Basílica Julia
La Basílica Julia (en italià, Basilica Giulia; en llatí, Basilica Iulia) va ser una estructura que en el passat s'alçava en el Fòrum Romà. Hui només queden unes ruïnes, principalment dels fonaments. Es tracta d'una basílica civil construïda en la segona mitat de el I Este edifici públic oferia un lloc per a reunions, processos judicials i atres activitats oficials que es desenrollaven en el Fòrum.
Ubicació
[editar | editar còdic]Tanca pel costat sur el Fòrum Romà, llimita a l'oest en el Vicus Iugarius separant-la del temple de Saturn i a l'est en el Vicus Tuscus[1] que la separa del temple dels Dióscuros. Va reemplaçar a la basílica Sempronia que datava de l'any 169 a. C. i que havia segut destruïda per un incendi. La nova basílica va conservar la mateixa orientació, alineada en els temples de Cástor i Pólux i el de Saturn.
Funció
[editar | editar còdic]Era un edifici públic gran i ornamentado, usat per a reunions i atres negocis oficials a principis del Imperi romà. Albergava els tribunals de lo civil i tabernae (tendes), i va proporcionar espai per a oficines governamentals i bancs. Es va usar principalment com a tribunal de justícia. A partir de el I, va servir de sèu al tribunal dels Centunviros (el «tribunal dels Cent»), cent huitanta juges que eren el total dels quatre tribunals junts, i enjuïciaven assunts de herències[2]. Podien celebrar-se al mateix temps quatre juïns diferents, en la nau central que estava compartimentada, les diferents sales estaven separades per tabics mòvils.
En els seus Epístolas, Plinio el Jove descriu l'escena quan va defendre a una dama de ranc senatorial el pare del qual de 80 anys el hi havia desheretat dèu dies despuix de haver-se casat de nou. Una estàtua de Crispe va ser instalada en la basílica en recompensa pels freqüents alegats que va emetre en defensa de l'emperador Domiciano[2].
En llocs de reunió públics i tendes, va anar el lloc de reunió favorit del poble romà. En el paviment del pòrtic, hi ha diagrames de jocs rayados sobre el marbre blanc. Una pedra, en el pis superior del costat que dona a la Cúria, està marcada en una reixeta de huit per huit caselles en les que podrien haver-se jugat jocs semblats al escacs o les dames.
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Platner y Ashby, 1929, p. 78.
- ↑ 2,0 2,1 Platner y Ashby, 1929, p. 79.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (anglés) (1929) A topographical dictionary of Ancient Rome, Londres: Oxford University Press, pp. 608.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Basílica Julia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.