Batea (recipient)

Batea és un tipo d'artesa feta de fusta, de forma circular o oblonga i normalment sense torres, que s'utilisa per a llavar, entre atres usos.

Etimologia

Sendoya la definix com vasija de fusta per a diversos usos: llavar roba, llavar l'or, amasar el pa, etc. i sugerix les següents referències sobre el seu orige:

«No ve del llatí patella, puix no es troba en cap autor abans de 1492. Dozzy i Engelmann, en el seu Glosarie dones mots espagnois et portugais derivés de l´arabe (Leyde, 1869), la varen creure àrap; pero Egulaz rebuja el hipòtesis en el seu Glossari de paraules espanyoles d'orige oriental. (Granada, 1886).

Pedro José Ramírez Sendoya

Usos

La batea, en les cultures indígenes s'usa tradicionalment per a amasar o mesclar farina com la del dacsa o la yuca comuna.

Les lavanderas les usaven per al llavat de la roba, d'ahí que les pedres per a llavar reben este mateix nom en les cultures mesoamericanas.

També han segut tradicionals les chicotetes bateas artesanals per a erejar l'arena del riu en busca d'or. L'escritor Ciro Alegria arreplega en la seua novela La serp d'or, interessant documentació sobre miners i balseros de les valls de les 'fonts marañonas'.

Bibliografia

• Ramírez Sendoya (1952). Diccionari Indi del Gran Tolima, Editorial Minerva LTDA.