Baetica ustulata
Baetica ustulata és una espècie d'ortòpter de la família Tettigoniidae endèmica de Serra Nevada, Espanya. És l'única espècie del gènero Baetica.[1] Baetica ustulata va ser descrita científicament per primera volta pel entomólogo francés Jules Pierre Rambur en 1838.[2]
Característiques Morfològiques
[editar | editar còdic]Este insecte de tamany mijà té un color negre lluent en l'esquena i rojós groguenc en la pancha, estenent-se a les pates i al marge posterior del pronoto.[2] El pronoto es pot distinguir perque no té carenas miges ni laterals, i amagada a la tegminas. En els machos, els seges estan curvats, mentres que les femelles tenen un ovopositor curvat i llarc, aproximadament el doble de la llongitut del pronoto, que oscila entre 16 i 17 mm.[2] La llongitut del cos en mascles és entre 18-22 mm mentres que en femelles és entre 22-26 mm. El pronoto medix entre 6 i 8.5 mm en els mascles i entre 7 i 8 mm en les femelles. Les tegminas medixen entre 1 i 1.5 mm en els machos, mentres que en les femelles varien de 0.5 a 1 mm. El fèmur posterior presenta una llongitut que va d'11.5 a 13 mm en els mascles i d'11.5 a 13.5 mm en les femelles, sent les pates d'abdós curtes.[2]
Hàbitat i ecologia
[editar | editar còdic]Baetica ustulata habita en els pisos bioclimàtics oromediterráneo i criorromediterráneo, freqüentment prop del llímit de les neus perpètues. Preferix àrees obertes o en escassa cobertura vegetal, a on pot trobar-se baix pedres en sols silíceos poc coberts per vegetació almohadillada i espinosa, dins de biòtops psicroxerófilos, que són frets i secs, aixina com entre les xares de Genista baetica en biòtops xerófilos. En ocasions, es troba dins dels piornos que formen part de l'associació Genisto-Juniperetum nanae.[2]
L'espècie mostra una marcada especialisació pel seu hàbitat, lo que llimita considerablement la seua àrea de distribució. Barranc, Campos i Pascual (1995) varen analisar una població situada en uns piornales corresponents a l'associació Genisto-Juniperetum nanae, a on la majoria dels eixemplars es localisaven en l'interior dels piornos, encara que també eren comuns en les lajas de esquistos. Seleccionar un lloc per a refugiar-se depén principalment de la disponibilitat de piornos.[3]
És provable que la població de Baetica ustulata podria estar potencialment distribuïda a lo llarc de tota la zona silícea de Serra Nevada, per damunt dels 2000 metros d'altitut, sempre associada a biòtops xerófilos i psicroxerófilos en vegetació almohadillada espinosa i piornales.[2]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Baetica ustulata és una espècie endèmica del massiç de Serra Nevada, en el sur de la Península Ibèrica. La seua distribució es troba restringida als pisos oromediterráneo i crioromediterráneo, en un ranc altitudinal que comprén des dels 2.200 fins als 3.450 metros sobre el nivell de l'mar.[2]
Fins a l'any 2007, l'espècie havia segut citada únicament en 25 cuadrículas UTM d'1 km², en presència confirmada des del Morrón del Chullo, en la província d'Almeria (llímit oriental de la seua àrea de distribució), fins als Borreguiles del Dílar (llímit occidental), a on es troba el principal núcleu poblacional, associat als picos Mulhacén, Penell i Cavall.[4]
Entre 2007 i 2009 es varen portar a terme prospeccions sistemàtiques en 14 cuadrículas UTM de 10 km² que presentaven condicions ecològiques favorables per a l'espècie. Com a resultat, Baetica ustulata va ser localisada en 12 d'estes cuadrículas majors i en 150 cuadrículas d'1 km² (d'un total de 300 visitades). Este esforç va permetre multiplicar per més de cinc la distribució coneguda fins a llavors.[4]
Demografia
[editar | editar còdic]Els primers estudis indicaven que Baetica ustulata era una espècie relativament escassa dins de la seua àrea de distribució. No obstant, investigacions posteriors varen documentar #densitat de fins a 500 individus per hectàrea en el sector oriental de Serra Nevada. Encara que generalment es troben agrupacions de no més de tres individus, s'ha citat un grup de 13 femelles en una xara espinosa de menys d'un metro quadrat, lo que podria interpretar-se com una baixa territorialitat per l'elevada disponibilitat de recursos.[2]
