La Balkenkreuz[1] o creu de barres és una versió estilisada de la Creu de Ferro, un emblema introduït durant la Primera Guerra Mundial i utilisat fins al final de la Segona Guerra Mundial.[2][3][4]

Balkenkreuz o creu de barres, l'emblema de la Wehrmacht, primer usat en una forma més estreta en avions de les Luftstreitkräfte fins a mediats de 1918; despuix va aparéixer en els avions alemans, els tancs i atres vehículs durant la Segona Guerra Mundial.

Va ser emblema de la Wehrmacht (Forces Armades del Tercer Reich alemà) i utilisat en el Heer (Eixèrcit), Luftwaffe (Força aérea), i en la Kriegsmarine (Armada).[5][6][7]

Història

El Luftstreitkräfte alemà (el servici aéreu de l'Eixèrcit Imperial Alemà) va adoptar oficialment el Balkenkreuz per primera volta a mitan d'abril de 1918 (aproximadament una semana abans de la mort de Manfred von Richthofen), i ho va utilisar des de llavors fins que va terminar la Primera Guerra Mundial en novembre de 1918.[2]

El seu us es va recomençar, en noves dimensions estandardisades, des de l'inici de la força aérea de l'Alemània nazi (la Luftwaffe) en 1935,[8] com a part de les noves forces militars alemanes unificades de la Wehrmacht, creades a mitan de març de 1935.[9][10] Els vehículs blindats de combat alemans (AFV) durant l'invasió de Polònia (setembre-octubre de 1939) varen utilisar una creu blanca plana, pero abans de l'inici de l'Operació Weserübung (abril de 1940), la creu negra central en flancs blancs que utilisava la Luftwaffe s'havia convertit en l'insígnia nacional bàsica dels AFV alemans, i es va seguir fent durant el restant de la guerra (fins a 1945).

La Luftwaffe utilisava dos especificacions per a la Balkenkreuz:

  • una en flancs blancs més estrets en les superfícies superiors de les ales - abans de juliol de 1939, s'utilisava en les sis posicions habituals d'un fuselage
  • una en flancs blancs més amples que rodegen la creu negra central del mateix esgambi (25% de la llongitut d'extrem a extrem per a abdós versions) baix de les ales i en els laterals del fuselage dels avions militars alemans durant els anys de la guerra.

En la Segona Guerra Mundial va ser cada volta més comuna pintar la Balkenkreuz sense la creu central de color negre, utilisant només el quartet de flancs en àngul recte per a la seua forma, a fi de reduir la seua visibilitat - açò podria fer-se tant en blanc com en negre, i en les formes dels flancs estrets i amples de la creu.[5]

Us posterior

La creu de ferro utilisada per la Bundeswehr hereta els quatre flancs blancs, o de color més clar, tallats de l'antiga Balkenkreuz que no coronen els extrems de la creu en cap cas, sino que els flancs seguixen els braços acampanados de l'anterior creu pattée de l'Imperi Alemà (Eisernes Kreuz/creu de ferro), de l'época de 1916-1918.[11]


Referències

  1. ↑ «Dictionary of Vexillology: B (Bàner Roll - Bauceant)». web.archive.org (2012-10-24). Archivat des de l'original, el 24 d'octubre de 2012. Consultat el 2022-08-22.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Balkenkreuz» (en anglés). seiyaku.mobi. Consultat el 10 d'abril de 2012.
  3. ↑ Adam Thompson. Kustenflieger. The Operational History of the German Naval Air Service 1935-1944. Fonthill Mija, 2018. p. 42.
  4. ↑ Jean-Denis G.G. Lepage. German Military Vehicles of World War II McFarland, Incorporated, Publishers. 2014. p. 31. 2014.
  5. ↑ 5,0 5,1 Hallee Bridgeman. Grace's Ground War. Part 5 of the Virtues and Valor Series, 2015. p. 105. ISBN 9781939603494.
  6. ↑ El Pla Bérkowitz Terra Ignota Edicions, 2016. p. 79-80. ISBN 9788494396793.
  7. ↑ Juan Eslava Galán. Enciclopèdia nazi: Contada per a escèptics. Editorial Planeta, 2021. p. 268. ISBN 9788408249078.
  8. ↑ Christian Ankerstjerne (2026-04-13). German Armor Balkenkreuz panzerworld.com. (anglés). Consultat el 5 de juny de 2026.
  9. ↑ Worldwide Army Medals of World War I - A Personal Collection. LANCE SMALLSHAW, 2018. p. 69.
  10. ↑ Vicente Moreno Sanz. Breu història de l'eixèrcit nazi Nowtilus, 2022. p. 1935. ISBN 9788413052380.
  11. ↑ Balkenkreuz & Stars for World War II air & AFVs wargamecampaign.wordpress.com. Consultat el 15 de novembre de 2024.


Referències