Biston suppressaria
Biston suppressaria és una espècie d'arna de la família Geometridae. L'espècie va ser descrita per primera volta per Achille Guenée en 1858 i es pot trobar distribuït en Àsia.[1] Té gran semblat en una arna de la província d'Hainan, la Biston pustulata.[2] L'arna és un dels principals defoliadores de les plantacions de té en China, Índia i Sri Lanka junt en Hyposidra talaca.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]És una arna gran en una envergadura alar de Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «ConvertirAux». en el mascle i la de la femella de Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «ConvertirAux».. La #probòscide està ben desenrollada en la #front menys pilosa. La tíbia posterior presenta el primer parell de espolones medialmente. Les ales conten en màrgens externs no crenulados. Les antenes del mascle es veuen bipectinadas (en forma de pentine a abdós costats) en branques curtes i rígides. El cos és gris en irrupcions negres i la seua cap és de color ocre. El tórax i abdomen conten en barres grogues.
Ales
[editar | editar còdic]Esta espècie és molt similar a Biston pustulata, pero es distinguix per la protuberància entre M1 i M3 per la llínea posmedial de l'ala anterior que és més curta,Plantilla:R/ref llaugerament bilobulada i, en ocasions, redonejada. Per la seua banda, la proyecció entre M1 i M3 de la llínea posmedial de l'ala posterior és redonejada. En els genitals del macho, es diferencia del B. pustulata per l'àpiç redonejat de la yuxta.[2]
Les ales anteriors conten en una banda antemedial groga ondulada. Abdós ales presenten una llínea mija groga indistinta, irregular i sinuosa, curvada cap a fòra més allà de la cela de les ales anteriors. Presenta una banda maculada posmedial mal definida, angulada en la vena 5 d'abdós ales, en part del marge exterior de l'ala anterior. Presenta una série de taques grogues marginals.
Oruga
[editar | editar còdic]La oruga és verda obscur en bandes somitales obscures i una llaugera llínea sublateral. Els seus espiràculs són blancs en anells centrals rojos. El tubèrcul en el primer somita i pates morat. La oruga femella és de color vert pàlit.
Cicle de vida
[editar | editar còdic]Se sap que la larva s'alimenta d'una àmplia cantitat de plantes, incloent Cassia auriculata, Acacia, Albizia, Camellia sinensis, Chrysanthemum indicum, Dalbergia latifolia, Eucalyptus,[4] Litchi chinensis, Mangifera indica, Paulownia tomentosa, Phyllanthus emblica, Prunus domestica, Prunus salicina, Psidium guajava i Vernicia fordii.[5]
Les larves recent eclosionadas de B. suppressaria solament consumixen els fulls jóvens; posteriorment, consumixen casi tots els fulls, independentment de la seua edat. Les orugas solen aparéixer en la superfície dels fulls i en la copa superior a la vespradeta, durant la nit i enjorn en el matí. Durant el dia, s'amaguen baix les branques, en els troncs o al voltant de la base dels arbres. Quan la densitat larvaria és alta, consumixen tot el fullage de l'arbre i després es desplacen als arbres adjacents.[6]
Genoma
[editar | editar còdic]B. suppressaria és una de 10 espècies de la família de geométridos els genomes mitocondrials de la qual han segut secuenciados.[7] Tots els mitogenomas secuenciados de Geometridae tenen #biaix AT negatius i #biaix GC positius, llevat B. suppressaria.
Rol com a plaga
[editar | editar còdic]La oruga de l'espècie B. suppressaria és un insecte polífago que danya greument diversos cultius d'interés econòmic,[8] entre ells la planta del té (Camellia sinensis), plantes del gènero Eucalyptus, el mànec (Mangifera indica)[9] i les plantes Metasequoia (Metasequoia glyptostroboides).[10] Previ a 2006, B. suppressaria era l'única plaga geométrida del té en el noreste de l'Índia.[3]
Les plantes infectades presenten síntomes similars als de Ectropis bhurmitra. Els fulls es perforen i, a voltes, es tallen a lo llarc dels màrgens de forma característica.[5] Els danys causats pels estadis tardans es caracterisen per una mort regresiva severa i una senescencia completa dels fulls. Els danys ocorren principalment durant la nit i les primeres hores del matí. Descansen en ramitas i branques durant el dia.
