Baïa Laura (Santa Creu)
Baïa Laura era una localitat del departament Desijat en la província de Santa Creu en la República Argentina. El seu orige es vincula en l'extensió de la llínea telegràfica que unia General Conesa (Província de Riu Negre) en Cap Vérgens (Santa Creu) entre els anys 1899 i 1903. En realisar-se esta obra es varen crear gran cantitat de poblats a lo llarc de la costa patagónica, alguns com Caleta Olivia varen poder desenrollar-se, uns atres com Mazaredo i Baïa Laura no varen poder créixer i finalment varen ser abandonats.[1]
.jpg)
Història
Baïa Laura es va originar com a oficina telegràfica i postal el dia 11 de març de 1902. També funcionava com a base de guardahilos per al manteniment de la llínea telegràfica. El primer edifici construït va ser l'oficina que era una casella de fusta forrada de chapes de zinc acanalades, en 5 habitacions, a on ademés vivia el personal. El dia 14 d'octubre de 1909 esta mateixa oficina és habilitada com a Oficina Enroladora, per a proporcionar als varons que complien 18 anys, la comoditat de registrar-se per a obtindre la seua Llibreta d'Enrolamiento.[1]
El dia 13 de juliol de 1921, per decret nacional i d'acort en el proyecte formulat per la Direcció de Terres i Colónies, es creen una série de pobles, colónies agrícoles, pastoriles i mixtes en els territoris nacionals, entre ells Baïa Laura. Per a això es dispon una superfície de 2000 hectàrees.[1]
En les primeres décades del XX es va formar un chicotet poblat, el qual brindava servicis a les estàncies de la zona, aixina com vivia dels viagers que creuaven per la ruta de la costa. En el cense de Territoris Nacionals realisat en 1920 figuren censades 74 persones que habitaven en l'àmbit rural entorn a la localitat.[2] Atres informacions afirmen que va aplegar a tindre 2 chicotets hotels i fins a 25 cases en l'any 1923.[1] Des d'este poble s'embarcava la producció ganadera de la zona (casi exclusivament llana i en menor mida cuiro), aixina com també, guano recolectat en la costa d'aus marines.[3]
Ya a mitan de la década de 1930 el poble ha perdut impuls, principalment per la falta de vitalitat del port, ya que queda anulat pels ports de San Julián i Desijat.[4]
En les següents décades el poble va deixar de ser usat per a l'embarque de llana i la traça de la ruta cap al sur va ser desplaçada cap a l'interior, per lo que va quedar cada volta més aïllat. De poc va ser quedant deshabitat, quedant només l'estafeta postal el dia 30 d'abril de 1964, i finalment tancant-se esta el dia 16 de maig de 1975.[1]
Ubicació geomorfològica
El poble es trobava dins d'una àmplia baïa el llímit de la qual nort ho constituïx el Cap Guardià, i el llímit sur és Punta Mercedes. La costa de la baïa pròpiament dita (és dir la baïa Laura) està formada per numerosos escalons constituïts per successives cordoneres de plaja de vores rodades en mescles de cascajos de conchilla d'orige pleistocenico i holocénico.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Humberto Brumatti. «Baïa Laura (Santa Creu)» (en espanyol). PATAGONIA database. Consultat el 27 de juliol de 2011.
- ↑ Ministeri de l'Interior (1923). «Prenc II», Ministeri de l'Interior (ed.). Cense General dels Territoris Nacionals de la República Argentina. 1920, Establiment Gràfica A. de Martino.
- ↑ Bogetti, Ricardo (2009). Lopes, Mario Dos Sants (ed.). Relevamiento turístic de la comarca atlàntica del riu Desijat, Edicions Independents, pp. 115. ISBN 978-987-25399-0-0.
- ↑ Max Birabén i María Isabel Hylton Scott de Birabén(1936).«Viage al voltant de Santa Creu».Revista del Museu de l'Argent. Secció Oficial.
- 93-164.
- ↑ Feruglio, Egidio (1950). Descripció geològica de la Patagonia. Tom III, Direcció general de Jaciments Petrolífers Fiscals.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bahía Laura (Santa Cruz)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.