Anar al contingut

Axioma de separació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Hausdorff space.svg
Un dels graus possibles de separació és el dels espais T2 o Hausdorff, en que punts diferents sempre estan separats per oberts disjuntos.

En topología els axioma de separació són propietats que pot satisfer un espai topològic en funció del grau en que distints punts o conjunts tancats poden ser separats per mig dels oberts de la topología.[1]

Existixen varis nivells creixents de separació que es poden demanar a un espai topològic. Solen denominar-se en la lletra T (de Trennung, separació en alemà) i un subíndex convenient. Aixina apareix una jerarquia d'espais, entre els que cal destacar als espais T2 o espais de Hausdorff, els T3 o espais regulars i els T4 o espais normals.

Salve per a T0, T1 i T2, els noms dels axioma de separació no estan completament estandardisats.[2]

Introducció

[editar | editar còdic]

La definició d'topología, en la seua generalitat, admet estructures topològiques poc útils: pensem en un conjunt X en més d'un element, dotat en la topología trivial (i.i. els seus únics oberts són Ø i tot X). Esta topología no conté oberts que nos permeten distinguir topológicamente dos punts diferents: abdós punts compartixen l'únic entorn possible. Mirant els entorns oberts de cada punt nos resulta impossible distinguir-los. Diem que, a efectes topològics, X no és diferent d'un conjunt d'un sol punt dotat de la topología trivial.[3]

Els axioma de separació són requisits sobre la topología d'un espai que garantisen l'existència d'un número suficient de conjunts oberts com per a distinguir topológicamente punts distints. Els diferents graus en que es concreta esta exigència es plasma en els diferents axioma de separació.

Alguns axioma de separació

[editar | editar còdic]

Espais T0 o de Kolmogórov

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Espai T0.

Un espai topològic X es diu T0 si i solament si per a qualsevol parell de punts distints x,yX existix un obert que conté un dels punts i no conté l'atre punt.

Una equivalència a esta propietat és la següent: si x,y són elements de l'espai X tals que la clausura de {x} i la clausura de {y} siguen iguals llavors x=y

Espais T1 o Fréchet

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Espai T1.

Un espai topològic X es diu T1 si i solament si per a qualsevol parell de punts x,y de X hi ha un parell de conjunts oberts A1, A2, tal que x estiga en A1, pero no en A2, i ademés y estiga en A2, pero no en A1. Una equivalència important és que X és T1 si i solament si els subconjunts de X formats per un únic punt són tancats.

Espais T2 o de Hausdorff

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Espai de Hausdorff.

Un espai topològic X és d'Hausdorff o T2 si i solament si per a qualsevol parell de punts distints x,y en X existix un parell d'oberts disjuntos que conté un a x i un atre a y.


Estos espais són especialment importants puix ademés de supondre una gran cantitat d'eixemples (tots els espais mètrics són T2), tenen propietats fortes com el que la convergència d'una successió o d'un filtre, en cas d'existir, siga única.

Espais T3 o regulars

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Espai regular.

Un espai topològic X és regular si és T1 i per a cada punt xX i qualsevol tancat FX tal que x no pertany a F. Llavors existixes entorns Ux i UF tals que la seua intersecció és buida. És dir, podem separar punts de tancats.

Espais completament regulars i espais T312 o Tychonoff

[editar | editar còdic]

Un espai topològic X és completament regular si per a cada punt xX i qualsevol tancat FX tal que x no pertany a F existix una funció contínua f:X[0,1] tal que f(x)=0 i f(F)=1.

Un espai topològic X és de Tychonoff si és T1 i completament regular. També pot designar-se com a espai de Hausdorff completament regular.

Espais T4 o normals

[editar | editar còdic]

Un espai topològic X és normal si és T1 i per a cada parell de tancats F1,F2X en intersecció buida existixen uns entorns que els continguen UF1 i UF2 tal que la seua intersecció siga buida. És dir, podem separar tots els tancats de l'espai. En particular els espais mètrics són normals.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. L. A. Steen, J. A. Seebach. Counterexamples in topology. Courier Dover Publications, 1995. ISBN 0-486-68735-X (secció 2)
  2. Runde, V. A taste of topology. Springer, 2005. ISBN 0-387-25790-X (Capítul 3)
  3. Willard, S.. General Topology. Courier Dover Pub, 2004. ISBN 0-486-43479-6. (Capítul 5)


Referències

[editar | editar còdic]