Banksia aculeata

B. aculeata (Banksia aculeata)

Banksia aculeata és una espècie d'arbust pertanyent a la família de Banksias. És una espècie d'arbust natiu del suroest d'Austràlia Occidental. Una de les tres espècies estretament relacionades totes elles en les inflorescència en forma de llanterna, que du flors rosades en el començ de l'estiu. Les fulles tenen els màrgens dentats molt espinoses. Una planta rara, que es troba en sols de grava en zones elevades. Despuix de morir per fòc es regenera a partir de llavors.

Descripció

Banksia aculeata creix com un arbust frondós fins a alcançar un tamany de 2 m d'altura, en la corfa grisa fisurada i carix d'un lignotuber. Les fulles són de 4 a 9 cm de llarc, i 0,8 a 3 cm d'ample, en lòbuls rígits en els màrgens. Les inflorescència són de 6 a 9 cm de llarc, i són pendulares en lloc de erectes. Les flors són de 3 a 4 cm de llarc, de color rosa en la base, pero en la divisió en color crema. L'infrutescència és un pic llenyós incrustat en fins a 20 grans folículs.

Taxonomia

Banksia aculeata va ser descrita per Alexander Segger George i publicat en Nuytsia 3(3): 386–389, f. 68–70. 1981.

Etimologia

Banksia: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic anglés Sir Joseph Banks, qui colectó el primer espècimen de Banksia en 1770, durant la primera expedició de James Cook.

aculeata: epítet llatío que significa "en espines".