Anar al contingut

Batolit Coster Peruà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El batolit coster peruà es referix una série d'intrusions de roques graníticas paralels a la costa del Pacífic en el Perú. Els més de mil plutons individuals que componen el batolit s'estenen en un àrea de 1600 km de llarc i 60 km d'ample.[1] Estos cossos de roca ígnea varen ser emplaçats des de fa 100 millons els més antics fins a 37 millons els més jóvens.[1]

A pesar de ser cridats comunament granit, les roques més comunes són la granodiorita i la tonalita,[1] abdós visualment molt semblades al granit pròpiament. Ademés estan associades a numerosos dics d'andesita basàltica.[1]

L'exhumació (exposició) del batolit es deu a una disminució de l'àngul de subducció a menys de 10° de la Placa de Nazca, lo que hauria terminat en el vulcanisme i causat ademés una forta alça dels Andes, que junt a l'erosió va deixar expost l'interior d'esta engua zona volcànica. A la seua volta la disminució de l'àngul de subducció se li atribuïx a la cordillera submarina de Nazca, encara que alguns científics consideren que açò no seria suficient per a canviar l'àngul de subducció d'una zona tan àmplia.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Wilson, Marjiorie. 1989. Igneous Petrogenesis. pàgines: 195 i 196.