Batalla dels Guararapes

Batalla dels Guararapes

Les batalles dels Guararapes (en portugués Batalha dos Guararapes) varen ser dos batalles portades a terme en el Mont Guararapes, al sur de la ciutat de Recife, en les que els portuguesos i els seus aliats indis i negres varen derrotar als holandesos. Varen ser episodis decisius per a posar fi a les invasions neerlandeses del Brasil, durant el XVII.

Primer enfrontament

Batalla dels Guararapes (Ex-Vote)

El primer enfrontament va tindre lloc el 18 i 19 d'abril de 1648, quan els neerlandesos planejaven reconquistar el Port de Nazaré, en el Cap de Sant Agostinho, imprescindible per a l'abastiment d'Arraial Velho do Bom Jesus, a on es trobaven les armes i municions utilisades per la resistència portuguesa-brasilera. baix el mando del coronel Sigismundo de Schkoppe, els combatents neerlandesos sabien l'importància estratègica d'ocupar primer el poble de Muribeca, a on hi havia una gran cantitat de farina de mandioca per a abastir als soldats. No obstant, els generals Fernandes Vieira i Vidal de Negreiros, coneixent els plans d'invasió, varen impedir l'acció en el Morro dos Guararapes, per a on tindrien que passar els holandesos, procedents de Recife, per a aplegar a Muribeca.

Este primer enfrontament va terminar en una victòria lusità-brasilera, a pesar de que la seua dotació no superava els 2200 hòmens, front als 7400 de l'eixèrcit enemic. El saldo de la guerra va ser de 1200 neerlandesos morts, 180 dels quals eren oficials i sargents. En el costat lusità-brasiler, 84 varen ser morts. El combat més intens va durar unes cinc hores. Molts soldats holandesos es varen ofegar en els pantans de les afores de Morro dos Guararapes. Debilitat per al combat, l'eixèrcit de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals no va poder resistir la preparació i el coneiximent del terreny dels lusità-brasilers. En els moments decisius de l'enfrontament, els neerlandesos varen intentar dominar el flanc ocupat pels negres, comandados per Henrique Dias, pero les tropes de Vieira i Vidal varen acodir en la seua ajuda, vencent-els. Es considera a la primera de les batalles com l'orige del Eixèrcit Brasiler.

Segon enfrontament

Batalha dos Guararapes

El segon enfrontament va ser relatat pel croniste contemporàneu Diogo Lopes Santiago (en História dona Guerra de Pernambuco, llibre 5, capítul V: ... Sobre la famosa victòria que varen conseguir els portuguesos...):

"Havent preparat les coses necessàries, l'eixèrcit holandés va eixir de Recife el 18 de febrer de 1649, en cinc mil hòmens de guerra, tots soldats experimentats, en els qui varen fer més fort el seu poder que el de la batalla anterior. També varen dur 200 indis, dos companyies de negres i 300 mariners que es varen dispondre a afrontar el combat en campanya, 6 canons, 12 banderes, trompetes, nayes i cornetas, entrenant-se per a defendre l'integritat de les esquadres contra els atacs infiltrats de la nostra infanteria(...)

El dia 19, de 13:00 a 14:00 (castigat pel sol), tant que els holandesos varen evacuar el cim dels cerros per a formar un gran esquadró cap a Recife, el nostre eixèrcit va escomençar a acostar-se.

João Fernandes Vieira en 800 dels seus hòmens va ser el primer en entrar en combat, just en el mig de l'àrea denominada Boqueirão, a on l'enemic tenia 6 esquadrons i dos peces d'artilleria. Despuix de 25 minuts de fòc, João Fernandes va intentar tallar la formació holandesa per la zona inundada. Sense èxit, de regrés a la posició inicial, va demanar a tots que carregaren en l'espasa despuix d'una última càrrega en la cara de l'enemic, i aixina es va guanyar la boca d'espasa (pese a la valenta resistència dels lanceros holandesos), a on conquistem 2 canons de campanya.

En este punt, tota la nostra gent ya estava en la lluita, aplegant dalt i dalt de l'última loma: Henrique Dias, Diogo Camarão, Francisco Figueroa, André Vidal, Dias Cardoso i la cavalleria d'Antônio Silva. Prenent el mont central i els seus 4 peces d'artilleria, aixina com les tendes del comandant holandés Van donen Brinck (qui va ser assessinat en eixe moment), els portuguesos varen pressionar als enemics fins que es varen desintegrar i varen fugir a Recife, sent perseguits pels nostres exhausts cavallers. ; molts varen fugir als boscs, uns atres es varen entregar a mendigar per les seues vides".

Conseqüències

Estes victòries varen permetre als portuguesos sitiar i prendre Recife el 28 de giner de 1654, terminant en el Brasil neerlandés.

Persones destacades

• João Fernandes Vieira - Amo d'un ingeni d'orige portugués, comandó el terç de l'infanteria.
• André Vidal de Negreiros - va movilisar recursos i persones del sector nordestino.
• Felipe Camarão - Indígena brasiler de la tribu de potiguar; va liderar les forces de la seua tribu.
• Henrique Dias - fill d'esclaus, va anar el governador d'ex-esclaus africans oriunts d'ingenis associats al conflicte.