Basílica de Chabukauri

Basílica de Chabukauri

Erro al crear miniatura:

Antigues columnes de la basílica.

La basílica de Chabukauri () és una iglésia cristiana primitiva, actualment en ruïnes, ubicada en la regió oriental de Kajetia, en el territori de l'assentament històric de Nekresi, a aproximadament 1,5 km al noroest del complex monàstic de Nekresi, Geòrgia. És una gran basílica de tres naus, datada entre els sigles IV i V, lo que la convertix en un dels primers edificis d'iglésies cristianes en Geòrgia. Va ser desenterrada en 1998 i està inscrita en la llista de Monuments culturals inamovibles d'importància nacional de Geòrgia.

Història

La basílica de Chabukauri va ser desenterrada en una parcela del mateix nom en 1998 i data, en térmens arquitectònics i arqueològics, del sigle IV o IV. En ser una de les iglésies més grans de Geòrgia, el seu descobriment va qüestionar una suposició prèvia de que els primers edificis de l'iglésia en l'est de Geòrgia eren típicament chicotets i estrets, desenrollats de forma autònoma en el país. Una atra basílica enorme, la Basílica de Dolochopi, va ser descoberta a sol 4 km a l'est, en 2012. Abdós temples semblen haver segut part de l'assentament més gran de Nekresi, pero per la falta de fonts escrites i al dens fullage que cobrix l'àrea, la seua extensió seguix sent desconeguda. Estos establiments cristians es varen fundar poc despuix d'abandonar-se un santuari zoroástrico propenc, el cridat temple de fòc de Nekresi. Nodar Bakhtadze, qui va excavar Chabukauri, identifica la basílica en una iglésia coneguda de les primeres cròniques georgianas migevals fundada en Nekresi pel rei Trdat de Kartli (r. 394-406). El disseny de l'iglésia està en llínea en els estàndarts bizantino establits, pero els detalls arquitectònics com un santuari quadrangular i parabematas mostren afinitats en les iglésies primerenques sasánidas, com Hira, Ain Shaia i Kharg, totes datades a fins del IV.

Disseny

Chabukauri és una basílica de tres naus, que medix 33,4 x 15 m. Va ser construïda en grans blocs de pedra calcàrea i grava entre unes atres. El naos està dividit en tres naus per cinc parells de pilars de forma rectangular. Un altar rectangular sembla haver segut colocat en el surest de la nau principal. Estava flanquejat, a abdós costats, per chicotetes cambres rectangulars, corresponents al pastoforio. L'edifici tenia tres entrades, al sur, oest i nort. La nau principal sembla haver segut danyada per un terremot no molt en acabant de que la construcció de l'iglésia i part del seu sector noreste es varen convertir en el passadiç sur d'un nou edifici més menut. Esta nova iglésia terminava en dos àbsits distintius en forma de ferradura, el més gran dels quals tenia un synthronon. L'iglésia tenia un sostre de fusta en teixixques de ceràmica, sostinguda en el seu lloc en taches i antefijos. S'han desenterrado varis sepelis de cistes migevals en tot el lloc. Dins de les ruïnes de l'iglésia, s'han trobat molts fragments de ceràmica i dos llànties d'oli de bronze. Al noroest de la basílica hi ha una chicoteta estructura en àbsits de funció desconeguda, que estava coberta per un pis de taulells de terracota d'alta calitat. Hi ha una indicació de que les parets de l'edifici alguna volta varen estar lluïdes i pintades de roig.