Batoni

Batoni (en georgià: ბატონი) és una paraula georgiana per a 'senyor', 'mestre' o 'baró feudal'.^[1] Es deriva de patroni (პატრონი), un terme anterior de significat similar, que va tindre un us comú en el XV.

En la jerarquia feudal georgiana, 'batoni' pot designar al suzerano suprem (és dir, el monarca), senyor o qualsevol llaic o clerc que posseïra qma, és dir, 'esclau' o 'siervo'. La paraula a voltes apareix com a part de la titulació real i nobiliaria. Per eixemple, el títul dels príncips de Mujrani era "batoni" (Mujran-batoni), i els primers reis de Kajeti també varen ser mencionats en eixe títul en algunes fonts georgianas.^[2]^[3]^[4]

En l'us modern, batoni és un tractament utilisat per al home, equivalent a senyor. El títul femení equivalent és k'albatoni (ქალბატონი). Es pot usar en el nom complet i també en el llinage o el nom. Quan es dirigix a algú directament, la paraula s'usa en case vocatiu (k'al)batono ([ქალ] ბატონო), i precedix al nom (més comunament) o al llinage, pero també pot usar-se per sí mateixa en direcció directa (vocatiu).^[5]

Vore també

Batonishvili

Referències

↑ Alexander Mikaberidze (2007). Jon Woronoff (ed.). Historical Dictionaries of Geòrgia, Glossary: Batoni, Plymouth: The Scarecrow Press, pp. 695. ISBN 978-0-8108-5580-9.
↑ Toumanoff, Cyril (1949–51). The Fifteenth-Century Bagratids and the Institution of Collegial Sovereignty in Geòrgia. Traditio 7: 216.
↑ Jones, Stephen F. (2005), Socialism in Georgian Colors: The European Road to Social Democracy, 1883-1917, p. 195. Harvard University Press, ISBN 0-674-01902-4.
↑ Suny, Ronald Grigor (1994), The Making of the Georgian Nation, pp. 42-3. Indiana University Press, ISBN 0-253-20915-3
↑ Braun, Friederike (1998), Terms of address: problems of patterns and usage in various languages and cultures, pp. 106-113. Walter de Gruyter, ISBN 0-89925-432-2

Este artícul conté una traducció derivada de «Batoni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Alexander Mikaberidze (2007). Jon Woronoff (ed.). Historical Dictionaries of Geòrgia, Glossary: Batoni, Plymouth: The Scarecrow Press, pp. 695. ISBN 978-0-8108-5580-9.

[2] Toumanoff, Cyril (1949–51). The Fifteenth-Century Bagratids and the Institution of Collegial Sovereignty in Geòrgia. Traditio 7: 216.

[3] Jones, Stephen F. (2005), Socialism in Georgian Colors: The European Road to Social Democracy, 1883-1917, p. 195. Harvard University Press, ISBN 0-674-01902-4.

[Suny-4] Suny, Ronald Grigor (1994), The Making of the Georgian Nation, pp. 42-3. Indiana University Press, ISBN 0-253-20915-3

[5] Braun, Friederike (1998), Terms of address: problems of patterns and usage in various languages and cultures, pp. 106-113. Walter de Gruyter, ISBN 0-89925-432-2

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]