Bandes interestelares difusas
Les bandes interestelares difusas (sigles en anglés - DIB) s'absorbixen en els espectres dels objectes astronòmics en la Via Làctea i atres galàxies. Són causats per la absorción de la llum pel mig interestelar. S'han vist al voltant de 500 bandes, en llongituts d'ona ultravioleta, visible i infrarroja.[1]
L'orige dels DIB va ser desconegut i discutit durant molts anys, i es creïa que els DIB es devien als hidrocarburs aromàtics policíclics i atres molècules grans que contenen carbono.[2][3] La seua ràpida i eficient desactivació quan és fotoexcitado explica el seu notable fotoestabilidad[4][5] i, per lo tant, la seua possible abundància en el mig interestelar. No obstant, no es va poder trobar un acort de les bandes en les medicions fetes en laboratori o en els càlculs teòrics fins a juliol de 2015, quan el grup de John Maier (Universitat de Basilea) va anunciar la primera assignació inequívoca de dos llínees per a C60+, confirmant una predicció feta en 1987.[6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://ntrs.nasa.gov/search.jsp?R=20160004200
- ↑ Nature.391doi:10.1038/34602.
- ↑ Spectrochimica Acta Part A: Molecular and Biomolecular Spectroscopy.57doi:10.1016/S1386-1425(00)00432-7.
- ↑ The Journal of Physical Chemistry A.108doi:10.1021/jp021832h.
- ↑ The Journal of Chemical Physics.132doi:10.1063/1.3278545.
- ↑ “Laboratory confirmation of C60+ as the carrier of two diffuse interstellar bands” . Nature 523. Recuperate le 31 de juliol de 2015.
- ↑ «C60 in space and the Diffuse Interstellar Bands - History and State of the Art». Consultat el 23 d'agost de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bandas interestelares difusas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.