Aznauri

Aznauri (en georgià: აზნაური, ɑznauri; pl. aznaurni, აზნაურნი, o aznaurebi, აზნაურები) era una classe de noblea georgiana.

El terme està relacionat en el pahlaví āzāt-ān, 'lliure' o 'noble', que figura com la classe més baixa de noblea lliure en l'inscripció d'Hajjiabad del rei Sapor I (r. 240-270), i existix paralel en el títul d'aza d'Armènia.

Apareix per primera volta en el Martiri de la reina santa Shushanik, una obra del V i la primera obra de lliteratura georgiana que ha sobrevixcut, ademés de pertànyer a la lliteratura hagiogràfica. Una crònica posterior, la de Leonti Mroveli, deriva 'aznauri' del gobernant semi-llegendari Azon (en georgià –uri és un sufix adjectival comú), que els seus 1000 soldats varen desertar i posteriorment varen ser denominats aznauri pel victoriós rival d'Azon, Parnavaz. Pero esta etimologia està considerada demostrablemente falsa.

L'estratificació dins de l'aristocràcia feudal de Geòrgia, genèricament coneguda com 'aznauri', ya es va fer evident en els sigles IX-X. Un substrat més alt va escomençar a distinguir-se agregant el títul de 'didebuli', és dir, el aznauri que ocupava 'dideba', un càrrec especialment cortesano. Més alvance en l'Edat Mija, es va fer una distinció més clara entre un aznauri (ara un noble dependent) i un tavadi i mtavari (príncip dinàstic). Des del XV, el aznauri era considerat un qma (lliteralment, 'vassall') del seu senyor, ya siga secular o eclesiàstic. Esta forma de dependència va estar somesa més vesprada a una regulació formal baix el còdic de lleis de Vajtang VI que va ser codificat entre 1705 i 1708, i va governar una versió georgiana del feudalisme (batonq’moba) inclús despuix de l'anexió russa de Geòrgia a principis del XIX. Posteriorment, en la década de 1820, l'estatus d'aznauri es va equiparar al del dvoryanstvo (sense títul) de Rússia.