Bateria de cadmi i argent

Una bateria de cadmi i argent és un tipo de bateria recargable que utilisa metal de cadmi com a terminal negatiu, òxit d'argent com a terminal positiu i un electrolito alcalino a pur de aigua. Produïx al voltant d'1,1 volts per cela en descarregar-se, i al voltant de 40 vats-hora per quilogram de densitat d'energia específica. Una bateria de cadmi i argent proporciona més energia que una bateria de níquel-cadmi de pes comparable. Té una major expectativa de cicle de vida que les bateries d'argent-cinc, pero un voltage terminal més baix i una menor densitat d'energia. No obstant, l'alt cost de l'argent i la toxicitat del cadmi restringixen les seues aplicacions.

Les primeres bateries de cadmi i argent varen ser desenrollades per Waldemar Jungner al voltant de 1900, qui les va usar en un automòvil elèctric de demostració i la companyia de la qual va fabricar comercialment les cèlules. Estes cèlules originals varen tindre una vida curta, i no va ser fins a 1941 quan es va desenrollar un material separador millorat per a evitar la migració de l'òxit d'argent dins de la cèlula. Durant la década de 1950 es varen produir millores en el desenroll de la tecnologia, per a aprofitar el millor cicle de vida del sistema argent-cadmi en comparació al d'argent-zinc. De la mateixa manera que atres sistemes de bateries d'òxit d'argent, les bateries d'argent i cadmi tenen un voltage relativament pla durant la descàrrega. No obstant, el rendiment màxim no és tan bo com en les bateries d'argent i zinc. Per a preservar la vida útil de les cèlules, poden enviar-se "seques" i l'usuari final agrega el electrolito just abans del seu us.

l'electrodo positiu està fet de pols d'argent sinterizado pegat en una reixeta d'argent com a colector de corrent; l'òxit d'argent pot formar-se en un procés separat o pot formar-se en la primera càrrega de la cela. L'electrodo negatiu de cadmi està format per una reixeta pegada. Els electrolitos són solucions d'hidròxit de potassi en aigua. Les cèlules estan proveïdes de tapes de ventilació per a evitar la reacció del electrolito en el diòxit de carbono de l'aire. Teòricament es requerixen tan sol dos grams d'argent per cada amperi-hora de capacitat, pero les celes pràctiques requerixen entre 3 i 3.5 grams. Degut a que el voltage de càrrega és més alt que el voltage de descàrrega, l'eficiència de vats-hora d'una cela d'argent-cadmi és d'aproximadament del 70%; l'eficiència en amperis per hora és aproximadament del 98%. El método de càrrega recomanat habitual és la càrrega de corrent constant a una velocitat de 10 a 20 hores (restaurant la capacitat de la bateria durant 10 o 20 hores), i talla la càrrega a 1,6 volts per cela. Les celes es fabriquen comercialment en una capacitat de 2 a 2500 amperis-hora, pero a sovint es personalisen per a usos particulars.