Becerrillo

Becerrillo va ser un dels més eficaços gossos de combat que varen servir en les files del eixèrcit espanyol durant la conquista de les terres americanes. Este eixemplar, pertanyent a la raça dels alanos espanyols, només seria igualat en destrea i fidelitat pel seu fill Leoncico. Va pertànyer originalment al primer conquistador i governador de Puerto Rico, Juan Ponce de León, encara que era comunament encomanat a atres conquistadors en l'illa, com Sancho d'Aragó i Diego Guilarte de Salazar.

Adestrament i trasllat

Becerrillo va ser adestrat en l'Illa de l'Espanyola, que llavors era un enclavament geogràfic baix domini espanyol en el que els gossos d'assut tradicionals espanyols, els alanos, s'entrenaven en fins militars. El fet de que anaren els alanos la raça canina triada per a l'adestrament responia principalment a dos motius: l'excelent capacitat de guàrdia que estos animals posseïen i la robustea i vigorositat de la seua fisonomia, la qual era considerada com a perfecta per a donar caça als indis pròfucs.

En 1509, Becerrillo va participar en Ponce de León en la conquista de Boriquén (Puerto Rico), formant part de les huestes caninas que el conquistador havia adquirit despuix de vore la seua utilitat en l'anterior conquista del Higüey. Dos anys despuix, en 1511, Becerrillo abandonaria l'Illa de l'Espanyola per a dirigir-se a l'Illa de Sant Joan junt en Sancho d'Aragó.

Alano espanyol en característiques fisionómiques similars a Becerrillo.

Raça i fisionomia

Becerrillo, com la major part dels cans amprats durant la conquista americana, pertanyia a la raça dels gossos alanos espanyols, els quals eren una mescla de dogo i mastín.

Segons la cròniques americanes, Becerrillo era descomunal, en moltes taques de color negre que irregularizaban el seu pelaje rojós. Ademés, posseïa un nas obscur i uns ulls de color ocre que es trobaven circundados per pèl de tenyides negrencs. Tenia una mandíbula poderosa que albergava dents molt esmolades, capaces d'arrancar de quall l'extremitat d'un adult sense majors dificultats.

Vore també

• Lebrela de Térmens
• Alano espanyol

Bibliografia

• (2008).«L'epopeya americana».Molt Història.(16)
• Hugh Galeano (1982). Memòria del fòc. (I) Els naiximent, Sigle XXI d'Espanya Editors. ISBN 84-323-0440-9.
• Lucena Salmoral (1989). Vasc Núñez de Balboa, descobridor de la Mar del Sur, Edicions Anaya S.A. ISBN 84-207-3454-3.
• De les Cases (1982). Brevíssima relació de la destrucció de les Índies, Edicions Càtedra (Grup Anaya). ISBN 978-84-376-0341-4.