Bioelectrónica
La bioelectrónica és un camp d'investigació que convergix la biologia i l'electrònica. En el camp de la medicina, implica l'estimulació electrònica del sistema nerviós com a mig per a curar malalties.[1]
Definicions
[editar | editar còdic]
En el primer seminari de la C.E.C., celebrat en Brusseles en novembre de 1991, es va definir a la bioelectrónica com "l'us de materials biològics i arquitectura biològiques per a sistemes de processament d'informació i nous dispositius". La bioelectrónica, específicament l'electrònica biomolecular, es va descriure com "l'investigació i el desenroll de materials orgànics i inorgànics d'inspiració biològica i de arquitectura d'hardware d'inspiració biològica per a l'aplicació de nous sistemes de processament d'informació, sensors i actuadors, i per a la fabricació molecular fins a l'escala atòmica".[2] l'Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia (NIST), una agència del Departament de Comerç dels Estats Units, va definir la bioelectrónica en un informe de 2009 com "la disciplina resultant de la convergència de la biologia i l'electrònica".[3]
Entre les fonts d'informació sobre este camp es troben l'Institut d'Ingenieria Elèctrica i Electrònica (IEEE) en la seua revista científica Biosensors and Bioelectronics publicada des de 1990 per l'editorial Elsevier. La revista descriu l'alcanç de la bioelectrónica com buscant: "[...] explotar la biologia en conjunció en l'electrònica en un context més ampli que comprenga, per eixemple, les cèlules de combustible biològic, la biónica i els biomateriales per al processament d'informació, l'almagasenament d'informació, els components electrònics i els actuadors. Un aspecte clau és la conexió entre els materials biològics i la micro i nanoelectrónica".[4]
Història
[editar | editar còdic]El primer estudi conegut de la bioelectrónica va tindre lloc en el XVIII, quan el científic Luigi Galvani va aplicar un voltage a un parell d'anques de granota despreses. Les pates es varen moure, desencadenant l'inici de la bioelectrónica.[5] La tecnologia electrònica s'ha aplicat a la biologia i la medicina des de que es va inventar el marcapasos i en l'indústria de sistemes de diagnòstic per image. En 2009, una investigació sobre les publicacions que utilisaven el terme en el títul o en el resum sugeria que el centre d'activitat estava en Europa (43%), seguit per Àsia (23%) i els Estats Units (20%).[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Medicina bioelectrónica» (en és). Investigació i Ciència. Consultat el 29 de giner de 2020.
- ↑ Biosensors and Bioelectronics.10(1)
- 105–127.ISSN 0956-5663.doi:10.1016/0956-5663(95)96799-5.Consultat el 29 de giner de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 A Framework for Bioelectronics: Discovery and Innovation.Consultat el 29 de giner de 2020.
- ↑ «Guide for authors - Biosensors and Bioelectronics - ISSN 0956-5663» (en en). www.elsevier.com. Consultat el 29 de giner de 2020.
- ↑ Chemistry of Materials.26(1)
- 679–685.ISSN 0897-4756.doi:10.1021/cm4022003.Consultat el 29 de giner de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bioelectrónica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.