Bandes de tiraz
_Fragment_LACMA_M.2002.1.30_(3_of_4).jpg){kind=link}
Les bandes de Tiraz són capciones / braçalets islàmics medievals en una inscripció brodada en ells. Varen ser entregats com a roba d'honor a funcionaris d'alt ranc que varen mostrar llealtat al imperi islàmic. Estaven inscrits en els noms del califa gobernant, i estaven brodats en fil de metal preciós i decorats en un model complex. Tiraz era un símbol de poder, les seues produccions i exportacions estaven estrictament regulades i supervisades per un funcionari designat pel govern.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula tiraz és una paraula persa usada com «brodat». La paraula pot referir-se a tela textil, a les bandes d'inscripció en ells, o a les fàbriques o tallers que els varen fer (el donar al-tiraz).[1] Tiraz també es coneix com taraziden en idioma persa.
Evolució del sistema de vestir islàmic
[editar | editar còdic]
El sistema de vestimenta del Islam va evolucionar en el califato establit pels àraps durant les primeres conquistes musulmanes. L'imperi islàmic durant la seua expansió incloïa tres zones culturals diferents, cada una en el seu propi còdic de vestir. Al principi, els àraps, que eren una minoria en el seu propi imperi, varen intentar mantindre un còdic de vestimenta identificable entre ells i els seus súbdits. Açò va conduir a la regulació ghiyar, un tipo de regles de diferenciació que requeria que els dhimmis, els ciutadans no musulmans protegits, foren diferents en este còdic en el restant de la població musulmana. Esta regulació va ser atribuïda per primera volta pel califa Umar ibn al-Jattab (634-644) en el cridat Pacte de Umar, una llista de drets i restriccions sobre els no musulmans que garantisarien la seguritat de les seues persones, les seues famílies i les seues possessions. Els requisits per a tindre un còdic de vestimenta distint també es varen aplicar a la milícia àrap que protegia l'imperi. Per eixemple, als guerrers àraps en les províncies orientals se'ls va prohibir usar el caftán persa (coraza). No obstant, a fins del Califato omeya a mitan de el VIII, els àraps que vivien en Khorasan s'havien assimilat a la cultura local, inclós el seu estil de vestimenta.[2]
La tendència a alluntar-se de l'estricte sistema vestimental també es va produir en els alts càrrecs de la societat islàmica inclús en els primers temps. S'ha registrat que els governants omeyas ya usaven abrics d'estil persa. També varen adoptar la costum de dur penyores regio especials, que és una tradició en les corts reals dels imperi bizantí|bizantino i sasánidas. Els omeyas també varen imitar als bizantino i perses en establir fàbriques estatals per a produir les bandes de tiraz, les penyores que indicaven a quí era lleal l'usuari. Des de llavors, el tiraz s'ha convertit en una norma en l'imperi islàmic. Estes penyores de tiraz varen ser embellides en el nom del califa gobernant, similar al embellecimiento del nom del califa en monedes.[2]
Les penyores de tiraz varen ser produïdes en fàbriques estatals. En el palau califal i emiral, hi havia sastres que treballaven llunt del centre, en fàbriques de tirazes. Els funcionaris controlats pel «mestre del tiraz» tenien la facultat de contractar sastres, a canvi d'un salari decent, per a treballar per a l'estat en estes fàbriques.[3]
Les bandes de Tiraz varen ser presentades pels governants com a corfolls d'honor en les cerimònies formals.[4] També varen ser otorgades com a regals. Va haver un eixemple d'un sobirà en Andalusia que va donar un regal de tiraz a un atre sobirà en el nort d'Àfrica. Baixe el govern fatimí Ma'ad al-Muizz Li-Dinillah, la cerimònia de khil'a (cerimònia d'otorgar el tiraz) va guanyar importància. En esta cerimònia, que es remonta a l'época del Profeta Mahoma, el califa gobernant otorgaria el tiraz als súbdits lleals que ho mereixqueren. La calitat de les penyores de tiraz va vindre a reflectir la riquea i l'influència dels seus destinataris.[1] Més vesprada, els tallers públics varen començar a imitar el tiraz estatal oficial. Relíquies trobades en els documents del Geniza d'El Caire, en el XIX, va indicar que la gent comuna que podia permetre's copiar el tiraz, otorgava el tiraz a familiars i amics. Estos «tiraz públics» es consideraven part de la riquea personal i es transmetien com a relíquies familiars.[2]
La producció de tiraz va continuar en el XIV tant en fàbriques públiques califales com a estatals, encara que ya en decliu al voltant de el XIII. Durant el carpiment del poder islàmic, els nobles varen començar a perdre la seua riquea. Les penyores detiraz es varen vendre en el mercat obert. Atres tiraz varen servir com a moneda o inversions i es varen comercialisar i varen vendre.[1]
S'han trobat fragments de bandes de tiraz de lli en tombes fatimíes egipcíaques, a on varen ser utilisats com mortajas per al cos. Les bendicions obtingudes a través de la cerimònia de khil'a anterior, aixina com les inscripcions coránicas escrites en elles, les varen fer especialment adequades per a fins funeraris i s'envolia al voltant del cap, lo que demostra l'importància religiosa de les inscripcions en el tiraz.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ekhtiar y Cohen, 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Meri, 2005, p. 160.
- ↑ Fossier, 1986, p. 263.
- ↑ «Tiraz Textile Fragment» (en anglés). Metropolitan Museum of Art.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bandas de tiraz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.