Estes troballes sugerixen que esta espècie està ben distribuïda per tota la Serra Nevada i no és una espècie rara, encara que la seua població pot ser vulnerable a alteracions de l'hàbitat. A falta d'estudis genètics concloents, es considera que la població correspon a una única unitat biològica en certa movilitat dins del seu ranc altitudinal.[2]
cal destacar que segons alguns estudis utilisats per la UICN, la població mostra una marcada inestabilitat demogràfica, en fluctuacions en el número d'individus madurs que poden variar en un orde de magnitut de fins a dèu voltes, lo que s'interpreta com una fluctuació extrema en el tamany poblacional. Ademés, es preveu una disminució progressiva en el número d'eixemplars adults com a conseqüència de les amenaces persistents, en particular els efectes del canvi climàtic sobre el seu hàbitat d'alta montanya.[5]
Reproducció
[editar | editar còdic]La reproducció de Baetica ustulata ha segut poc documentada, encara que es coneixen alguns aspectes clau sobre el seu comportament reproductiu. La còpula ha segut observada durant l'estiu, coincidint en el periodo de major activitat de l'espècie en el seu hàbitat alpí.[3] Com ocorre en atres espècies d'ortòpters, els mascles de B. ustulata oferixen a les femelles un regal nupcial en forma d'espermatóforo, que inclou una ampolla en l'esperma i una massa gelatinosa cridada espermatofilax. Este espermatofilax, ric en proteïnes, contribuïx a aumentar l'èxit reproductiu del mascle en facilitar la transferència completa de l'esperma, a l'hora que proporciona beneficis metabòlics a la femella.[6]
En espècies de la subfamília Ephippigerinae, el espermatóforo sol representar més del 20% de la massa corporal del macho, lo que indica un alt cost energètic associat a la seua producció. Este regal nupcial inclou una ampolla en esperma i un espermatofílax, que la femella consumix durant la transferència espermática, i la funció de la qual sembla ser evitar que la femella interrompa la còpula abans de completar-se la transferència.[7] Ya que el seu hàbitat presenta escassea de recursos nutricionals, especialment proteïnes, s'ha sugerit que el canibalisme podria eixercitar un paper adaptatiu en l'estratègia reproductiva de l'espècie. En concret, s'ha documentat el consum d'individus conespecíficos, possiblement com a font adicional de nutrients necessaris per a la producció del espermatofílax.[8] Este comportament ha segut observat en machos, i podria estar relacionat en la competència territorial o en l'obtenció de recursos essencials en un entorn extremadament llimitat.[6]
Ademés, s'ha reportat que els mascles de B. ustulata presenten conductes agressives entre sí, incloent lluites en forta estridulación i, en alguns casos, decapitacions, lo que podria estar vinculat a la defensa de territoris o a l'accés a les femelles. [6]
Factors d'amenaça
[editar | editar còdic]Baetica ustulata és una espècie endèmica de zones d'alta montanya de la Serra Nevada, un ecosistema especialment sensible als canvis ambientals. Entre els principals factors d'amenaça que enfronta esta espècie, destaquen l'alteració del seu hàbitat i el canvi climàtic.[5]
Diversos estudis han identificat que els invertebrats en distribució restringida en àrees montanyoses, com a B. ustulata, són particularment vulnerables al canvi climàtic per la seua escassa capacitat de desplaçament i a la pèrdua progressiva d'hàbitats adequats a mida que les condicions climàtiques es modifiquen. Les proyeccions climàtiques per al futur (2050 i 2070) indiquen que moltes espècies endèmiques de montanya en la península ibèrica experimentaran una reducció significativa de la seua àrea potencialment habitable, sent les espècies en distribucions més estretes les més afectades.[9]
Ademés del canvi climàtic, B. ustulata s'enfronta a amenaces derivades d'activitats humanes, com la pressió turística en zones d'alta montanya, l'alteració del règim de neus i possibles incendis forestals o #destorbament en el seu hàbitat rocós d'alta altitut.[10]
