Anar al contingut

Babeffita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La babeffita és un mineral de la classe dels minerals fosfat. Va ser descoberta en 1966 en mines de la república de Buriatia en els monts de Transbaikalia (Rússia),[1] sent nomenada aixina en alusió a la seua composició química, contenint bario, berilio, flúor i fósforo. Sinònims poc usats són: babefphita, babepfita i la seua clau IMA1966-003.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un fosfat anhidro de bari i berili en aniones adicionals fluorur.[2][3]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es forma en directament en depòsits aluvials sobre minerals de metals rars, associat a intrusions alcalinas.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: zircón, ilmenorrutilo, fenaquita, scheelita, bertrandita, albita, microclina o cuarzo.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1966).Doklady Akademii Nauk SSSR.167
    895-897.
  2. (1967).Doklady Akademii Nauk SSSR.176
    1392-1395.
  3. (1980).Soviet Physics - Crystallography.25
    28-31.