Banc Central de Brasil
El Banc Central de Brasil (en portugués: Banc Central do Brasil) és la màxima autoritat monetària en Brasil, sent una autoritat federal autònoma sense cap vinculació en el Ministeri de Facenda. Es va establir el 31 de decembre de 1964; un dels seus creadors va ser el ministre de Planejament Roberto d'Oliveira Campos.
A través de la Llei Complementària N° 179, de 24 de febrer de 2021, es varen definir els objectius del Banc Central de Brasil i la disposició sobre la seua autonomia i sobre el nomenament i cessació del seu president i directors.[1]
L'estabilitat de preus seguix sent l'objectiu fonamental del Banc Central, que, sense perjuí d'este objectiu, també deu garantisar l'estabilitat i eficiència del sistema financer, suavisar les fluctuacions en el nivell d'activitat econòmica, aixina com promoure la plena ocupació.[2]
Història
Abans de la creació del Banc Central, les funcions d'una autoritat monetària brasilera eren eixercitades per la Superintendencia de Moneda i Crèdit (SUMOC), pel Banc de Brasil i pel Tesor Nacional.
La Superintendencia de Moneda i Crèdit va ser creada en 1945 pel president Getúlio Vargas per mig del Decret Nº 7.293, en el propòsit d'eixercir el control monetari i preparar l'organisació d'un Banc Central.[3] El SUMOC es va encarregar de fixar els percentages dels encaixos obligatoris dels bancs comercials, les taxes de redesconte i de l'assistència financera en matèria de liquidea, aixina com els interessos dels depòsits bancaris. Ademés, va supervisar l'eixercite dels bancs comercials, va orientar la política cambiaria i va representar al país davant organismes internacionals.
Mentrestant, el Banc do Brasil va eixercitar les funcions d'un banc governamental, a través del control de les operacions de comerç exterior, la recepció de depòsits obligatoris i voluntaris de bancs comercials i l'eixecució d'operacions de canvi per conte de les empreses públiques i del Tesor Nacional.
En esta distribució de competències, el Tesor Nacional va ser l'organisme emissor del paper moneda.
Despuix de la creació del Banc Central, es va buscar dotar a l'institució de mecanismes destinats a eixercitar el paper de "banc de bancs". En 1985, es va promoure la reorganisació financera del govern en la separació dels contes i funcions del Banc Central, el Banc do Brasil i el Tesor Nacional.
La Constitució brasilera de 1988 va establir importants disposicions per a l'eixercite del Banc Central, entre les que es destaquen l'eixercici exclusiu de la competència de l'Unió per a emetre moneda i el requisit d'aprovació prèvia pel Senat Federal, en votació secreta, prèvia discussió pública, dels noms indicats pel president de la República per als càrrecs de president i directors de l'institució. Ademés, va prohibir al Banc Central otorgar préstams directes o indirectes al Tesor Nacional.
En la Llei Complementària N° 179, el 24 de febrer de 2021, el BCB es va convertir en un ent autònom de caràcter especial sense estar vinculat a cap ministeri.[4]
Composició
Actualisat al 25/09/25.
| Titular | Càrrec | Nominat per ! Inici
del mandat |
Fi del mandat | ||
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Gabriel Galípolo | President | Luiz Inácio Lula da Silva | 1 de giner de 2025 | 31 de decembre de 2028 |
| 2 | Rodrigo Alves Teixeira | Director d'Administració | Luiz Inácio Lula da Silva | 2 de giner de 2024 | 31 de decembre de 2027 |
| 3 | Paulo Picchetti | Director d'Assunts Internacionals i Gestió de Riscs Corporatius | Luiz Inácio Lula da Silva | 2 de giner de 2024 | 31 de decembre de 2027 |
| 4 | Ailton d'Aquino Sants | Director de Supervisió | Luiz Inácio Lula da Silva | 12 de juliol de 2023 | 28 de febrer de 2027 |
| 5 | Renato Dias de Brito Gomes | Director d'Organisació i Resolució del Sistema Financer | Jair Bolsonaro | 27 d'abril de 2022 | 31 de decembre de 2025 |
| 6 | Diogo Abry Guillén | Director de Política Econòmica | Jair Bolsonaro | 27 d'abril de 2022 | 31 de decembre de 2025 |
| 7 | Nilton José Schneider David | Director de Política Monetària | Luiz Inácio Lula da Silva | 1 de giner de 2025 | 28 de febrer de 2027 |
| 8 | Gilneu Francisco Astolfi Vixquen | Director de Regulació | Luiz Inácio Lula da Silva | 1 de giner de 2025 | 31 de decembre de 2028 |
| 9 | Izabela Moreira Correja | Director de Supervisió de Relacions, Ciutadania i Conducta | Luiz Inácio Lula da Silva | 1 de giner de 2025 | 31 de decembre de 2028 |
Referències
- ↑ «Lei dona autonomia do Banc Central entra em vigor» (en pt-br). Senat Federal. Consultat el 2025-09-25.
- ↑ «Banc Central do Brasil». www. bcb. gov. br. Consultat el 2025-09-25.
- ↑ «DEL7293». www. planalto. gov. br. Consultat el 2025-09-25.
- ↑ a el, Juliana B. Bolzani, et (2021-05-06). «L'independència del banc central aplega a Brasil» (en es). Project Syndicate. Consultat el 2025-09-25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banco Central de Brasil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.