraldica/ Breu introducció a l'Heràldica]» (en es). Heràldica Hispànica (21 d'abril de 2020). Consultat el 27 de giner de 2023.
  7. ↑ España, Biblioteca Nacional de (2011-06-15). «Heráldica nobiliaria» (en es). www.bne.es. Consultat el 2023-01-27.
  8. ↑ Diccionario Larousse en francés para la palabra blason
  9. ↑ Glosario de M. Guerard para el "Polyptique" del abad Irminon (citado en el diccionario heráldico de Charles Grandmaison, 1861

Enllaços externs