Battus philenor
La coa d'oroneta blava[1][2] (Battus philenor) és una espècie d'insecte lepidòpter que forma part de les palometes coa d'oroneta de la família Papilionidae i es troben en Amèrica del Nort i Central. Esta palometa és negra en les ales posteriors iridiscents negres/blaves. Es troben en molts hàbitats diferents, pero més comunament en boscs.[3] La seua forma larvaria (oruga) normalment és negra o roja i s'alimenta de plantes compatibles del gènero Aristolochia.[4] Estes palometes són conegudes per seqüestrar #àcit de les plantes de les que s'alimenten per a defendre's elles mateixes de depredadors, sent desagradables al consum. A pesar d'esta estratègia, algunes espècies de Aristolochia són massa tòxiques per a les larves, típicament les varietats tropicals.[5] Els adults s'alimenten del néctar d'una varietat de flors.
Mentres els entusiasta han liderat els esforços ciutadans per a conservar esta espècie en zones de la costa oest, l'espècie en concret no ha estat subjecte d'un programa formal de conservació o protecció en la llegislació,[6][7] encara que es troba en estat de preocupació especial en Míchigan, que és el seu llímit de dispersió nort.[8][9]
Nomenclatura
[editar | editar còdic]Esta espècie de coa d'oroneta es va identificar per primera volta en 1771 per Linnaeus i originalment es va situar en el gènero Papilo, com era típic per a les palometes. En 1777, va ser mogut al gènero Battus per Scopoli. El nom de Battus prové del fundador de la colónia grega de Cyrenaica, Bat I, i el nom d'espècie phylenor també prové del grec. Esta palometa també pertany a la tribu Troidini, un grup de palometes les larves de les quals tenen una alimentació específica a pur de plantes del gènero Aristolochia. Es referixen a elles com les palometes Aristolochia.[10]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Battus philenor té un ample ranc de distribució per tota la zona nort d'Amèrica. En els Estats Units, esta palometa es troba des de Nova Anglaterra fins a Florida i a l'oest en Nebrasca, Texas, Nou Mèxic, Arizona, Califòrnia i Oregó.[2] També hi ha una població aïllada en el centre de Califòrnia. S'han observat en localisacions extremes com Mèxic (extrem sur) i Ontario (extrem nort), encara que estos albiraments són inconsistentes[11][12] d'igual manera en Bolívia en la Ciutat de Santa Creu de la Serra.
Els hàbitats freqüentats per esta palometa són ambients càlits i més temperados. Pot trobar-se en praderies, camps oberts, boscs i jardins; també es poden trobar prop de carreteres i camins que es troben en zones boscoses.[3] Sempre les trobarem a on millor creixquen les plantes de Aristolochia[13] i esta premissa ha modulat en gran medida les poblacions: un eixemple és la dificultat actual de vore esta espècie en Ohio, encara que antigament les poblacions eren abundants. Es creu que este fet de deu a l'increment i posterior disminució del cultiu ornamental de la planta hoste (la disminució de les poblacions de palometes la nort d'Ohio coincidixen en la discontinuidad en la producció d'una de les plantes hostes d'esta espècie: Aristolochia tomentosa). S'han observat uns resultats semblats en Cleveland.[3]
Alimentació i plantes hostes
[editar | editar còdic]La larva d'esta espècie d'alimenta de plantes del gènero Aristolochia. Les plantes d'este gènero són conegudes per tindre àcit aristolóquico (alcaloide), el qual seqüestren les larves per a usar-ho com a mecanisme de defensa.[14] La planta usual de la coa d'oroneta blava és Aristolochia serpentaria, la qual es pot trobar a l'est dels Estats Units i Florida. Dins d'esta espècie, hi ha #morfologia variables dels fulls (plantes en fulls més amples i unes atres en fulls estrets), pero abdós són usades per les larves d'esta palometa. Atres plantes que habiten inclouen Aristolochia tormentosa, Aristolochia reticulata, Aristolochia watsonni i Arisolochia californica. Algunes espècies de Aristolochia són realment tòxiques o molt desagradables al gust per a les larves i este fet pot actuar com unes trampes mortals per a les palometes.[10]
