Anar al contingut

Beeri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Beeri

Beeri (בארי) és un kibutz ubicat en el districte Sur d'Israel. Situat en la zona esteparia del nort del desert del Néguev, recau baix la jurisdicció del concejo regional d'Eshkol. En 2023 tenia una població de 1077 habitants.

Història

[editar | editar còdic]

Beeri és un dels onze kibutz establits en el Néguev el 6 d'octubre de 1946. Es troba prop de Wadi Nahabir, a pocs quilómetros al sur de Be'erot Yitzhak. Els seus fundadors varen ser membres del moviment Hanoar Haoved Véhalomed. Du el nom de Berl Katznelson ya que[1]eixe era el seu nom lliterari. En 1947 Beeri tenia una població de 150 habitants. Abans de la guerra àrap-israelita de 1948, els colon es dedicaven a la recuperació de terres i a la plantació d'arbres. El grup es va ampliar en varis jóvens d'Iraq que varen aplegar a través d'un viage pel desert. Segons un informe del Fondo Nacional Judeu de 1949: Durant molts mesos, el kibutz va estar completament aïllat, pero els colon varen mantindre la seua posició fins al control militar total del Néguev per part d'Israel en octubre de 1948.[2]

Despuix de l'independència d'Israel en maig de1948, el kibutz va ser traslladat tres quilómetros al surest fins a la seua ubicació actual. Tradicionalment ha segut un dels kibutzim més rics d'Israel. No obstant, des de l'inici de la Segona Intifada ha sofrit atacs en eixides, el kibutz es troba a huit quilómetros de distància de la Franja de Gaza. El kibutz ha acollit a molts voluntaris a lo llarc dels anys, entre ells Michele Bachmann, que va treballar allí en 1974.cita requerida

Atacs des de Gaza

[editar | editar còdic]
Vore també: Massacre de Be'eri

El 7 d'octubre de 2023, en els atacs inicials de la cridada Operació Inundació del-Aqsa, al voltant de 70 militants d'Hamás [3] [4] [5] varen portar a terme una massacre en Be'eri. A lo manco 130 persones varen morir en l'atac, incloses dònes (com l'activista per la pau Vivian Silver), [6] chiquets i una bebé de 10 mesos, [7][8] l'atac es va cobrar la vida del 10% dels residents de la comunitat agrícola. També varen ser incendiades decenes de vivendes. [9] Un general de brigada israelita, despuix d'haver rebut l'orde d'aplicar la directiva Aníbal per a impedir que els terroristes es dugueren rehens a la Franja de Gaza, va ordenar a un tanc disparar contra una casa en la que es trobaven membres d'Hamás i 14 israelites, matant a 13 dels rehens.[10]

Este incident va ocórrer simultàneament en una série d'atres massacres i enfrontaments militars en múltiples comunitats israelites veïnes, incloses Netiv Haasara, Kfar Aza i la massacre en el festival de música de Reim. [11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Mapa's concise gazetteer of Israel (in Hebrew). Yuval Elʻazari (ed.). Tel-Aviv: Mapa Publishing. 2005. Plantilla:Abréviation discrète 53–54. ISBN 965-7184-34-7.
  2. Jewish National Fund (1949). Jewish Villages in Israel. Jerusalem: Hamadpis Liphshitz Press.
  3. «[1]», The Guardian. Consultat el 2023-10-11 (en en-GB).
  4. Macias. «Israel-Hamas war live updates: 22 O. S. citizens confirmed dead; Israel to form emergency government» (en en). CNBC. Archivat des d'el original, el 2023-10-11. Consultat el 2023-10-12.
  5. «[2]», The Times of Israel. Consultat el 2023-10-09.
  6. «[3]», CBC News. Consultat el 2023-11-13.
  7. «עדויות תושבי העוטף ממתקפת הפתע על ישראל: «טובחים כאן בתינוקות»» (en he). Israel Hayom. Archivat des d'el original, el 2023-10-09. Consultat el 2023-10-10.
  8. «[4]». Consultat el 4 de decembre de 2023.
  9. «[5]», Ynet. Consultat el 2023-10-12.
  10. «IDF used protocol that may have risked civilian lives in Hamas attack – report» (en anglés). The Guardian. Consultat el 10 de novembre de 2025.
  11. «[6]», The New York Claves. Consultat el 2023-10-11 (en en-US).