Anar al contingut

Baralla chinenca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Dibuixe de Thomas Allom, de 1843

La baralla chinenca (chinenc tradicional :紙牌; chinenc simplificat :纸牌; pinyin : zhǐpái ) va ser molt provablement inventada en China durant la dinastia Song del Sur (1227-79). Sense dubte existien en l'imperi mongol de la dinastia Yuan (1271-1368).[1][2][3]

Els chinencs usen la paraula PAI (牌), que significa «placa», per a referir-se tant a les cartes i a les plaques o taulells.[4] Moltes fonts antigues són ambigües perque no es referixen específicament al PAI paper (naïp ) o el PAI placa (rajola). En térmens de joc, no hi ha diferència; es poden utilisar tant per als naïps en sí, com per a ocultar les cares de les cartes als atres jugadors en reversos idèntics. Els jocs de cartes són eixemples de jocs d'informació imperfecta, lo contrari que els deescacs o del go.[5]

Michael Dummett atribuïx als chinencs l'invenció dels jocs d'encert en cartes, els pals i el joc de cartes en basa.[6] Pronte, d'este joc en cartes varen aparéixer moltes variants d'uns atres. Durant la dinastia Qing (1644-1912), varen aparéixer els primers jocs de cartes en combinació. Cap al final de la dinastia, la gran majoria dels jocs tradicionals de cartes chinenques eren d'extracció i descarte. Les cartes chinenques han proliferat en el Surest Asiàtic pels immigrants chinencs.[7] També es coneixen en Mongòlia i el Japó. La direcció d'operacions i el joc és en sentit antihorario.

Jocs de cartes de va dominar

Erro al crear miniatura:
Cartes de va dominar chinenc en el pal civil en la part superior i el pal militar en la part inferior.

El va dominar chinenc va aparéixer per primera volta al voltant de la dinastia Song del Sur (1127-1279) i presenta totes les 21 combinacions d'un parell de daus. Es varen convertir en format de carta al voltant del 1600.[8] Encara que no és visualment aparent, es dividixen en dos pals: civil i militar —originàriament chinenc i bàrbar, respectivament—. L'invenció del concepte de pal va aumentar el nivell de l'estratègia en els jocs en base; la carta d'un pal no pot véncer a la carta d'un atre pal, independentment del seu ranc. La classificació idiosincrásica i els pals provenen dels jocs de daus chinencs.

Els jocs de cartes de va dominar es troben en diferents tamanys. Les cobertes més chicotetes s'utilisen en jocs en basa i jocs en banca. Les baralles en 32 cartes, es varen duplicar en el pal civil, s'utilisen per a jugar el Tien Gow i Pai Gow. Es varen utilisar baralles més grans, per a jocs en combinació i jocs de peixca, que podien tindre més d'un centenar de cartes i podien incloure comodins.

Diners en forma de cartes

Vore també: Chao (moneda)
Erro al crear miniatura:
Baralla de cartes de A la vora de l'aigua(水滸牌)

Els diners en forma de cartes han atret la major atenció dels estudiosos. Estes cartes es consideren com les antepassades de la majoria de cartes de joc del món. Cada pal representa una unitat diferent de la moneda. Lu Rong (1436-1494) descriu una baralla de 38 cartes de quatre pals:[9]

  • Cash o monedes (纹, wen ): 1 a 9 cash (9 cartes en total).
  • Cadena de cash (索瘠, la seuaǒ jí): 1 a 9 cadenes (9 cartes en total).
  • Miríade de cadenes (万/萬, wàn): 1 a 9 miríades (9 cartes en total).
  • Dècima de miríades (十, shí): 20 a 90 miríades, centena de miríades, miller de miríades, i miríade de miríades (11 cartes en total).
Erro al crear miniatura:
Baralla per a jugar a «Sis tigres» (六虎牌).

