Banano de Costa Rica

El banano de Costa Rica és junt al café i el cacao un dels importants productes agrícoles d'exportació, en una important incidència en l'economia, cultura i identitat nacional. Actualment Costa Rica exporta un promig de 100 millons de caixes de banano (1,87 millons de tonellades mètriques) equivalent al 10% de l'exportació mundial. Ademés del banano criollo per al consum local i industrial donat el seu excelent sabor i calitat, produint-se molt en calitat orgànica.

Bananos per a consum local.

Cultiu del banano, centenars de mils de hectàrees de monocultivo, que varen originar terres àrides i contaminades en l'us intensiu de agroquímicos.

Cable via per a banano.

Publicitat de bananas en 1891-0214, Illinois, Estats Units.

Història

El banano (musa paradisiaca) va ser dut al país per Fra Tomás de Berlanga des de les Illes Caiman al voltant de l'any 1860 i es va cultivar comercialment en Costa Rica a raïl de la necessitat de generar càrrega contínua per al Ferrocarril a l'Atlàntic, ya que el café en ser estacional no generava suficient us per al tren. La primera exportació va ser de 360 arracades dirigida a Nova York, Estats Units.

El cultiu per a fins comercials es va iniciar en 1872, en la Vall de Zent (Llima) en llavors dutes per Minor Keith de Panamà, de la varietat “Gros Michel”, conegut hui dia com banano criollo. Per mig de contracte Keith va obtindre l'explotació del ferrocarril per 99 anys i la concessió de 333.333 hectàrees de terra habilitades per este. Açò va permetre iniciar exportacions en alguna regularitat a partir de 1879, a Estats Units.

El 30 de març de 1899 es funda en Estats Units l'United Fruit Co. que va comprar atres companyies en América Central i el Carib, incloent les propietats de Keith, qui es va convertir en el primer vicepresident d'esta companyia. Gràcies a concessions de terra, ferrocarrils, molls i exenció d'imposts United Fruit Co. va créixer en gran escala internacional a merced dels privilegis del monopoli i dels favors dels governs. L'United conseguix el seu màxim poder a finals de la década de 1920; en eixe moment esta companyia era en varis països de Centroamérica “un Estat dins d'un atre Estat”. Les repúbliques centroamericanes varen ser i encara són algunes voltes conegudes en el terme despectiu de “Banana Republic” fent referència del domini que United tenia sobre eixos governs.

A inici de 1928 la major part de les plantacions de banano varen ser sériament afectades pel Mal de Panamà i la Sigatoka, lo que va provocar que l'United abandonara l'activitat en la zona, l'abandó total d'operacions en la zona de Turrialba i Jiménez va ocórrer a l'inici de 1935.

Ya abans, la Companyia Bananero de Costa Rica va conseguir un acort comercial en el govern de González Flores de crear un enclavament en les terres del sur, les autoritats no tenien permís d'ingressar a les seues finques, era una prohibició. A través d'este conveni s'explotaria per 100 anys les planures de Parrita, Palmar, Pedres Blanques; Vedat i Llorer a través d'un monocultivo com l'or vert banano.

Entre el 4 d'agost i el 10 de setembre de 1934, es porta a terme la folga bananero més important de l'història de Costa Rica fins a eixe moment i per moltes décades, un conflicte les raïls del qual alcancen més de cinc décades. Les causes són múltiples pero un paper de singular importància, és el que juguen les identitats colectives que es forgen a la calor primera de la construcció de la via férrea que comunica Sant Josep en la zona atlàntica i despuix per les lluites reivindicatives dels treballadors i enfortiment del sindicalisme nacional que despuix va tindre una important participació en la visió laboral de tot el país, aplegant a ser determinant en la reforma a la Constitució Política en les Garanties Socials, la Caixa Costarricense del Segur Social i atres lleis i reglaments que han configurat la vida social, política i econòmica de la Costa Rica actual. Aspectes que han contribuït a la calificació mundial de país igualitario, democràtic, en alts nivells de salut, educació i respecte als drets humans.

