Bhasmasura
En el marc de la mitologia hindú Bhasma Asura era un asura (‘no diví’, dimoni) devot del deu Shivá.
- भस्मासुर, en escritura devánagari.
- bhasmāsura, en el sistema IAST de transliteraació.
El jagant estava enamorat de la deesa Párvati (l'esposa del deu Shivá), per lo que va propiciar al deu per a conseguir un poder mortífero. Va realisar austeritat repetint contínuament el mantra shivá.[1] Finalment el vanidoso deu es va aparéixer davant ell i li va donar el privilegi de reduir a cendres a tots aquells sobre el cap dels quals posara la seua mà. (Justament bhasma significa ‘cendra’).
Immediatament el jagant va estendre la seua mà per a fer l'experiència d'este prodigi sobre el propi deu. L'imprudent Shivá haguera segut infaliblement la víctima de la seua indiscreta vanitat, si per virtut de la màgia no haguera trobat el secret de tancar-se en una closca. Pero ni encara este asil li hauria servit, si Vishnú no haguera vingut en el seu recobre.
En efecte, el deu de quatre braços es va presentar baix la forma de Mojiní (‘enloquecedora’), una dòna molt bella. Est, enamorat de les seues gràcies, va deixar a Shivá dins de la closca i tan solament es va ocupar de conquistar l'objecte dels seus amors. La va trobar molt dòcil, de modo que ella, per a accedir a les seues solicituts, tan solament li va exigir que es llavara en la veïna ribera, el cap i els cabells que tenia molt bruts. El jagant va obedir immediatament, va volar a la ribera, pero a penes es va tocar el cap quan en virtut del seu privilegi es va reduir ell mateixa a cendres. [2]
En canvi segons el Skanda puraṇá, Bhasmasura li va demanar a Mojiní que es casara en ell. Ella li va explicar que li agradava molt ballar, i que solament es casaria en el home que ballara exactament igual que ella. Bhasma va accedir i va escomençar a imitar exactament el seu ball. La prova va durar varis dies. Al final del ball, Mojiní va recolzar una mà sobre una dels seus pits i l'atra damunt del seu propi cap. El pertorbat Bhashma va fer el mateix gest, pero no va recordar la bendició de Shiva, i va morir instantàneament.
Vishnú li va contar al deu el destí del jagant, informant-li de l'estratagema que li havia lliberat del perill. Shivá va eixir de la closca i, despuix de haver atestat el seu reconeiximent a Vishnú, li va pregar encaridament que tornara a adoptar la figura d'aquella bella dòna que havia enlluernat al jagant, a fin de que poguera gojar de la seua agradable vista.
Vishnú va accedir, pero Shivá a penes la va vore es va enamorar cegament d'ella. No obstant no podia acostar-se a ella, va córrer per tot lo món en la seua persecució. Mentres corria va escomençar a eyacular. En cada lloc a on es va afonar el semen de Shivá es va formar una veta d'argent.[3]
No obstant la seua passió no va ser infructuosa, ya que Mojiní va quedar embarassada i va donar a llum a un bell chiquet que es va cridar Hari-Hara-Putra (Vishnú-Shiva-Fill).
Més tart este es va identificar en Sasta o Aiyappa, un deu tribal célibe de Keralá, el cult del qual actualment és enorme en tota l'Índia. Ell viu eternament en la dansa denominada mojiniattam, la contrapart femenina (solament ho poden ballar dònes) del ball kathakali (el teatre ballat keralí, que solament poden ballar varons).[4]
Notes
- ↑ Segons Hindu-Blog.com.
- ↑ Segons J. F. M. Noël: Diccionari de mitologia universal. Barcelona: Edicomunicació (edició revisada), 2003.
- ↑ Segons la quinta vora del Bhāgavata puraṇá.
- ↑ Segons Gurjari.net
- Archivat el 4 de abril de 2009 archivat en Wayback Machine..
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bhasmasura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.