Els adults s'alimenten de plantes productores de néctar. Estes palometes freqüenten les flors de les plantes del gènero Cirsium, conegudes habitualment com a penques; també les podem trobar en les flors roses i sirimomos de les espècies del gènero Phlox i espècies de Vernonia.[13] Un comportament interessant d'esta espècie és l'agrupació de mascles en zones de fanc (sobretot a l'inici de la primavera i durant l'estiu), d'a on extrauen humitat i nutrients. Este comportament pot tindre que vore en el corteig.[3]
Cicle vital
[editar | editar còdic]Solen haver 3 o més generacions en les poblacions de l'extrem sur (àrea del Golf de Mèxic i la península de Florida). Per contra, en el nort solen haver solament 2 generacions.[10]
Ou
[editar | editar còdic]Els ous d'esta palometa varien en color desfe roig a taronja. Són chicotets i es depositen en els tallos de les plantes que habiten.[13] Una traça distintiva d'estos ous, el qual està compartit en totes les palometes que hostagen Aristolochia, és que la capa exterior de l'ou està coberta d'una excreció ferma i nutritiva formant bandes verticals per l'exterior.[9] Els ous semblen irregulars o rugosos per esta excreció que forma bandes rugosas. Les femelles depositen esta excreció a partir d'una glándula situada damunt del ovopositor durant el procés de posada dels ous.[10]
Les palometes depositen els ous en els fulls de les plantes hostes formant grups i en accés a la llum del sol. Les larves eclosionan passades unes semanes i immediatament es mengen els remanentes de l'ou del que han eixit.[10]
Larva
[editar | editar còdic]Les larves medixen uns 5 centímetros de llongitut i varien entre color marró obscur i negre. En les àrees en temperatures més altes com Texas i Arizona, en canvi, dominen els colors rojos.[10] Estes larves tenen uns punts taronges lluentes a final d'unes proyeccions en fila a través del seu cos i, en alguns extrems, estes proyeccions es alongan en filaments. En l'estadi final de creiximent tenen una apariència lluenta o aterciopelada donat el conjunt de pèls que li apareixen. La determinació del sexe de les larves es pot donar mirant els forats que s'estenen per la cara ventral de l'individu al final de la secció abdominal.[10]
Les larves es passen la majoria del seu temps alimentant-se dels fulls de les plantes que hostagen. Quan han consumit tota la matèria comestible d'una planta, es mouen a una atra. Inicialment mengen en grups, pero a mida que disminuïx la font d'aliment, es van tornant més solitàries en buscar plantes noves pel seu conte. Els filaments de les larves els ajuden a identificar les plantes verticals i decidiran si són aptes per a ser consumides o no gràcies a les peces bucals. Les larves s'alimentaran durant vàries semanes abans de situar-se en un lloc aïllat per a passar a la fase de bua.[10][15]
Bua
[editar | editar còdic]Les bues són de color vert o marró i medixen aproximadament 6-7 centímetros. Esta bua es diferencia de les atres bues del grup en que els laterals del cos d'esta s'estenen generant una apariència alada, en vores semitransparentes als costats de les extensions.[10] La transició a bua es porta a terme a una altura considerable del sol, en troncs d'arbre o atres llocs propicis. Rarament se situen en zones verdes per a este moment.
Esta transició escomença en la lliberació de seda per part de la larva para formen una estructura de soport per al sostingues de la crisálida. En climes més frets passarà l'hivern com a bua, pero en ambients més càlits, la fase de bua solament es prolonga unes poques semanes. Abans de lliberar l'individu adult, la formació de les ales es pot apreciar a través de la crisálida.[15]
Adult
[editar | editar còdic]Els adults tenen una envergadura de les ales de 7 a 13 centímetros. Les ales dorsals del mascle adult són negres en #iridiscència blaves lluentes en la part posterior. Les femelles tenen unes #iridiscència més apagades en comparació. Es poden observar punts taronges lluentes en la part atrassera posterior de les ales ventrales.[13] Els adults de les poblacions de Califòrnia tenen uns cossos més chicotets i peluts i es pensa que podria ser una subespecie d'esta: Battus philenor hirsuta;[10] en Kansas també s'han observat poblacions paregudes. Els mascles adults es mantenen la majoria del temps alimentant-se i en busca de parelles.[13] El comportament d'agrupació dels mascles en zones de fanc sembla que ve motivat per la simple presència d'atres machos. Les femelles passen la majoria del temps alimentant-se, sent cortejades pels mascles i reproduint-se.
