Bicentenario de l'Independència de Centroamérica
El Bicentenario de l'Independència de Centroamérica varen ser una série de celebracions i activitats que varen commemorar els 200 anys de la firma del Acta d'Independència de Centroamérica per mig de la qual els actuals països que formaven part de la Capitania General de Guatemala es varen independisar d'Espanya. Este acontenyiment va tindre com a data destacada el 15 de setembre de 1821, dia de la firma d'esta acta.
En el context de la Pandèmia de Covid-19 es varen realisar activitats cuidant la salut.
Antecedents
Independència de Centroamérica
Es denomina Independència de Centroamérica el procés emancipador per part dels actuals països de Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua i Costa Rica que culmina el 15 de setembre de 1821 en la firma del Acta d'Independència d'América Central que per eixe temps estava constituïda per províncies de Guatemala, Chiapas, Comayagua, San Salvador, Nicaragua i Costa Rica. l'independència de Panamà es desenrollaria uns mesos despuix, entre el 10 i el 28 de novembre de 1821.
Centenari del Primer Crit d'Independència centroamericana
La commemoració del Centenari del Primer Crit d'Independència del Salvador va ser un fet transcendental en l'historiografia i en l'invenció de l'idea de nació. Entre les seues principals herències es troba la creació iconográfica que va definir el nou imaginari patriòtic, entre els que es destaca l'himne nacional, l'oració a la bandera, escut nacional, aixina com la construcció de monuments commemoratius.[1]
Centenari de Centroamérica
En 1921 es varen realisar celebracions conjuntes entorn als 100 anys de l'independència de Centroamérica. Dits festejos varen confluir en activitats realisades per distints actors com a escoles, comunitats, gremis, artesans, obrers i l'Iglésia Catòlica.
Dits festejos organisats a nivell local com a regional varen recordar l'antiga Federació Centroamericana i al seu líder Francisco Morazán. Al mateix temps es va generar un acostament entre els països centroamericans per a en l'objectiu d'afirmar el reintegrament federal.[2]
En el marc del centenari i gràcies a l'acostament dels països és que es realisa el Pacte d'Unió de Centroamérica, celebrat en Sant Josep de Costa Rica el 19 de giner de 1921, en el qual s'establix l'objectiu de dur avant la reconstrucció de la República Federal de Centroamérica.[3]
Per a setembre del mateix any, representants de Guatemala, Hondures i El Salvador, en compliment del Pacte de Sant Josep de Costa Rica elaboren la Constitució política de la República de Centroamérica. Dita constitució no es va posar en funcionament.[4]
Commemoració
En el marc dels 200 anys d'independència el Sistema d'Integració Centroamericana, aixina com els països que conformen la regió varen organisar events per a commemorar els 200 anys d'independència. Ademés, organisacions acadèmiques i culturals realisen actes commemoratius.
Més allà dels festejos a nivell regional, cada país du alvance també iniciatives pròpies.[5]
El Salvador
En 63 vots, el Ple Llegislatiu va aprovar declarar el 2021 com a «Any del Bicentenario de l'Independència del Salvador i els Acorts de Pau». El dictamen 97 emés per la Comissió de Cultura i Educació resalta que el 15 de setembre del corrent any es commemorava el Bicentenario de l'Independència de les Províncies de Centroamérica de la subjecció a la Corona Espanyola.[6]
Guatemala
Des del govern nacional es varen organisar festejos i events que es varen desenrollar entre febrer i setembre de 2021, les dates principals eren el 14 i 15 de setembre pero per la Pandèmia de Covid-19 les activitats presencials, desfilades, reunions socials, concerts, sopars, es varen suspendre el 30 d'agost d'eixe any indicant el Ministeri de Cultura i Deports que les activitats serien pregrabadas i presentades de manera virtual en eixes dates.[7] En el marc de les celebracions la municipalitat de Guatemala va desenrollar una série de fascículos sobre l'història dels 200 anys que varen ser entregats i distribuïts a lo llarc de l'any abans del 15 de setembre.[8][9]
El 3 d'agost de 2021 el Banc de Guatemala va fer oficial l'emissió d'una moneda commemorativa d'1 quetzal i un billet de 20 quetzales[10] este últim es va prendre en conte per a redissenyar-ho degut a que en el seu anvers conté una pintura que representen la firma de l'acta d'Independència. Els billets varen escomençar a circular el 6 de setembre de 2023 de la mateixa manera que les monedes en la diferències que estes últimes al ser de colecció devien ser adquirides en les oficines del banc, mentres que els billets tenien el mateix valor que la versió comuna.[11]
