Baena és un llinage espanyol que es va originar en Baena en Andalusia en el XIII.[1] Històricament, ha segut comú entre els nobles associats en la ciutat i els judeus de la zona que varen canviar el seu nom despuix de la conversió catòlica.

Història

Baena és un llinage toponímic de la ciutat de Baena en el sur d'Espanya, i s'hauria originat en ser pres per un dels cavallers que varen conquistar la ciutat en 1240.[1] El originador va ser hidalgo en Baena abans de traslladar-se a Sevilla. En els anys següents, atres figures destacades associades a la ciutat varen escomençar a afegir-ho al seu nom (en la forma de de Baena). Més tart, el comte de Cabra va decretar que els llinages dels seus pajes incorporarien (de) Baena. Els pajes solien tindre llinage noble, i (entre uns atres) els membres de la família Herrera que varen ser pajes en la cort varen prendre Baena en els seus noms d'ahí en avant, difonent-ho. l'escut d'armes més comuna associat a la família Baena va ser el de Manuel Díaz de Herrera i Baena, un hidalgo naixcut en Sevilla.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 97–99 

Hi ha hagut varis llinages de cavallers que han dut el llinage a lo llarc dels sigles, inclosos l'Orde de Santiago, l'Orde de Calatrava i l'Orde de Carlos III. Este últim llinage va ser ennoblecido i alguns dels seus membres varen servir en les Reals Chancillerías de Granada i Valladolit.[1]


En els seus inicis, el llinage es va associar i es va considerar típic entre els judeoconversos,[3] judeus ibèrics que varen ser pressionats per a convertir-se al cristianisme; despuix dels pogroms de 1391 en Espanya, molts judeus supervivents es varen convertir o varen ser obligats a convertir-se. Baena tenia una població judeua considerable i era comuna canviar un nom judeu per un toponímic (com un nom més cristià),[4][5][6] a pesar de que pocs dels judeoconversos de Baena tenien noms judeus identificables de bestreta.[5] Cap al XVI, els judeoconversos en el llinage Baena es varen integrar a la vida cristiana en les ciutats espanyoles; no obstant, el llinage ha conservat la seua conexió judeua fins al XXI en Amèrica, i les persones que duen el llinage possiblement siguen descendents de la diàspora judeua sefardí.[6]

Persones

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Heràldica i Genealogia dels Llinages / Baena» (en es). El Sigle de Torrelló (2005-11-27).
  2. ↑ Barea López, Oscar (2014-12-28). HERÁLDICA I GENEALOGÍA EN EL SURESTE DE CÓRDOBA (Ss. XIII-XIX). LINAJES DE BAENA, CABRA, CARCABUEY, DOÑA MENCÍA, IZNÁJAR, LUQUE, ... (en es), Bubok. ISBN 978-84-686-6080-6.
  3. ↑ Quevedo Sánchez, Francisco Indalecio(2016-12-30).«Nobles judeoconversos: els obscurs orígens del linaje Còrdova-Ronquillo».Sefarad.76(2): 363–396.ISSN 1988-320X.doi:10.3989/sefarad.016.013.
  4. ↑ Yovel, Yirmiyahu(1998).«Converso Dualities in the First Generations: The 'Cançoners'».Jewish Social Studies.Indiana University Press.4(2): 1–28.doi:10.2979/JSS.1998.4.3.1.(en en)
  5. ↑ 5,0 5,1 Cabrera, Emilio(2002).«Els Converso de Baena en el Sigle XV».Meridies.(5–6): 243–268.doi:10.21071/meridies.v0i5-6.11762.
  6. ↑ 6,0 6,1 «L'orige dels llinages Salmon, Baena, Laprida i Abadi» (en es). Consultat el 2025-06-10.