Batolit Coster Peruà
El batolit coster peruà es referix una série d'intrusions de roques graníticas paralels a la costa del Pacífic en el Perú. Els més de mil plutons individuals que componen el batolit s'estenen en un àrea de 1600 km de llarc i 60 km d'ample.[1] Estos cossos de roca ígnea varen ser emplaçats des de fa 100 millons els més antics fins a 37 millons els més jóvens.[1]
A pesar de ser cridats comunament granit, les roques més comunes són la granodiorita i la tonalita,[1] abdós visualment molt semblades al granit pròpiament. Ademés estan associades a numerosos dics d'andesita basàltica.[1]
L'exhumació (exposició) del batolit es deu a una disminució de l'àngul de subducció a menys de 10° de la Placa de Nazca, lo que hauria terminat en el vulcanisme i causat ademés una forta alça dels Andes, que junt a l'erosió va deixar expost l'interior d'esta engua zona volcànica. A la seua volta la disminució de l'àngul de subducció se li atribuïx a la cordillera submarina de Nazca, encara que alguns científics consideren que açò no seria suficient per a canviar l'àngul de subducció d'una zona tan àmplia.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batolito Costero Peruano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.