El Ministeri de Cultura i Deports va planificar la construcció de quatre «Parcs Bicentenario» els quals són àrees recreatives i deportives, en Huehuetenango, San Marcos, Zacapa i zona 21 de Guatemala.[12]
Ademés, el concejo municipal de la Nova Guatemala de l'Asunción va inaugurar en decembre de 2021 un Monument al Bicentenario, que va consistir en una frontera similar a la del Palau Real de Guatemala, sèu de govern i lloc a on es va firmar l'independència, que va estar prop de la Plaça de la Constitució en l'àrea que va ocupar quan va estar de peu i que va ser destruït per un incendi, actualment coneguda com a Parc Centenari.[13] En Palència es va construir una plaça en honor al bicentenario, inaugurada el 16 de setembre.[14]
Costa Rica
El govern nacional du alvance una série de festejos en el marc dels 200 anys d'independència, per a això va nomenar a la Comissió Nacional de Commemoracions Històriques com a encarregada dels events.[15][16] Esta commemoració va ser declarada d'interés públic i nacional a través de Decret Presidencial.[17] Entre les activitats alusivas a esta commemoració es destaquen l'emissió d'una moneda commemorativa, un proyecte per a rescatar les receptes que hem heretat dels nostres antepassats, el Festival Nacional de les Arts, edicions especials de la Junta de Protecció Social i de Correus de Costa Rica, i una recopilació d'històries de 200 dònes en el bicentenario. Ademés, es varen programar conferències, exposicions, activitats especials en biblioteques, museus, municipalitat, produccions audiovisuals i llibres, entre atres proyectes més. Es va realisar un acte especial en l'Estadi Nacional el 15 de setembre del 2021.
La Comissió Nacional de Commemoracions Històriques va ser creada per Llei N° 5118 emesa el 15 de novembre de 1972 en la finalitat de preparar els actes, investigacions, estudis i publicacions sobre dates històriques destacades. Les persones que conformen esta Comissió va ser juramentada el 26 d'octubre del 2018 i està integrada per les següents persones: Manuel Araya Incera i Gertrud Peters Solórzano, de l'Acadèmia de Geografia i Història;[15] Álvaro Jiménez Morales del Ministeri de Cultura i Joventut, i Karina Salguero Moya, per part del Ministeri de Cultura i Joventut/SINART. També Adriana Sequeira Gómez, de l'Editorial Costa Rica, Ana Paulina Malavassi Aguilar, per part de l'Universitat de Costa Rica i Alexander Barquero Elizondo, de l'Archiu Nacional de Costa Rica.[18]
Declaració com Beneméritas de la Pàtria a 14 destacades dònes costarricenses
L'Assamblea Llegislativa de Costa Rica en la Sessió Extraordinària del 21 de juliol de 2021 va declarar beneméritas de la pàtria a 14 dònes els qui es varen destacar en camps com la ciència, política, líders socials, educació, salut, poesia, l'art i el mig ambient entre uns atres.[19]
Es tracta de Pacífica Fernández Oreamuno, Yolanda Oreamuno Unger, Anna Gabriela Ross González, María Teresa Obregón Zamora, Ana Rosa Chacón González, Luisa González Gutiérrez, Mireya Barboza Mesén, Olga Espinach Fernández, Virginia Grutter Jiménez, Estela Quesada Hernández, Adelaida Chaverri Polini, Manuela Tattenbach Yglesias, Carmen Taronger Vedat i Emilia Prieto Tugores. Esta distinció se sumixca al Benemeritazgo otorgat el 8 de març del 2012 a la “Defensora de les Llibertats Pàtria” i “Heroïna nacional” Francisca Carrasco Jiménez (coneguda com Pancha Carrasco), qui va tindre un rol fonamental en els moviments post independentistes i l'expulsió de l'invasor nortamericà William Walker de Centroamérica en 1856.[19]
Hondures
El govern d'Hondures va nomenar la Comissió Nacional del Bicentenario de l'Independència d'Hondures com l'encarregada d'organisar les celebracions entorn als 200 anys de l'independència[20] dirigida per Juan Ramón Martínez.
Com a part de la celebració, el Banc Central d'Hondures va dissenyar i va posar en circulació el nou billet de 200 Lempiras que està basat en tres eixos temàtics: foment a l'educació, la conservació del mig ambient i commemoració del Bicentenario d'Independència de la Corona espanyola. El billet conté l'image de chiquets sobre un llibre obert, la bandera d'Hondures i la primera Casa de Govern de la Província d'Hondures, en la que es varen rebre els Plecs d'Independència en 1821.
En el revers del billet s'ilustra dos guacamayas roges, l'au nacional d'Hondures, sobrevolant la Biosfera del Riu Banana, considerada patrimoni de la humanitat i principal reserva natural que té al voltant de 10,000 quilómetros quadrats distribuïts en els departaments de Colón, Olancho i Gràcies a Deu.