No hi ha cap carta de 10 miríades, ya que compartixen el mateix nom que el seu pal. A principis del sigle XVII, es varen afegir dos cartes més al pal de cash: mig cash i zero cash. La demanda de cash també estava en orde invers, les cartes de números més baixos superaven a les superiors. Esta característica també va aparéixer al principi en atres jocs de cartes com Ganjifa, Tarot, l'home, i Maw. Durant les dinasties Ming i Qing, el pal de les miríades de cadenes i de les decenes de miríades representaven personages de la novela A la vora de l'aigua, que és per açò que també es dien «cartes de la vora de l'aigua» (水滸牌). També li les coneix com a cartes Madiao (马吊) per a un joc que era molt popular.[9]

A partir del sigle XVII, es varen fer populars els jocs jugats en menys cartes. Açò es va fer per mig de l'eliminació del pal de decena de miríades, llevat la de miller de miríades, en el joc de kanhu (看虎). Durant els sigles XVIII i XIX, el miller de miríade, mig cash i zero cash varen adquirir noves identitats com els pals antic miller, flor blanca i flor roja, respectivament. A voltes s'unixen per mig d'una carta «fantasma». La carta de miríade de miríades va desaparéixer pel sigle XIX. Durant la dinastia Qing, els jocs de descarte es varen fer més populars i la baralla de 30 cartes es va multiplicar a sovint en de dos a cinc còpies de cada carta. El mahjong, que també existix en format de carta, es deriva d'estos tipos de jocs durant la mitat del XIX.

Els Hakka,[10] varen utilisar baralles en quatre pals per a jugar als «Sis tigres» (六虎牌). Les cartes per a jugar als «Sis tigres» no tenen ilustracions, i en el seu lloc únicament hi ha ideogramas del ranc i el pal de cada targeta.[11]

Un atre joc d'estructura similar és el Bài Bất en Vietnam; la seua versió de tres pals és el Tổ tôm. Estes cartes vietnamites varen ser redissenyades per Camoin de Marsella durant el domini colonial francés per a descriure persones que duyen trages tradicionals redactors del periodo Edo. Alguns derivats directes estrangers inclouen el Bài tớ@i en Vietnam, Pai Tai en Tailàndia, i Cheki en Malàsia, Singapur i Indonèsia. Possiblement les cartes coreanes tujeon (투전) són un descendent.[12] Al final, totes les baralles de quatre pals —especialment les cartes italianes i espanyoles— descendixen indirectament del sistema de diners en forma de cartes a través dels ganjifa els mamelucos.

Referències

  1. ↑ Lo, Andrew. (2000). The Game of Leaves: An Inquiry into the Origin of Chinese Playing Cards. Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London, 63(3), 389–406.
  2. ↑ Lo, Andrew (2000), The Clapix Ming Game of Ma Diao, The Playing-Card (XXIX, No. 3), pp. 115–136, The International Playing-Card Society
  3. ↑ Parlett, David. The Chinese "Leaf Game" [1] archivat en Wayback Machine.. Retrieved 13 d'agost de 2015
  4. ↑ Lo, Andrew (2004) 'Chinenca's Passion for Pai: Playing Cards, Dominoes, and Mahjong.' In: Mackenzie, C. and Finkel, I., (eds.), Asian Games: The Art of Contest. Nova York: Àsia Society, pp. 227-229.
  5. ↑ Thomas (2003). Games, Theory and Applications, Mineola N. I.: Dover Publications, p. 19. ISBN 0-486-43237-8.
  6. ↑ Penco, Carlo (2013). Dummett and the Game of Tarot at Acadèmia. edu. Retrieved 14 d'agost de 2015
  7. ↑ (1990) All Cards on the Table, Leinfelden: Jonas Verlag, pp. 200–208.
  8. ↑ «Pa Zhiheng's 'Xu Yezi Pu' - Part 2».The Playing-Card.31(6)
    281-284.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Chinese Money-Suited Playing Cards» (en anglés). Consultat el 2 d'abril de 2018.
  10. ↑ Rubinstein, M. A (2004). Rethinking Taiwanese and Chinese Identity: Melissa J. Brown's Is Taiwan Chinese? (en anglés), Institute of International Relations, pp. 454–458.
  11. ↑ (1969) Ostasiatische Spielkarten, Bielefeld: Dt. Spielkartenmuseum.
  12. ↑ (2006) Korea's Pastimes and Customs: A Social History, 1st American edició, Hong Kong: Hangilsa Publishing Co., p. 29.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Baralla_chinenca&oldid=1465468»