Basílica del Salvador (Burriana)

Erro al crear miniatura:

Basílica del Salvador (Burriana)

La basílica del Salvador, situada en la plaça de l'Iglésia de Burriana (Província de Castelló, Espanya), és un edifici d'estil gòtic valencià que va començar a construir-se a finals d'el XIII. En el XVII va tindre una intervenció barroca que va modificar l'image de l'iglésia; en el XVIII es va alçar la capella de la Comunió i en el XIX es va ampliar la nau en dos trams. En el XX, despuix de la Guerra Civil es va tornar l'aspecte original gòtic a la capçalera de l'iglésia.

Este temple és un edifici commemoratiu i propagandístic al mateix temps. Commemoratiu perque representa la primera gran victòria militar de Jaume I en la conquista del regne musulmà de Al-Balensiya, sent dedicada el seu advocación a la Verge Santa María tal i com es va fer en el restant de fundacions a lo llarc de les ciutats conquistades, sent més tardana la seua advocación a Jesucristo Salvador a mitan del XIV. El sentit propagandístic cal vore-ho en la monumentalitat i magnificencia del nou temple tot de pedra, que no tindrà punt de comparació en les humils mesquites de les medinas rurals de la zona, i en l'impacte que produiria sobre els veïns musulmans de les demés viles de la Plana.

El 16 de juny de 2013, l'Iglésia del Salvador, va ser ascendida al ranc de Basílica Menor pel Papa Francisco.

Descripció

Erro al crear miniatura:

Campanar

Es tracta d'una iglésia d'una sola nau en capelles entre contraforts. La capçalera poligonal té sèt costats en cinc capelles absidials en la part central, mentres que les dos dels extrems són quadrades, una albergava la sacristia d'el XIII, i l'atra és la torre medieval. Les cinc capelles són també poligonals, totes elles en finestrals gòtics, és dir, apuntats i en vidrieres; la central té tres finestres per simbologia religiosa (La Trinitat). Cada una té un reforç exterior de dos contraforts. La capçalera esta coberta per una volta de crucería que la seua plementeria és de rajola.

L'iglésia actual té sis trams dels que quatre són els originals, mentres que els dos més propencs als peus són el resultat de la prolongació d'el XIX per a unir l'iglésia en la capella de la Comunió (XVIII), i en el campanar (XIV).

El campanar era exent, de planta quadrangular en el primer cos, passa a ser octogonal a partir del segon cos.

La nau i les capelles laterals conserven el revestiment barroc, mentres que la capçalera és d'estil gòtic per una repristinación portada a terme en el XX. La coberta original de la nau és de volta de crucería senzilla, emmaixquerada hui pel revestiment donant l'apariència de volta de canó en lunetos.

A l'exterior té dos portades barroques d'el XVII, que varen vindre a substituir a les dos gòtiques. Abdós recauen a la plaça. La portada més propenca a la capçalera data de 1695-1696, és d'un sol cos d'orde toscano en pilastres i retropilastras, la llínea de rebanc s'altera per a albergar l'escut de la ciutat trencant el entablamento. Sobre est hi ha una hornacina avenerada flanquejada per volutes i piràmides. L'atra, més propenca als peus, va ser realisada en 1697. Té tres cossos decreixents en orde ascendent. El cos inferior en l'accés flanquejat per columnes en el fuste decorat en estrías i motius figuratius sobre un podi. El cos superior en una hornacina emmarcada per columnes i pilastres; mentres que el tercer cos a modo d'arremate té un óculo oval sobre el que es dispon una llínea de rebanc cóncau-convexa, molt del gust barroc.

cal destacar que en la primera capella de la capçalera en el costat del evangelio (el de l'esquerra) baix un arc solio, segons conta la tradició, hi ha una urna sepulcral de pedra en la que yacer un fill abortiu de Violante d'Hongria i de Jaime I.

En el XVIII es va realisar la capella de la Comunió. De planta de creu grega inscrita en un quadrat, està coberta per una cúpula en llanterna sobre un tambor octogonal.

En 1938 l'iglésia i la torre campanar varen ser dinamitados, caent les voltes i la coberta de la nau. Una volta finalisada la Guerra Civil es va procedir a la seua reconstrucció.

Vore també

• Bens d'interés cultural de la província de Castelló

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Basílica del Salvador (Burriana).
• Plantilla:FVMP