Nicaragua
El Govern de Nicaragua per mig de l'Institut Nicaragüenc de Foment Municipal (INIFOM), els governs locals i la Joventut Sandinista 19 de Juliol, organisa les activitats que es desenrollen durant la jornada del Més Patrio de 2021, que també s'emmarquen en les celebracions del Bicentenario de l'Independència de Centroamérica.[21] Ademés, el Banc Central de Nicaragua (BCN) va emetre una nova moneda de colecció alusiva al Bicentenario de l'Independència de Centroamérica. La moneda es va falcar en or, argent i níquel i té un valor facial de 200 córdobas.[22]
Referències
- ↑ Stone, Samuel Z. (1993). El llegat dels conquistadors : les classes dirigents en la América Central des de la Conquista fins als Sandinista, 1. ed. de la 1. traducció autorisada edició, Editorial Universitat Estatal a Distància, p. 14. OCLC 33350877. ISBN 9977-64-694-5.
- ↑ «Remembranzas del Centenari d'Independència de Centroamérica 1921».Revista Estudis.(39)
- 12.ISSN 1659-3316.Consultat el 2021-08-19.
- ↑ Camacho Monge, Daniel; Díaz Quintana, {{{nom2}}}; Denton L., {{{nom3}}}; Schifter, Jacobo (2019). Costa Rica construcció de la democràcia : alvanços, reculada i desafius, Primera edició edició. OCLC 1191031159. ISBN 978-9968-48-795-5.
- ↑ «Festes de l'independència en Costa Rica».Tesis per al postgrau en estudis d'Història. Universitat de Costa Rica.
- ↑ Stone, Samuel Z. (1993). El llegat dels conquistadors: les classes dirigents en la América Central des de la Conquista fins als Sandinista (en és), EUNED. ISBN 978-9977-64-694-7.
- ↑ «Diputats declaren el 2021 com a “Any del Bicentenario de l'Independència del Salvador i els Acorts de Pau” | Assamblea Llegislativa del Salvador». www.asamblea.gob.sv. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2021. Consultat el 2021-09-03.
- ↑ «Governe cancela activitats de celebració del Bicentenario per pandèmia del covid-19 en Guatemala» (en és-gt). Archivat des d'el original, el 2021-09-01. Consultat el 2023-09-14.
- ↑ «Guatemala inicia en la celebració del Bicentenario – Prensa Lliure» (en és-gt). Consultat el 2021-09-03.
- ↑ «Bicentenario: 200 anys de la nostra història» (en és-mx). www.muniguate.com. Consultat el 2021-09-03.
- ↑ «Presentació del Billet i Moneda Commemoratius al Bicentenario d'Independència de Guatemala». Consultat el 2023-09-14.
- ↑ «"És un moment històric": llargues files en el Banguat per a obtindre el billet i la moneda commemoratius pel Bicentenario» (en és-gt). prensalibre.com. Archivat des d'el original, el 2021-09-06. Consultat el 2023-09-14.
- ↑ «Cultura construirà parcs del Bicentenario d'Independència» (en és). Agència Guatemalteca de Notícies. Archivat des d'el original, el 2021-02-21. Consultat el 2023-09-14.
- ↑ «Inauguren obra commemorativa del Bicentenario» (en és). PERSPECTIVA. Archivat des d'el original, el 2021-12-15. Consultat el 2023-09-14.
- ↑ «Inauguració de Plaça del Bicentenario – Municipalitat de Palència» (en és). Archivat des d'el original, el 2023-09-14. Consultat el 2023-09-14.
- ↑ 15,0 15,1 «Sistema Costarricense d'Informació Jurídica». www.pgrweb.go.cr. Consultat el 2021-08-20.
- ↑ «Acadèmia de Geografia i Història de Costa Rica» (en és). Acadèmia de Geografia i Història de Costa Rica. Consultat el 2021-09-03.
- ↑ «Presidència de la República de Costa Rica» (en és). Presidència de la República de Costa Rica. Consultat el 2021-08-20.
- ↑ «14 destacades dònes són declarades beneméritas de la pàtria».
- ↑ 19,0 19,1 «270 free Magazines from ASAMBLEA.GO.CR» (en en). yumpu.com. Consultat el 2021-09-03.
- ↑ «Inicie». www.bicentenariodeindependenciahonduras.hn. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2021. Consultat el 2021-09-03.
- ↑ «Conega les activitats en homenage al Bicentenario de Centroamérica» (en és). El 19 Digital. Consultat el 2021-09-03.
- ↑ «Vós TV» (en és). Vostv.com.ni. Consultat el 2021-09-03.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bicentenario de la Independencia de Centroamérica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.