Immediatament despuix d'emergir de la crisálida, les palometes adultes es mantenen primer prop de la carcassa de la bua, sequen les seues ales i eliminen els rebujos que han quedat pegats al seu cos. Les palometes es poden vore durant les estacions de primavera i estiu (en picos en els mesos de maig i juliol),[3] encara que en zones més temperadas com el sur i suroest d'Estats Units estes palometes apareixen més vesprada i es mantenen actives fins a entrat l'autumne.[11]
-
Ous de Battus philenor en les bandes verticals rugosas
-
Larva de Battus philenor obscura
-
Larva de Battus philenor roja
-
Bua en els laterals semitransparentes que donen una apariència d'ales
-
Estadi adult de la palometa coa d'oroneta blava.
.jpg){kind=link}
Apareamiento
[editar | editar còdic]Corteig
[editar | editar còdic]Els mascles solen visitar les plantes hostes en busca de femelles. Quan les troben, es dediquen a sobrevolar per damunt de les femelles durant un llarc periodo de temps i el corteig ocorre quan el mascle dispersa feromones des de dalt cap a la femella (els mascles tenen androconio, és dir, escamas que desprenen olor en l'extrem interior dorsal de les ales atrasseres. L'olor es produïx per cèlules glandulares que posseïxen estes escamas).[10] Les ales iridiscents dels mascles també es creu que estan involucrades en atraure a les femelles en mostrar la calitat i bellea que posseïx el possible pretenent. Els mascles també poden usar sodi arreplegat del fanc en el espermatóforo, com un regal nupcial durant el corteig.[10]
Oviposición
[editar | editar còdic]Les femelles identifiquen les plantes hostes en les que desovar per la forma dels fulls (preferixen les plantes que tenen fulls nous), lo que els sol dur a errors en depositar de manera habitual en plantes que no són del gènero Aristolochia (comprometent la posada i la supervivència dels ous). No és l'única espècie que ho fa, ya que unes atres com Urbanus proteus aalgunes voltes depositen la seua posada en plantes del gènero Aristolochia i les larves moren en acabant de eclosionar. Els àcits aristolóquicos presents en les plantes correctes també poden actuar com un estimulant químic de la oviposición.[10]
Subespecies
[editar | editar còdic]Enemics naturals
[editar | editar còdic]La larva d'estes palometes té varis depredadors naturals; s'ha observat casos d'atres larves de palometes alimentant-se de les larves d'estes. Els paràsits també poden aguaitar les larves, sent les espècies de mosques i avespes les més perilloses. Els pardals són els més perillosos per a estes larves, ya que moltes espècies les van a consumir quan tinguen oportunitat. Com a resultat de la depredadción pels pardals, esta palometa ha evolucionat un mecanisme de defensa químic usant els àcits aristolóquicos que troben en les seues plantes hostes.[10][14]
Mecanismes de defensa
[editar | editar còdic]Adquisició d'àcit aristolóquico
[editar | editar còdic]Totes les plantes que hostagen estes palometes tenen alguna forma d'estos #àcit mencionats, els quals són arreplegats per la larva quan s'alimenta. Estos #àcit de passaren als futurs ous, bues i adults de palometes; durant generacions, els nivells d'àcit aristolóquico en el cos de les palometes aumenten a mida que s'acumula l'àcit. Els nivells alts d'àcit fan a les larves i adults desagradables al gust per als pardals, disminuint la depredación d'estos. Els punts taronges lluentes presents en la larva i adults també es creu que servirien com un avís per als depredadors, alertant-los del desagradable sabor que tenen.[10][16]
Mimetisme
[editar | editar còdic]Com a resultat de la defensa natural d'esta espècie de palometa en concret, moltes atres espècies de palometes (Limenitis arthemis, les femelles de Papilio glaucus, P. polyxenes i Speyeria diana, entre atres[3][17]) mimetisen els patrons de la palometa coa d'oroneta blava per a que els depredadors les associen en el sabor desagradable. Este mecanisme és cridat mimetisme bayesiano. Battus philenor també podria estar relacionada en mimetisme mülleriano, en el qual dos espècies que tenen una condició desventajosa per als depredadors (en este cas el sabor desagradable) s'assemblen entre elles, aixina actuant com un model global; certes espècies de milpiés s'assemblen a les larves d'estes palometes i desprenen cianur d'hidrogen quan es troben en perill[10][16].
