Anar al contingut

Batalla de la Canella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La batalla de la Canella va ser una escaramuza i una de les últimes batalles de la Guerra de Sant Dumenge o Restauració lliurada el 4 de decembre de 1864 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya a on les forces del eixèrcit Libertador Dominicà comandadas pel General de Divisió José María Cabral i Lluna varen emboscar al eixèrcit real espanyol al mando del Coronel Herrera.

La victòria del eixèrcit Libertador Dominicà va ser l'únic enfrontament d'una certa importància guanyat pels independentistes dominicans representant un triumfo despuix d'agost i setembre de 1863.[1]

Expedició a Santa Creu de Neyba

[editar | editar còdic]

Reconquista Espanyola de Santa Creu de Neyba

[editar | editar còdic]

Durant els primers dies de decembre el Governador Polític-Militar de Compostela de Azua, el Mariscal de Camp Eusebio Puello i Castro, va rebre una confidència en la que supostament els habitants de Santa Creu de Neyba estaven arrepenedits pel seu alçament i volien reconéixer de nou l'autoritat d'Espanya. El Mariscal de Camp Eusebio Puello impulsat pel seu patriotisme espanyol i bon desig va enviar una chicoteta columna per a prendre possessió de Santa Creu de Neyba pero les seues tropes en aplegar a la vila la varen trobar totalment abandonada, i com per a continuar en ella segons les instruccions que tenien necessitava més racions que les que duyen. El cap de les tropes espanyoles va fer que una partida fòra a buscar les racions a Compostela de Azua i allí es va organisar un comboi d'acémilas en víveres, que va eixir escoltat per 80 peninsulars i 30 dominicans (segons José de la Gándara i Navarro varen ser 50 home del batalló primer provisional) que devien aplegar fins a Fondo Negre.[2]

La Batalla

[editar | editar còdic]
General de Divisió José María Cabral i Lluna.

El 4 de decembre de 1864 en el mont de la Canella (actualment Galván) ubicat en mig dels poblats El Rodege i Cambronal a les 3:00 p. m. el comboi espanyol va ser emboscat per les forces independentistes conformades per 600 hòmens del General de Divisió José María Cabral, les forces espanyoles encara que varen estar sorpreses per l'atac es trobaven combatent arduament i sentien la seguritat de la seua punteria, no obstant es trobaven a camp obert i la situació favoria estratègicament als insurrectos per trobara en major altura. En hores de la vesprada els espanyols ya sense municions varen iniciar la retirada en direcció a Compostela de Azua i els independentistes varen conseguir 11 presoners de guerra, 40 mules i gran part de l'armament junt en municions.[3]

Retirada Espanyola

[editar | editar còdic]

El cap espanyol que en Santa Creu de Neyba esperava les racions va tindre la pronta notícia de lo ocorregut en La Canella i de que els separatistes, considerant indispensable la seua tornada a Compostela de Azua li esperaven emboscades en el pas del Cambronal. Estant aïllat i escàs de víveres, sent de nit va fer una ràpida marcha en direcció oposta i va poder traure als seus soldats de la situació tan compromesa que es trobaven.[2] Despuix de la derrota espanyola Santa Creu de Neyba va ser novament presa pels insurrectos el 5 de decembre de 1864.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]