En 1984 es va decretar l'eixida oficial de la transnacional bananero i molt de musa paradisiaca va ser destruïda per la “sigatoka negra”, pero l'exportació ha continuat per productors nacionals.

En estes lluites socials varen destacar figures mítiques de la cultura tica com Isaías Marchena, Carlos Luis Falles, Manuel Mora, Monsenyor Víctor Sanabria, entre uns atres. Les seues obres han tingut transcendència internacional entre elles els afamados llibres de “Calufa” relatant avatars de la “zona” traduïts a més de 10 idiomes i usats com a llibres de text en universitats i coleges de molts països.

La “zona” va vindre a ser la pedra en la sabata que va obligar a sacsar l'anar d'un país que va vore en sorpresa i perplexitat com el càncer del lliberalisme econòmic salvage es va instalar en les seues entranyes com si fora una república autònoma, danyant sense escrúpuls l'ecologia, gent i cultura. D'alguna manera va ser un referent antitético dels ideals i valors culturals heretats dels ancestros i primers colon, una forma d'entendre's per antítesis.

Banano, cultura i identitat

Mamita Yunai, de Carlos Luis Falles, és un important testimoni d'esta cultura bananero.

La zona bananero i la seua dramàtica història ocorreguda entre 1872 i 1985 és un dels fets contemporàneus que en les seues realitats i llegendes més han contribuït a la mitologia popular costarricense i com a tal a modelar una identitat cultural matisada en els sentiments socials solidaris consensuats, aixina com la percepció de la “hombría aventurera” del tico.

La “zona” va ser tal volta el primer destí per al “somi americà” dels costarricenses, un llim sense Deu ni llei, “terra de hòmens”, lliteralment perque hi havia un promig de 1000 hòmens per cada 10 dònes, mils de hòmens negres, chinencs, italians, indígenes, nicaragüense i “cartagos”, com els cridaven als ticos provinents del restant del país.

Una sòrt de Siberia misteriosa a on hi havia treball ben remunerat per a qualsevol home intrèpit, o be, pròfuc de la justícia, cansat d'una esposa inaguantable, en ganes de fer diners ràpits, canviar de vida o demostrar que era “molt mascle”, o simplement necessitat de treball per a mantindre als seus fills estudiant en la Vall Central.

Tot una aventura a risc de morir en alguna d'incontables baralles a machet, adquirir múltiples malalties, morir intoxicat per herbicida i pesticidas, quedar estèril o mutilat, o tot junt, amén de dormir cada nit en una inmunda barraca plena de suorosos hòmens enfeixats i sense els servicis sanitaris bàsics, per a despuix eixir a treballar des de les 4:30am per unes 12 hores en mig d'un sopor apoteósico produït per la combinació d'altes temperatures i humitat, més les persistents pluges vàries voltes al dia. Aixina que les abundants serps i escorpiones passaven com un detall.

En el 2016 continua sent símbol d'identitat, pero esta volta en la faceta de marca-país i el seu permanent esforç de viure en harmonia en l'ambient, com quan el Diari La República escriu: "...L'Unió Europea coloca a la fruta costarricense com el millor banano del món, ya que l'indústria bananero costarricense manté un procés productiu sostenible en l'aspecte social i ambiental", sent reconegut com el mercat més exigent en l'àrea agroalimenticia.

Bibliografia

• Bucheli, Marcelo (2005). Bananas and Business: The United Fruit Company in Colòmbia, 1899-2000 (en anglés), Nova York: New York University Press.
• Bucheli, Marcelo(2008).«Multinational Corporations, Totalitarian Regimes, and Economic Nationalism: United Fruit Company in Central America, 1899-1975».Business History.50(4)doi:10.1080/00076790802106315.(en anglés)
• Neruda, Pablo (1978). Vora general, poema XV de la vora octava "La terra es diu Juan": 'Calero, treballador del banano (Costa Rica, 1940)', Barcelona, Espanya: Seix Barral.
• Falles, Carlos Luis (1941). Mamita Yunai,, Sant Josep, Costa Rica: Editorial Soley i Valverde.
• Falles, Carlos Luis (1947). Gents i Gentecillas,, Sant Josep, Costa Rica: Imprenta Falcó.