La combinació d'estos factors pot agravar el risc d'extinció d'esta espècie, que ya està catalogada comoen perill d'extinció segons la UICN.[5] S'ha propost que la conservació d'este ortòpter deu centrar-se en mides específiques que incloguen la protecció efectiva del seu hàbitat, el seguiment de les poblacions i l'evaluació contínua de la seua vulnerabilitat davant el canvi climàtic.[9][10]
Perills i protecció
[editar | editar còdic]Els principals perills als que s'enfronta esta espècie estan relacionades en les activitats antrópicas i el canvi global.[5] El desenroll residencial i comercial, específicament de les àrees turístiques i de recreació i les zones residencials i urbanes, són unes de les principals amenaces. També els afecta l'intrusió i #destorbament causats per les activitats humanes, recreacionales i el canvi climàtic i el clima sever.[5]
És una espècie especialment sensible a l'alteració del seu hàbitat, ya siga per la seua reducció o deterioració.[2] Açò es deu a la seua elevada especificidad pel seu hàbitat d'alta montanya, que al mateix temps és susceptible de ser modificat per estacions d'esquí, turisme o la pressió urbanística.[3] Els efectes del canvi climàtic també es consideren un factor d'amenaça important, no solament en Baetica ustulata, sino en moltes atres espècies d'invertebrats endèmiques de la Península Ibèrica, esperant-se que siga esta la causant de la reducció de la seua àrea de distribució total en un futur.[9]
Davant esta cituació, B. ustulata es troba baix diferents figures de protecció llegal entre les quals es troben: el Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades: sensible a l'alteració del seu hàbitat, el Catàlec Andalús d'Espècies Amenaçades: sensible a l'alteració del seu hàbitat, el Conveni de Berna: Apèndix II i la Directiva Hàbitats: Anexos II i V. [4]
Actualment, gran part de l'hàbitat que ocupa B. ustulata està inclós en el Parc Natural i el Parc Nacional de Serra Nevada, lo que li conferix una gran protecció.[4] Atres mides de protecció propostes són el control d'activitats humanes que puguen afectar a les seues poblacions, especialment aquelles relacionades en el turisme i l'oci.[4] També es propon fomentar l'investigació en relació en la seua biologia i ecologia i cóm els distints impactes afecten a esta espècie i invertir temps i diners en el seguiment de les poblacions, ya que podrien usar-se com bioindicadores dels canvis climàtics locals. Ademés, es propon incrementar els esforços de protecció cap a atres espècies de fauna i flora que cohabitan en B. ustulata.[4]
Valor de l'espècie
[editar | editar còdic]Encara que no és una espècie en importància socioeconòmica, sí que té atres valors com poden ser el científic, ecològic i cultural.[2] En tindre característiques taxonómicas, anatòmiques i ecològiques tan singulars, té un gran valor científic tant a nivell de coneiximent de la biodiversitat com per la seua capacitat de ser un bioindicador. Els valors culturals també estan molt lligats a la seua importància biològica. En ser una espècie endèmica de Serra Nevada, estar ben distribuïda per tot el Parc Nacional i estar baix tantes figures de protecció, que la fa una espècie àmpliament estudiada, es podria considerar d'interés educacional per a la població general.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Eades, D.C.; D. Otte; M.M. Cigliano & H. Braun. Orthoptera Species File. Version 5.0/5.0. [9 de juliol de 2017]. Baetica ustulata
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 En VV.AA., Bases ecològiques preliminars per a la conservació de les espècies d'interés comunitari en Espanya: Invertebrats (pp. 1–74). Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Zoologica Baetica. 6:105–110.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Baetica ustulata. The IUCN Ret List of Threatened Species 2015: i.T2463A75337918». IUCN.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Annales de la Société entomologique de France (N.S.), 51(2), 151–154.
- ↑ Journal of Orthoptera Research, 6, 83–89.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 103(11), 4152–4156.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Insect Conservation and Diversity, 15(3), 370–379.
- ↑ 10,0 10,1 Luxembourg: Publications Office of the European Union.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baetica ustulata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.