Bastei
.jpg)
El Bastei és una formació rocosa d'Alemània que s'eleva 194 metros per damunt del riu Elba, en les montanyes de arenisca del Elba. Les roques escarpadas del Bastei, que alcancen una altura de 305 metros sobre el nivell de la mar, es varen formar per l'erosió de l'aigua fa més d'un milló d'anys. Estan situades prop del poble de Rathen, no molt llunt de la chicoteta ciutat de Pirna, al surest de la capital sajona de Dresde, i són el principal paisage del parc nacional de la Suïssa Sajona. També formen part d'una zona d'escalada i senderisme que s'estén sobre les fronteres de la Suïssa bohemio (República Checa).
El Bastei ha segut una atracció turística durant més de 200 anys. En 1824 es va construir un pont de fusta per a conectar vàries roques per als visitants. Este pont va ser reemplaçat en 1851 per l'actual pont de Bastei fet de pedra arenisca. Les formacions rocoses i vistes paísajisticas han inspirat a varis artistes de renom, entre ells Caspar David Friedrich (per eixemple, Felsenschlucht).
La ciutat balnearia de Rathen, a la que es pot aplegar des de Dresde per mig de barco de vapor pel riu Elba, és la base principal per a visitar el Bastei.
Història
[editar | editar còdic]Basteibruecke.jpg)
El mateix nom de «Bastei» [bastió] indica l'inclusió de les empinades i imponents roques en l'antic anell defensiu al voltant del castell de Neurathen. En 1592 la roca va ser mencionada per primera volta per Matthias Oeder en el curs de la primera enquesta estatal pel electorat de Sajonia com Pastey. Quan la regió de la Suïssa sajona va ser explorada i es va desenrollar turísticament, les roques Bastei es varen convertir en una de les seues primeres atraccions. El seu mirador va ser mencionat per primera volta en la lliteratura de viages en 1798 en una publicació de Christian August Eberhard Gottlob. Una de les primeres guies de senderisme que va atraure visitants a Bastei va ser la Carl Heinrich Nicolai, qui va escriure en 1801:
El Bastei té un accés relativament fàcil solament des de Wehlen i Lohmen. Numerosos artistes varen aplegar al Bastei pel cridat camí del pintor, el Malerweg. Caspar David Friedrich va pintar el seu famós quadro Felsenpartie im Elbsandsteingebirge [Roques en les montanyes de arenisca del Elba] inspirant-se en el Bastei. Ludwig Richter també va fer apunts en el Bastei. Des de Rathen, l'accés solia ser més difícil, pero en 1814 es va colocar una escala en 487 escalons que eixia de la vall Wehlgrund més allà del Vogeltelle i ascendia fins a les roques.
En Pentecostés de 1812, el carnicero de Lohmen, Pietzsch, va iniciar els primers servicis d'aprovisionament per als visitants del Bastei. Des de dos senzilles cabanyes venia pa, manteca, cervesa, aguardiente, café i llet. Dos anys més tart, va construir una cuina i un celler baix un dels eixints de roca i el mirador va ser equipat en una barana. En febrer de 1816, a Pietzsch se li va otorgar una llicència per a vendre begudes alcohòliques; per desgràcia, les modestes cabanyes que havia construït es varen destruir en un incendi en setembre d'eixe mateix any. En juny de 1819, August von Goethe va informar: «barraques amables i un bon servici en café, cervesa doble, licors i pa fresc i manteca realment varen reviure al cansat vagabunt...».[2] En 1820, la llicència alcohòlica va ser al juge de Rathen (Erblehnrichter), Schedlich.
El desenroll del Bastei va rebre un important impuls en 1826. Eixe any, es va erigir el primer edifici sòlit per a l'estage durant la nit, basant-se en els plans de Gottlob Friedrich Thormeyer. Des d'eixe moment les velles barraques varen servir com a quarts nit per als guies de senderisme. El primer pont, cridat Pont de Bastei (Basteibrücke), va ser construït en fusta sobre els profunts clavills del Mardertelle, que unix la plataforma exterior de la roca Bastei en les roques Steinschleuder i Neurathener Felsentor. En 1851, per l'aument constant de visitants, el pont de fusta va ser reemplaçat per un pont de pedra arenisca que seguix en peu hui en dia. Té 76,5 m de llongitut i els sèt arcs salven un barranc de 40 metros de profunditat, conegut com el Mardertelle.
