Bladud
Bladud o Blaiddyd és un rei llegendari dels britanos, encara que no hi ha evidència històrica de la seua existència efectiva. Li'l menciona per primera volta en la Història Regum Britanniae de Godofredo de Monmouth (c. 1136), la qual ho descriu com el fill del rei Rud Hud Hudibras, i el dècim gobernant en la llínea del primer rei, Brut, dient que Bladud era contemporàneu del profeta bíblic Elías (IX).
Un Bleydiud fill de Caratauc es menciona en les genealogias galesas de Harleian MS 3859, sugerint a alguns que Godofredo malinterpretó un fragment de la genealogia galesa (com les genealogia de Harleian en sí o un text relacionat).[1] La forma galesa del nom es dona com Blaiddyd en els manuscrits del Brut Tysilio (traduccions al galés de la Història de Godofredo).[2] El significat del nom és "senyor llop" (galés blaidd "llop" + iudd "senyor").[3] En el text es diu que va fundar la ciutat de Bath. Va ser succeït pel seu fill Leir (el Rei Lear de Shakespeare).
El conte de Bladud va ser posteriorment embellit per atres autors, com John Hardyng i John Higgins, els qui varen escriure en el XVI.[4]
Llegenda
[editar | editar còdic]
Supostament va governar durant vint anys des de 863 a. C. o potser 500 a. C., temps en el que va construir Kaerbadum o Caervaddon (Bath), creant les fonts termals allí per mig de l'us de la màgia. Va dedicar la ciutat a la deesa Atenea o Minerva, i en honor a ella, va encendre fòcs eterns, les flames dels quals es varen convertir en boles de pedra a mida que disminuïen, i atres noves varen sorgir en el seu lloc: un adorn d'un relat de l'escritor de el IV Solino sobre l'us del carbó local en els altars del seu temple.[6]
Conflación en Abaris el hiperbóreo
[editar | editar còdic]L'arquitecte de Bath del sigle XVIII John Wood el Vell, va escriure sobre Bladud i va propondre la sugerència fantasiosa de que deuria identificar-se en Abaris el hiperbóreo, el curandero conegut de fonts gregues clàssiques.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- ↑ Hutson, Eugene, British personal names in the Història regum Britanniae, part of series University of Califòrnia Publications in English, Volume 5, no. 1, University of Califòrnia Press, 1940, p. 12.
- ↑ Jones, Mary. "Brut Tysilio" [1] archivat en Wayback Machine., maryjones.us. Consultat el 21 de juliol de 2009.
- ↑ Williams, Sir Ifor, The beginnings of Welsh poetry: studies, University of Wales Press, 1972, p. 160
- ↑ Borsay, Peter (2000). The image of Georgian Bath, 1700-2000: towns, heritage, and history, Oxford, England: Oxford University Press, p. 50. ISBN 0-19-820265-2.
- ↑ Tindall. «Roman Baths King Bladud 1982». Archivat des d'el original, el 2016-03-03. Consultat el 2008-10-25.
- ↑ Cunliffe, Barry W. (1984). Roman Bath Discovered, London: Routledge, pp. 14–15; 194. ISBN 0-7102-0196-6.
- ↑ MacKillop, Dictionary of Celtic Mythology, p. 43.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- John Clark, Bladud of Bath: The archaeology of a legend, Folklore vol. 105 (1994), 39–50.
- Howard C Levis FSA, Bladud of Bath: the British King who tried to fly, West Country Editions: Bath (1973).
- MacKillop, James (1998). Dictionary of Celtic Mythology. Oxford. ISBN 0-19-860967-1.
- Jean Manco, The mystery of Bladud, part of Bath Past.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bladud» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.