BRLESC
Els BRLESC, sigles de Ballistic Research Laboratories Ilectronic Scientific Computer (Ordenador Científic del Laboratori d'Investigació de Balística), varen ser una série d'ordenadors electrònics de primera generació construïts pel Laboratori d'Investigació de Balística del Eixèrcit dels Estats Units (BRL).
BRLESC I
El model BRLESC I es va montar en les instalacions d'Aberdeen Proving Ground, en l'ajuda de l'Agència Nacional d'Estàndarts (ara l'Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia).[1] Va escomençar a treballar en 1962, estant dissenyat per a fer-se càrrec del treball computacional dels anteriors EDVAC (1949) i ORDVAC (1952), que varen anar els successors del ENIAC (1946).
El BRLESC I es va dissenyar principalment per a tasques científiques i militars que requerien alta precisió i alta velocitat computacional, com els problemes de balística, problemes llogístics de l'eixèrcit o l'evaluació de sistemes d'armes. Contenia 1.727 tubos de buit, 853 transistors i uns 45.000 diodos, en una memòria de 4.096 (4Kb) paraules de 72 bits (68 bits de senyes més quatre de paritat), que posteriorment es va ampliar a 49.152 (48Kb) paraules.[2] El BRLESC amprava targetes perforades, cintes magnètiques, i un tambor magnètic com a dispositius d'entrada/eixida, que podien treballar simultàneament.
Fins a 1964 va ser l'ordenador més ràpit del moment, era capaç de realisar cinc millons d'operacions de bits per segon (bitwise). Una suma en menge fixa tardava 5 microsegons, mentres que en menge flotant tardava entre 5 i 10 microsegons, una multiplicació en menge fixa o flotant tardava 25 microsegons, i una divisió en menge fixa o flotant tardava 65 microsegons (estos temps inclouen el temps d'accés a la memòria, que era de 4 a 5 microsegons).
El BRLESC i el seu predecessor, el ORDVAC, utilisaven una notació pròpia per als números hexadecimals. En lloc de la seqüència universalment utilisada hui A B C D I F, els dígits dèu a quinze es representaven per les lletres K S N J F L, corresponent als caràcters de teletipo superiors en una cinta de paper de cinc pistes.
BRLESC II
El BRLESC II va ser un mainframe d'alta velocitat montat en 1965,[3] que es va posar en funcionament en el ARDC per a complementar al BRLESC I que havia estat funcionant des de 1962, i al que va reemplaçar completament en 1967. Durant el seu us simultàneu podien intercanviar blocs de memòria de 16.384 (16Kb) paraules de 68 bits entre abdós màquines.[4]
Referències
- ↑ Marshall William McMurran (2008). ACHIEVING ACCURACY: A Legacy of Computers and Missiles (en anglés), Xlibris corporation, p. 57. ISBN 1-4363-8107-9.
- ↑ Stephen H. Kaisler (1 de novembre de 2016). «15», Birthing the Computer: From Relays to Vacuum Tubes (en Anglés), Cambridge Scholars Pubishing, p. 140 a 145. ISBN 1-4438-9778-7.
- ↑ «Social Implications of Technology: The Past, the Present, and the Future» (en anglés). researchgate. net. Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «The BRLESC II Instruction Code».Consultat el 21 de juliol de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «BRLESC» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.