Baby! 1
El Baby! 1 és una microcomputadora transportable llançada per STM Systems Inc. de Mont Vernon, Nou Hampshire, a finals de 1976. La computadora estava basada en el microprocessador MOS Technology 6502 i venia en una chicoteta carcassa que cabia dins d'un maletín que venia en la computadora. La revista Byte en 1985 la va cridar la primera microcomputadora portàtil, encara que s'assemblava més a les computadores domèstiques de la década de 1980, com la Commodore 64, que a les primeres computadores portàtils com la Grid Compass.
Desenroll i especificacions
El Baby! 1 va ser anunciat en agost de 1976 per l'empresa emergent STM Systems Inc. de Mont Vernon, Nou Hampshire.[1][2] Un ordenador d'una sola placa, el Baby! 1 es basa en el microprocessador MOS Technology 6502 i presenta entre 2 KB a 4 KB de RAM i un monitor de còdic de màquina en ROM.[3] La carcassa acrílica de la computadora alberga la placa base, el teclat i la font d'alimentació i medix 37 x 25 x 11 cm, en un pes aproximat de 10 lliures.[2] El seu teclat incorporat conta en 62 tecles de tamany complet.[4] El Baby! 1 es va enviar en un maletín per a dur la computadora.[2] La font d'alimentació de la computadora alimenta al Baby! 1 5 volts i fins a 3 amperis de CC, rectificats d'un completament regulat entrada de 110 volts de CA. La computadora es va vendre completament ensamblada, sense una versió de kit disponible.[5]
S'inclou un chip d'interfaç de casset de 1200 bauts a bordo per a permetre que els cassets d'àudio s'utilisen com a almagasenament de senyes en l'us d'una platina de casset portàtil extern, que es ven per separat. Mentrestant, el chip generador de caràcters de la computadora és capaç de mostrar l'alfabet llatí en mayúscules i minúscules, l'alfabet grec en mayúscules i minúscules, números i varis símbols. Cada caràcter està compost per una cuadrícula de 7 per 9 píxels; el chip de video és capaç de mostrar 512 caràcters en total en la pantalla, com 16 llínees de 32 caràcters.[5] Si be la computadora inicialment no es va vendre en un monitor, un televisor CRT en blanc i negre de 9 polzades portàtil fabricat per Panasonic es va incloure més tarde com una opció de primera llínea.[4]
Una unitat de disquet externa de 5,25 polzades per a Baby! 1 es va anunciar en l'exposició de computació personal d'Atlantic City de 1976, pero es va suspendre pel cost. Anava a vendre's al por menor per $ 350, STM aparentment va tindre una pèrdua de $ 40 del preu promig d'una unitat de disquet de 5.25 polzades, ¡encara que pot haver tingut l'intenció de ser un líder de pèrdues per a encorajar més vendes del Baby! 1.[6] El Baby! 1 es va vendre per $ 850 a $ 1000 en agost de 1976, depenent de si el client va comprar la variant de 2 KB o 4 KB.[5] STM va prometre la mateixa unitat novament en novembre de 1976,[7] pero el desenroll es va retardar fins a juliol de 1977, i provablement mai es va llançar.[1][8] L'unitat hauria segut un model Shugart.[4]
Els sistemes operatius i programes inclosos per a la computadora varen ser Tiny BASIC i TECO.[1]
Llegat
La revista Byte va cridar a la computadora «un excelent sistema d'ensenyança de conceptes de software en escoles secundàries i universitats, i sembla un excelent sistema per a us personal».[5] De fet, la computadora es va usar en a lo manco una escola primària.[9] T. D. Towers, en el seu llibre International Microprocessor Selector, va classificar a Baby! 1 com a plataforma d'entrenament de microprocessadors i com a sistema de desenroll de software.[10]
En 1985, Byte va cridar a Baby! 1 la primera microcomputadora portàtil. Encara que varen reconéixer l'IBM 5100 de 1975 abans, es varen referir a este últim com la «primera computadora del tamany d'un maletín».[11] El experiodista de Byte, Michael Nadeau, va dir que tenia més en comú en les computadores personals de la década de 1980, com la Commodore 64, que en les primeres computadores portàtils, com la Grid Compass. De tots modos, va cridar al Baby! 1 «inusualment chicotet i llauger» per a l'época i ho va considerar un «sistema significatiu» que «va expandir els llímits sobre el tamany».[1]
Referències
- Capece, Raymond P. (1979). Personal Computing: Hardware and Software Basics, McGraw-Hill. ISBN 9780070999251.
- «A First Briefcase Computer?».Byte.1(12)
- 122, 124.
- Nadeau, Michael (2002). Collectible Microcomputers, Illustrated edició, Schiffer Publishing. ISBN 9780764316005.
- «The Kim Forum».Kilobaud Microcomputing.Wayne Green, Inc..(7)
- 4, 19–20.
- «What's New?».Byte.1(15)
- «Personal Computing '76».People's Computer Company.5(2)
- «A Microcomputing Timeline».Byte.10(9)
- 198–207.
- Towers (1982). Towers' International Microprocessor Selector, Tab Books. ISBN 0830617167.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baby! 1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Nadeau, 2002, p. 131.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Helmers, 1976, p. 122.
- ↑ Helmers, 1976, pp. 122, 124.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Capece, 1979, p. 21.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Helmers, 1976, p. 124.
- ↑ White, 1976, p. 39.
- ↑ Staff writer, 1976, p. 67.
- ↑ Simpson, 1977, p. 20.
- ↑ Capece, 1979, p. 19.
- ↑ Towers, 1982, p. 218.
- ↑ Williams y Welch, 1985, p. 200.