Azud de Sant Joan
El Azud de Sant Joan (en valencià oficialment: Azud de Sant Joan d’Alacant i el Gualeró), també conegut històricament com Assut Nou, o del Pas de Busot. És una infraestructura hidràulica situada sobre el riu Monnegre, en el terme municipal de Muchamel, en la província d'Alacant (Espanya). Forma part del sistema tradicional de regadiu de la Horta d'Alacant, junt en el Pantà de Tibi i el Azud de Muchamel.[1]
La seua funció principal era derivar les aigües d'avinguda i escorrentía del riu Monnegre cap a les séquies que abastien les zones agrícoles de Muchamel, Sant Joan i Benimagrell.[2]
Història
Durant molt temps es va creure que el azud havia segut construït en el sigle XVII, degut a que les referències documentals més antigues conegudes dataven de 1656. No obstant, investigacions posteriors varen localisar un document datat el 21 de juny de 1377 en el que el rei Pedro IV d'Aragó autorisava la construcció de l'infraestructura.[3]
Cap a 1578 el Consell d'Alacant va impulsar la construcció d'un nou azud en el pas de Busot en l'objectiu de captar les aigües pluvials i les avingudes que no podien ser retingudes pel Azud de Muchamel, reforçant aixina el regadiu de la part baixa de la Horta d'Alacant.[2]
El azud va sofrir importants danys durant la riada del 7 de setembre de 1793. Posteriorment va ser reconstruït en 1800 per l'arquitecte José Cascant seguint plans de Vicente Gascó.[2]
Característiques
L'infraestructura presenta una planta curva d'aproximadament 48 metros de llongitut. Els seus paraments verticals de sillería alcancen uns 7 metros d'altura i prop de 3,6 metros de gruixa, reforçats per mig d'estribos laterals.[2]
Com partix integrant del conjunt hidràulic es conserven diverses construccions auxiliars relacionades en la Séquia Major, entre elles la caseta de govern, la casa de comportes i la vivenda de l'azudero.[3]
La séquia del Gualeró
El Azud de Sant Joan estava estretament relacionat en l'antiga séquia del Gualeró, utilisada per a conduir les aigües cap a la part baixa de l'Horta d'Alacant.[2]
Diversos investigadors consideren que el topònim Gualeró deriva dels térmens catalans gola o goleró, relacionats en llocs a on l'aigua era absorbida o canalisada. La séquia era travessada antigament per mig de chicotetes canaletas de pedra, hui desaparegudes i substituïdes per conducció modernes.[2]
Protecció
En 2023 el Consell de la Generalitat Valenciana va declarar el Azud de Sant Joan i el Azud de Muchamel com Be d'Interés Cultural (BIC), reconeixent la seua importància dins del patrimoni hidràulic històric de la Horta d'Alacant.[3]
Vore també
Referències
- ↑ «Azudes de Muchamel i de Sant Joan». Turisme Comunitat Valenciana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Azud de Sant Joan d'Alacant i el Gualeró». Horta d'Alacant.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «El Consell declara Be d'Interés Cultural els Azudes de Muchamel i Sant Joan». Ajuntament de Muchamel.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Azud de San Juan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.