Bitàcola
La bitàcola[1] és un moble que es fixava a la coberta de les embarcacions, prop del timó, per a estajar la brúixola o compàs magnètic. Se subjectava per mig de suspensió cardan per a contrarrestar el sincronisme travesser i llongitudinal del buc. En el seu exterior duya la denominada llínea de fe, alineada en el centre del buc o llínea d'crujir.
Varis mecanismes s'usen per a compensar els errors de l'agulla nàutica. En el seu interior es coloquen uns imans i les cridades barres Flinders per a contrarrestar la desviació del camp magnètic terrestre. En els costats del cubichete (la coberta esfèrica que estaja la brúixola) hi ha dos esferes de ferro dolç, les esferes de Thomson, per a anular la desviació produïda pel ferro del propi buc i fer uniforme el camp magnètic que rodeja a l'agulla nàutica a l'objecte de que, en tot moment, senyale el nort magnètic.
Antigament, quan els bucs carien de pont de mando cobert, solia guardar-se en l'interior de la bitàcola el cridat, «quadern de bitàcola» per a preservar-ho de les inclemències del temps. Encara que el nom s'ha popularisat en els últims anys a raïl de la seua utilisació en diferents àmbits, el quadern de treball o de bitàcola ha segut utilisat sempre. Hui en dia es denomina «diari de navegació» i en ell s'anoten tots els fets ocorreguts durant la guàrdia de navegació.