Anar al contingut

Batalla de Savage's Station

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Batalla de Savage's Station

Plantilla:Campanya de la Península Plantilla:Batalles dels Sèt Dies La Batalla de Savage's Station va tindre lloc el 29 de juny de 1862, en el Comtat d'Henrico, Virginia, com la quarta de les Batalles dels Sèt Dies (Campanya de la Península) de la guerra civil nortamericana. El cos principal del Eixèrcit del Potomac va escomençar una retirada general cap al riu James. El general de brigada confederado John B. Magruder va perseguir a lo llarc del ferrocarril i la carretera de Williamsburg i va colpejar a l'II Cos del Major General Edwin Vose Sumner (la retaguàrdia de l'Unió) en tres brigades prop de l'estació de Savage, mentres que les divisions del major Thomas J. "Stonewall" Jackson es varen paralisar al nort del riu Chickahominy. Les forces de l'Unió varen continuar retirant-se a través de White Oak Swamp, abandonant els suministraments i a més de 2.500 soldats ferits en un hospital de campanya.

Antecedents

Situació militar

Artículs principals: Batalles de Sèt Dies i Campanya de la Península

Més informació: Teatre Oriental de la Guerra Civil Nortamericana i Guerra Civil Nortamericana

Les Batalles dels Sèt Dies varen escomençar en un atac de l'Unió en la batalla menor d'Oak Grove el 25 de juny de 1862, pero el General de Divisió de l'Unió George B. McClellan i el seu Eixèrcit del Potomac varen perdre ràpidament l'iniciativa quan el General Confederado Robert I. Llig i el seu Eixèrcit del Nort de Virginia varen escomençar una série d'atacs en Beaver Dam Creek el 26 de juny, en Gaines's Mill el 27 de juny, i en les accions menors en la Granja de Garnett i de Golding el 27 i 28 de juny. L'Eixèrcit del Potomac va continuar la seua retirada cap al riu James.[1]

El gros de l'eixèrcit de McClellan es va concentrar al voltant de l'estació de Savage en el ferrocarril de Richmond i York River, preparant-se per a un difícil creuament a través de White Oak Swamp i les seues afores. Ho va fer sense una direcció centralisada perque McClellan s'havia mogut personalment al sur de Malvern Hill despuix de Gaines' Mill sense deixar instruccions per als moviments del cos durant la retirada ni nomenar a un segon al mando. Núvols de fum negre omplien l'aire quan es va ordenar a les tropes de l'Unió que cremaren tot lo que no pogueren carregar. La moral de l'Unió es va desplomar, particularment en el cas dels ferits, que es varen donar conte de que no estaven sent evacuats de l'Estació de Savage junt en el restant de l'eixèrcit.[2]

Lee va idear un complex pla per a perseguir i destruir l'eixèrcit de McClellan. Mentres que les divisions els majors generals James Longstreet i A. P. Hill varen retornar cap a Richmond i després cap al surest fins al creuament en Glendale, i la divisió del Major General Theophilus H. Holmes es va dirigir més al sur, a les rodalies de Malvern Hill, i es va ordenar a la divisió del General de Brigada John B. Magruder que es moguera cap a l'est a lo llarc de Williamsburg Road i el ferrocarril del riu York per a atacar a la retaguàrdia federal. Stonewall Jackson, al mando de la seua pròpia divisió, aixina com de les divisions del General de Divisió D. H. Hill i del General de Brigada William H. C. Whiting, devia reconstruir un pont sobre el Chickahominy i dirigir-se cap al sur a l'Estació de Savage, a on s'uniria en Magruder i donaria un fort colp que podria fer que l'Eixèrcit de l'Unió es donara el regrés i lluitara durant la seua retirada.[3]

La retaguàrdia de McClellan en l'Estació de Savage consistia en l'II Cos, comandado pel General de Brigada Edwin V. Sumner (dos divisions), l'III Cos, baix el General de Brigada Samuel P. Heintzelman (dos divisions), i el VI Cos, baix el General de Brigada William B. Franklin (una divisió). McClellan considerava incompetent al seu comandant d'alt ranc, Sumner, per lo que no va nomenar a ningú per a comandar la retaguàrdia.[4]

Batalla

El contacte inicial entre els eixèrcits va ocórrer a les 9 del matí del 29 de juny. En la granja i horts propietat d'un tal Sr. Allen, a unes 2 milles (3,2 km) a l'oest de l'Estació de Savage, dos regiments de Geòrgia de la brigada del General de Brigada George T. Anderson varen lluitar contra dos regiments de Pennsilvània del cos de Sumner durant unes dos hores abans de retirar-se, sofrint 28 baixes en el regiment 119. La víctima de major ranc va ser el general de brigada confederado Richard Griffith, ferit de mort per un fragment de proyectil de l'Unió.[5] Magruder, que supostament estava baix l'influència de la morfina per a combatre un atac d'indigestió, estava confòs i es va preocupar de que poguera ser atacat per una força superior. Va demanar reforços a Lee, qui va ordenar que dos brigades de la divisió del General de Divisió Benjamin Huger ajudaren, en la condició de que tingueren que ser tornades si no estaven ocupades abans de les 2 p. m.[6]

Mentrestant, Jackson no alvançava com Lee havia planejat. Estava prenent temps per a reconstruir els ponts sobre el Chickahominy i va rebre una orde illegible del cap de personal de Lee que li va fer creure que devia permanéixer al nort del riu i vigilar els creus. No obstant, estos fracassos del pla de la Confederació estaven sent superats per l'Unió. Heintzelman va decidir pel seu conte que el seu cos no era necessari per a defendre l'Estació de Savage, sent suficient la de Sumner i la de Franklin, aixina que va decidir seguir al restant de l'eixèrcit sense informar als seus companyers generals.[7]

