Anar al contingut

Babeffita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La babeffita és un mineral de la classe dels minerals fosfat. Va ser descoberta en 1966 en mines de la república de Buriatia en els monts de Transbaikalia (Rússia),[1] sent nomenada aixina en alusió a la seua composició química, contenint bario, berilio, flúor i fósforo. Sinònims poc usats són: babefphita, babepfita i la seua clau IMA1966-003.

Característiques químiques

És un fosfat anhidro de bari i berili en aniones adicionals fluorur.[2][3]

Formació i jaciments

Es forma en directament en depòsits aluvials sobre minerals de metals rars, associat a intrusions alcalinas.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: zircón, ilmenorrutilo, fenaquita, scheelita, bertrandita, albita, microclina o cuarzo.


Referències

  1. ↑ Nazarova, A.S.; Kuznetsova, N.N.; Shaskin, D.P.(1966).«Babefphite, a barium beryllium fluoride-phosphate».Doklady Akademii Nauk SSSR.167: 895-897.(en rus)
  2. ↑ Shashkin, D.N.; Simonov, M.A.; Belov, N.V.(1967).«Crystal structure of babefphite BaBePO4F=Ba(Be,P)2O4F».Doklady Akademii Nauk SSSR.176: 1392-1395.(en rus)
  3. ↑ Simonov, M.A.; Egorov-Tismenko, Y.K.; Belov, N.V.(1980).«Use of modern X-ray equipment to solve fine problems of structural mineralogy by the example of the crystal structure of babefphite BaBe(PO4)F».Soviet Physics - Crystallography.25: 28-31.(en anglés)