Bieberita
La bieberita és un mineral de la classe dels minerals sulfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la melanterita”. Va ser descoberta en 1845 per Wilhelm von Haidinger en Bieber, en l'estat d'Hesse (Alemània),[1] sent nomenada aixina per esta localitat. Sinònims poc usats són: biberita, biebrita o rhodhalita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]Químicament és un sulfat hidratado de cobalt, sense aniones adicionals.[2] El grup de la melanterita en que s'enquadra són tots sulfat heptahidratados d'un sol metal i en sistema cristalí monoclínic prismàtics.
Pot deshidratarse en facilitat, convertint-se en el mineral moorhouseíta (COSER4·6H2O).
Pot dur com a impurea coure, formant una série de solució sòlida, en la que la substitució gradual del cobalt per coure va donant els distints minerals de la série (Co1-xCux)SO4·7H2O (en 0.00≤x≤0.46).[2]
Es dissol en aigua donant-li a l'aigua el seu to rojós, dotant al líquit d'un sabor primer alguna cosa amarc i després metàlic prou desagradable.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es forma com a inusual mineral secundari producte de l'oxidació de minerals sulfur-arseniuros de cobalt. A sovint apareix en les escombreras com a producte postminería.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: eritrina, annabergita, farmacolita, cobaltita o linneíta.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bieberita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.