Magruder es va vore obligat a renunciar a les dos brigades de la divisió d'Huger a les 2 p. m. i es va enfrontar al problema d'atacar als 26.600 hòmens de Sumner en els seus propis 14.000 hòmens. Va dubtar fins a les 5 de la vesprada, quan va enviar només dos brigades i mija cap a avant. El general de brigada Joseph B. Kershaw comandó el flanc esquerre, el general de brigada Paul J. Semmes el centre, i el coronel William Barksdale (Brigada de Griffith) el dret. Franklin i el General de Brigada John Sedgwick estaven en un reconeiximent a l'oest de l'Estació de Savage quan varen vore que s'acostava la brigada de Kershaw. La seua suposició immediata era que es tractava d'hòmens del cos d'Heintzelman, pero pronte es varen donar conte del seu error. Est va ser el primer indici de l'eixida no anunciada d'Heintzelman i Sumner, per la seua banda, estava particularment indignat, en negar-se a parlar en Heintzelman al sendemà. L'artilleria de l'Unió va obrir fòc i es varen enviar piquets per a fer front a l'assalt.[8]

L'atac de Magruder va ser acompanyat per la primera bateria de ferrocarril blindada que es va usar en combat. A principis de juny, el general Lee esperava contrarrestar l'aproximació de l'artilleria de sege de McClellan per ferrocarril usant la seua pròpia arma: un canó naval Brooke de 32 lliures, protegit per una casamata inclinada de ferro de ferrocarril, malnomenat el "Land Merrimack" i que es movia a la velocitat de l'infanteria.[9] No obstant, inclús en esta impressionant arma, que superava en armament a tot lo que posseïen els artilleros federals, els resultats de la decisió de Magruder d'enviar només una part de la seua força més chicoteta contra un enemic molt major eren predibles.[10]

La primera unitat de l'Unió en atacar va ser una de les brigades de Sedgwick, els filadelfianos liderats pel general de brigada William W. Burns, pero la seua llínea defensiva va resultar ser inadequada per a cobrir el front de les dos brigades de Kershaw i Semmes. Sumner va dirigir esta part de la batalla de forma errática, seleccionant regiments per al combat casi a l'encert. Va enviar dos dels regiments de Burns, i després la 1.ª Infanteria de Minnesota d'una atra brigada en la divisió de Sedgwick, i finalment un regiment cada u de dos brigades diferents en la divisió del General de Brigada Israel B. Richardson. per a quan totes estes unitats varen aplegar al front, els dos bandos estaven en una paritat aproximada: dos brigades cada u. Encara que Magruder havia segut conservador sobre el seu atac, Sumner lo era encara més. Dels 26 regiments que tenia en el seu cos, només 10 estaven compromesos en l'estació de Savage.[11]

La lluita es va convertir en un sanguinós estancament quan va caure l'obscuritat i varen escomençar a caure fortes tormentes elèctriques. El Land Merrimack va bombardejar el front de l'Unió, en alguns dels seus proyectils que aplegaven fins a la retaguàrdia de l'hospital de campanya. Les accions finals de la nit varen ser realisades per la Brigada de Vermont, comandada pel Coronel William T. H. Brooks, de la divisió del General de Brigada William F. "Baldy" Smith. Intentant mantindre el flanc al sur de la carretera de Williamsburg, els hòmens de Vermont varen carregar contra el bosc i varen ser rebuts en fòc assessine, sofrint més baixes de qualsevol brigada en el camp eixe dia. La brigada en el seu conjunt va sofrir 439 baixes; el 5.º regiment de Vermont, comandado pel tinent coronel Lewis A. Grant, va perdre casi la mitat dels seus hòmens, 209 d'un total de 428.[12]

Referències

  1. ↑ Salmon, p. 64.
  2. ↑ Eicher, p. 290; Salmon, p. 111.
  3. ↑ Sears, p. 261; Salmon, p. 110; Eicher, p. 290.
  4. ↑ Eicher, p. 290; Sears, p. 261; Salmon, p. 111.
  5. ↑ Sears, pp. 265-66.
  6. ↑ Salmon, p. 111.
  7. ↑ Eicher, p. 291; Sears, p. 267; Salmon, pp. 111-12.
  8. ↑ Salmon, p. 112; Sears, p. 270.
  9. ↑ Sears, pp. 269-70.
  10. ↑ Eicher, p. 291.
  11. ↑ Sears, p. 271; Salmon, p. 112.
  12. ↑ Sears, pp. 271-72; Eicher, p. 291.

Bibliografia

  • Eicher, David J. The Longest Night: A Military History of the Civil War. New York: Simon & Schuster, 2001. ISBN 0-684-84944-5.
  • Kennedy, Frances H., ed. The Civil War Battlefield Guide. 2nd ed. Boston: Houghton Mifflin Co., 1998. ISBN 0-395-74012-6.
  • Salmon, John S. The Official Virginia Civil War Battlefield Guide. Mechanicsburg, PA: Stackpole Books, 2001. ISBN 0-8117-2868-4.
  • Sears, Stephen W. To the Gates of Richmond: The Peninsula Campaign. Ticknor and Fields, 1992. ISBN 0-89919-790-6.
  • National Park Service battle description
  • CWSAC Report Update


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Batalla_de_Savage%27s_Station&oldid=1425147»