-
Palometa coa d'oroneta blava (Battus philenor) vista dorsal (model)
-
Palometa coa d'oroneta blava (Battus philenor) vista ventral (model)
.jpg){kind=link}
-
Limenitis arthemis astyanax vista dorsal (mimética)
-
Papilio glaucus femella vista dorsal (mimética)
-
Papilio troilus vista ventral (mimética)
.jpg){kind=link}
_(6016411244).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Beccaloni, G.; Scoble, M.; Kitching, I.; Simonsen, T.; Robinson, G.; Pitkin, B.; Hine, A.; Lyal, C.. «Battus phylenor» (en inglés). Consultat el 5 de juny de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 Savela, Markku. «Battus philenor». funet.fi. Consultat el 5 de juny de 2022.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Iftner, David C; Shuey, {{{nom2}}}; Calhoun, {{{nom3}}} (1992). [1] (en Anglés), College of Biological Sciences and The Ohio University, p. 70. ISBN 978-0-86727-107-2.
- ↑ Bugguide.net. Species Battus philenor - Pipevine Swallowtail - Hodges#4157(en anglés)
- ↑ «Is Your Pipevine Plant Swallowtail-safe?» (en inglés). Monarch Butterfly Garden. Consultat el 6 de juny de 2022.
- ↑ Zachary Crockett. «How one man repopulated a rare butterfly species in his backyard» (en inglés). Vox.com. Consultat el 5 de juny de 2022.
- ↑ Jane Fletcher. «A Haven for Butterflies / Create a habitat that will lure these beauties to your back yard» (en inglés). FSGate. Consultat el 5 de juny de 2022.
- ↑ «Battus philenor - Pipevine swallowtail» (en inglés). explorer.natureserve.org. Consultat el 5 de juny de 2022.
- ↑ 9,0 9,1 Ramos, I.. «Battus philenor» (en inglés). Animal Diversity Web. Consultat el 6 de juny de 2022.
- ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 10,15 «pipevine swallowtail - Battus philenor» (en inglés). entnemdept.ufl.edu. Consultat el 6 de juny de 2022.
- ↑ 11,0 11,1 «Pipevine Swallowtail Battus philenor (Linnaeus, 1771)». Butterflies and Moths of North America. Consultat el 6 de juny de 2022.
- ↑ «CONTEMPORARY PATTERNS IN A HISTORICAL CONTEXT: PHYLOGEOGRAPHIC HISTORY OF THE PIPEVINE SWALLOWTAIL, BATTUS PHILENOR (PAPILIONIDAE)».Evolution.57(5)
- 1089.ISSN 0014-3820.doi:10.1554/0014-3820(2003)057[1089:CPIAHC]2.0.CO;2.Consultat el 2022-06-08.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Ramos, I.. «Battus philenor». Animal Diversity Website. University of Michigan. Archivat de l'original el 16 de Maig de 2011. Consultat el 7 de juny de 2022.
- ↑ 14,0 14,1 «Sequestration of aristolochic acids by the pipevine swallowtail, Battus philenor (L.): evidence and ecological implications:».Chemoecology.10(4)
- 169–178.ISSN 0937-7409.doi:10.1007/PL00001819.Consultat el 2022-06-08.
- ↑ 15,0 15,1 «How caterpillars avoid overheating: behavioral and phenotypic plasticity of pipevine swallowtail larvae».Oecologia.146(4)
- 541–548.ISSN 0029-8549.doi:10.1007/s00442-005-0229-7.Consultat el 2022-06-08.
- ↑ 16,0 16,1 «The lethal plant defense paradox remains: inducible host-plant aristolochic acids and the growth and defense of the pipevine swallowtail».Entomologia Experimentalis et Applicata.100(3)
- 339–346.ISSN 0013-8703.doi:10.1046/j.1570-7458.2001.00881.x.Consultat el 2022-06-08.
- ↑ Waldbauer, Gilbert (1996). [2], Harvard University Press. OCLC 32893542. ISBN 0-674-45488-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Battus philenor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.