Axioma de provabilitat
Aparència
Els axioma de provabilitat són les condicions mínimes que deuen verificar-se per a que una funció definida sobre un conjunt de successos determine consistentemente les seues provabilitats. Varen ser formulats per Andréi Kolmogórov en 1933.
Axioma de Kolmogórov
[editar | editar còdic]Siga un espai mostral i una σ-àlgebra de subconjunts de .
A la terna li la denomina espai de provabilitat, açò és, un espai de successos (espai mostral) en el que s'han definit els possibles successos a considerar (la σ-àlgebra de successos) i la provabilitat de cada succés (la funció de provabilitat).
Propietats que es deduïxen dels axioma
[editar | editar còdic]Dels axioma anteriors es coligen immediatament atres proposicions de la provabilitat:
- (a on el conjunt buit representa en provabilitat el succés impossible).
- Per a qualsevol succés, .
- .
- Si , llavors .
- .
- .
- .
Referències
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Axiomas de probabilidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.