A finals de el XIX, el Bastei es va convertir finalment en la principal atracció de la Suïssa sajona. La posada existent va ser completament acondicionada i ampliada en 1893/94. Un abastiment d'aigua d'alta pressió es va dispondre en 1895 i una llínea de teléfon en 1897. Al voltant de 1900, es va planejar la construcció d'un ferrocarril de montanya des de la vall del Elba al Bastei, pero no va aplegar a bon terme. Inclús hui en dia un barranc al suroest del Bastei es coneix com el Eisenbahngründel ["Menut Ferrocarril del Valle"]. A principis de el XX, la carretera a Bastei es va ampliar per a manejar la creixent motorisació.
Despuix de 1945 el número de visitants va tornar a aumentar bruscament, davant tot les fins de semana i dies festius, ya que el Bastei es va convertir en un lloc de turisme massiu. Entre 1975 i 1979 l'antiga posada va ser substituïda per un nou edifici més gran, més tart, un hotel.
Turisme
[editar | editar còdic]
_Berghotel_(01).jpg){kind=link}
El Bastei és un dels miradors més prominents en la Suïssa sajona. En 1819 August von Goethe va exaltar les seues vistes: «Ací, des d'a on pots vore avall fins al Elba des de les roques més escarpadas, a on a poca distància els riscs de la Lilienstein, Königstein i Pffafenstein estan en peu escénicamente junts i l'ull cau en una profunda vista que no es pot descriure en paraules».[3] Hui el Bastei seguix registrant el major número de visitants de tots els miradors panoràmics en la Suïssa sajona.
Ademés de la vista actual hi ha també atres punts d'interés. En el Jahrhundertturm, un pináculo rocós en el Pont de Bastei, hi ha plaques que commemoren la primera menció del Bastei en la lliteratura de viages (en 1797), aixina com la memòria de Wilhelm Lebrecht Götzinger i Carl Heinrich Nicolai. Estos dos últims varen ser pioners del turisme en la Suïssa Sajona, gràcies a les descripcions dels seus viages i atres obres. Una atra placa commemora al fotógraf de la cort sajona, Hermann Krone, qui va prendre les primeres fotografies de paisages en Alemània en el Pont de Bastei en 1853. Des del Ferdinandstein, part de les torres rocoses Wehltürme, hi ha excelents vistes del pont de Bastei. S'aplega a ell a través d'un ramal des de la ruta al pont. Una atra formació rocosa ben coneguda en l'entorn de Bastei és el Wartturm, un gran péntol de la que es va desprendre en 2000.
Al castell de Neurathen, el castell de roca més gran de la Suïssa sajona, es pot aplegar des del Bastei, creuant el Pont de Bastei. Les ruïnes del castell, algunes rebaixes de fusta, les habitacions excavades en la roca, una cisterna i tirs de pedra d'una catapulta medieval o resortera es poden vore en una passejada circular sense guia. Una rèplica de resortera s'exhibix en el castell des de 1986. Les troballes de les excavacions en la zona, especialment de ceràmica, també es pot vore. L'ascens des de Rathen al Bastei passa per un museu a l'aire lliure dedicat als assentaments eslaus en la regió i també, més allà del camí, s'alcança l'escenari a l'aire lliure de Rathen (Felsenbühne Rathen).
Una atra fita famosa en la zona és la fortalea de Königstein.
El camí de montanya Eisenach–Budapest corre sobre el Bastei.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Traducció pròpia de la cita de la Wikipedia en anglés que no menciona font: What depth of feeling it pours into the soul! You ca stand here for a long clave without being finished with it (…) it is baix difficult to tear yourself away from this espot.
- ↑ Traducció pròpia de la cita de la Wikipedia en anglés: Friendly huts and good service with coffee, double beer, spirits and fresh bread and butter really revived the tired wanderer..., citada en: Gotthold Sobe: Die Reise August von Goethes 1819 in die Sächsische Schweiz, en: Sächsische Heimatblätter 16 (1970)1, p. 42.
- ↑ Traducció pròpia de la cita de la Wikipedia en anglés: Here, from where you see right down to the Elbe from the most rugged rocks, where a short distance away the crags of the Lilienstein, Königstein and Pffafenstein stand scenically together and the eye takes in a sweeping view that ca never be described in words., de Gotthold Sobe: Die Reise August von Goethes 1819 in die Sächsische Schweiz, en: Sächsische Heimatblätter 16(1970)1, p. 42.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bastei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.