L'us precipitat i illegal de pesticidas químics per al control de la oruga té efectes adversos,[11] com la deterioració de la fertilitat natural del sol, l'alteració de les interaccions beneficioses entre plantes i microbis, i un major risc de Resistència als plaguicidas. En freqüència es detecten residus indesijables de pesticidas en el producte final del té, ya que s'han aplicat pesticidas per a erradicar les orugas en el cultiu del té.[12]
Els adults solen atrapar-se en trampes de llum i feromonas. Les orugas i les bues poden eliminar-se per mig de la recolecció manual. Molts paràsits biològics i malalties controlen fàcilment els danys causats per la B. suppressaria en Índia i Sri Lanka, pero es poden observar brots en l'us de pesticidas. El parasitoide Apanteles és un excelent eixemple. En China, s'utilisen àmpliament extractes del virus de la polihedrosis nuclear, que és específic del hospedador. La bactèria Bacillus thuringiensis i el seu cep B. thuringiensis var. kurstaki també són utilisats per agricultors en Assam, Índia. S'han observat que algunes larves de B. suppressaria varen ser parasitadas naturalment per bactèries entomopatógenas o fongos.[13]
Distribució
[editar | editar còdic]B, suppressaria es troba en les províncies d'Henan, Shaanxi, Jiangsu, Anhui, Zhejiang, Hubei, Jiangxi, Hunan, Fujian, Guangdong, Hainan, Hong Kong, Guangxi, Sichuan, Chongqing, Guizhou i Yunnan), Tibet, Índia, Birmània, Nepal i Sri Lanka. També es va descriure a partir de espècimen recolectats en Tonkín, Vietnam. Un estudi previ va mencionar la presència de B. suppressaria en una plantació de Erythrophleum fordii en la Província de Sơn La, Vietnam, pero no es varen reportar danys per alimentació a eixa planta sino fins a 2025.[6]
B. suppressaria conta en una complexa història evolutiva principalment donada la barrera que consituyen la complexa topografia de les montanes de la China del Suroest i els moviments geològics del sur de China. La estructura genètica i filogeografía de B. suppressaria mostra una alta diferenciació genètica entre les poblacions geogràfiques incloent filogrupos que són simpátricos, mentres que atres filogrupos tenen les seues pròpies àrees de distribució distintives. Les #diferenciació poblacionals i el temps de divergència sol ser consistent en les tres fases del Moviment Qinghai-Tibet i el Moviment Kunhuang, respectivament.[14]
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- «Biston suppressaria (Guenée, [1858) - Tea Looper | Moths]» (en en). www.mothsofindia.org. Consultat el 2025-05-07.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Scoble, Malcolm J. (2023-03-20). [1] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54200-6.
- ↑ 2,0 2,1 «A review of Biston Leach, 1815 (Lepidoptera, Geometridae, Ennominae) from China, with description of one new species».ZooKeys.139
- 45–96.ISSN 1313-2970.doi:10.3897/zookeys.139.1308.Consultat el 2025-05-06.
- ↑ 3,0 3,1 «Genomic analyses of Biston suppressaria nucleopolyhedrovirus: a viral isolate obtained from the tea looper caterpillar, Biston suppressaria (Guenée, 1857)».Brazilian Journal of Microbiology.52(1)
- 219–227.ISSN 1517-8382.doi:10.1007/s42770-020-00402-1.Consultat el 2025-05-07.
- ↑ Lin, H., Cai, S., He, X., Zeng, L., Song, H., & Wu, Q. (2021). Comparison of the Effects of Pesticide Application on Biston suppressaria Larvae in Different Damage Stages. Plant Diseases and Pests, 12(3), 1-8.
- ↑ 5,0 5,1 «Biston suppressaria (tea looper)».PlantwisePlus Knowledge Bank.Species Pages
- 9233.doi:10.1079/pwkb.species.9233.Consultat el 2025-05-07.
- ↑ 6,0 6,1 «New record of two folivores in Erythrophleum fordii plantations in Vietnam».Ecologica Montenegrina.83
- 60–67.ISSN 2336-9744.doi:10.37828/em.2025.83.6.Consultat el 2025-05-07.
- ↑ «Complete mitochondrial genome of the tea looper caterpillar, Ectropis obliqua (Lepidoptera: Geometridae) with a phylogenetic analysis of Geometridae».International Journal of Biological Macromolecules.114
- 491–496.ISSN 0141-8130.doi:10.1016/j.ijbiomac.2018.02.038.Consultat el 2025-05-07.
- ↑ «On biological parameters of tea looper Biston (Buzura) suppressaria (Lepidoptera: Geometridae) as influenced by host plants».Indian Journal of Entomology.80(3)
- 1060.ISSN 0367-8288.doi:10.5958/0974-8172.2018.00174.8.Consultat el 2025-05-07.
- ↑ Gupta, B. P., & Singh, I. P. (1988). New record of Buzura (Biston) suppressaria (Guenee)(Geometridae: Lepidoptera) as a pest of mànec and some other fruit trees. Progressive Horticulture, 1988, Vol. 20, No. 3-4, 362-364 ref. 3
- ↑ Dept, Indian Tea Association Scientific (1920). [2] (en en), Indian Tea Association.
- ↑ «First Attempt of Complete Rearing of Tea Looper, Biston (=Buzura) suppressaria, on Artificial and Natural Diet».Proceedings of the National Academy of Sciences, Índia Section B: Biological Sciences.86(4)
- 897–903.ISSN 0369-8211.doi:10.1007/s40011-015-0532-i.Consultat el 2025-05-07.
- ↑ «Entomopathogen-based biological control of looper pests (old looper, Biston (= Buzura) suppressaria and emerging looper, Hyposidra Talaca): an in vitro sustainable approach for tea pest management».International Journal of Tropical Insect Science.44(4)
- 1713–1727.doi:10.1007/s42690-024-01268-8.Consultat el 2025-05-07.
- ↑ Ghatak, S. S., & Resa, M. W. (2007). Bio-efficacy of Beauveria bassiana against tea looper caterpillar, Buzura suppressaria Guen.(Lepidopera: Geometridae).
- ↑ «The evolutionary history of iston suppressaria (Guenée) (Lepidoptera: Geometridae) related to complex topography and geological history».Systematic Entomology.41(4)
- 732–743.ISSN 1365-3113.doi:10.1111/syen.12184.Consultat el 2025-05-07.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biston suppressaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.