Musa balbisiana

Musa balbisiana

La banana rosada (Musa balbisiana), també denominat banana mascle en Mèxic, banana macha o simplement banana, és una planta tropical de la família de les musàcees, un dels progenitors de la banana o banana comercial, Musa × paradisiaca. Hui l'immensa majoria dels eixemplars plantats per a obtindre frut procedixen d'alguna varietat cultivar obtinguda per hibridació de M. acuminata i M. balbisiana, pero esta última es cultiva encara. En les illes Ryukyu del Japó s'utilisa per la fibra textil obtinguda dels seus fulls, en el nom de ito-basho.

Característiques

M. balbisiana és una planta perenne, de gran tamany; a diferència de M. acuminata, que és marcadament polimòrfica, presenta una notable regularitat en la seua apariència.

Com les demés espècies de Musa, M. balbisiana carix de verdader tronc. En el seu lloc, posseïx baïnes foliares que es desenrollen formant estructures nomenades pseudotallos, similars a fustes verticals de fins a 30 cm de diàmetro basal, encara que no són llenyosos. Alcancen els 7 m d'altura, de color vert o groc verdoso intens, que permet distinguir-ho en facilitat de M. x paradisiaca, més clara; la part distal de les baïnes presenta marques negres, mentres que la basal s'orla de roig. Abdós són glaucas i pruinosas.

Produïx numerosos refillols a partir de rizomas superficials o subterràneus, que són la principal forma de difusió dels híbrits o varietats triploides; els refillols reemplacen al brot principal despuix de florir i morir est. Les fulles són planes, tendres, oblongas, en l'àpiç trunque i la base redona o llaugerament cordiforme, verts pel fes i més clares i normalment glaucas pel envés, en les nervaduras groguenques. Dispostes en espiral, es despleguen fins a alcançar 3 m de llarc i 60 cm d'ample; el pecíol té fins a 60 cm, cóncau per la part superior, en els extrems casi tocant-se per damunt del canal adaxial. Els seus màrgens són poc visibles en la part superior i més pronunciats junt a la baïna, moltes voltes orlados de negre.

Les flors formen inflorescèncias pendulosas, en el pedúncul i el raquis glabros; prenen forma de mechós terminals, de les quals les 10 a 15 primers rencs són de flors femenines, en les masculines en la part superior. Les flors masculines formen capolls ovoides a elípcios, en les bràctees imbricándose en l'àpiç trunque. Són una 20 per bràctea, en dos files. El tépal compost alcança els 5 cm de llarc i els 1,2 d'ample; és blanquecino o més rarament violáceo per l'interior, en el color trasluciéndose a la vista des de fòra com una delicada tonalitat purpúrea. La seua part superior és groga a taronja, en les dents d'uns 5 mm de llarc, els dos més externs en un apèndix filiforme de fins a 2 mm de llarc. El tépal lliure és aproximadament de la mitat de tamany, blanc o rosáceo, obtús o trunque, en l'apícula mucronada i curta.

El frut és una falsa baya de forma llineal o falcada, de 7 a 15 cm de llarc i fins a 4 de diàmetro, que forma una arracada compacta. Està coberta per un pericarpo coriáceo vert en l'eixemplar inmaduro i groc intens en madurar. L'extrem basal s'estretix abruptament cap a un pedicel i 1 a 2 cm. La polpa és blanca, rica en almidó i dolç. Punts negres que motegen la polpa són el restant dels òvuls no desenrollats. Les llavors són negres, globosas o irregulars, en la superfície rugosa, de fins a 6x5 mm de tamany, i estan incrustades en la polpa. A major cantitat de llavors, el frut es fa de major tamany.

Genètica

M. balbisiana és diploide, en 2n=22. Molts dels cultivares comercials són triploides d'orige híbrit en M. acuminata. En la classificació genètica de les bananas, cada joc cromosòmic procedent d'esta espècie s'indica en una B mayúscula. Aixina, M. balbisiana selvat és BB, mentres que M. acuminata és AA (forma selvada aixina com el cultivar "Ladyfinger"). Les varietats hibridadas són AB (en el cas de la varietat Ney Poovan), AAB (per eixemple, la banana Latundan), AAAB (Goldfinger banana), AABB (Pisang Awak coneguda també com banana Ducasse), ABB (per eixemple, algunes bananes tals com Blue Java/Isse Cream); estes últimes inclouen la majoria de les cridades bananes mascles, cultivats per al seu consum cuit per la major proporció de fécula en el frut. Existixen també varietats triploides de M. acuminata, cridats AAA, que inclouen les bananas Cavendish i uns atres cultivares importants a nivell comercial.