Anar al contingut

Axioma de provabilitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els axioma de provabilitat són les condicions mínimes que deuen verificar-se per a que una funció definida sobre un conjunt de successos determine consistentemente les seues provabilitats. Varen ser formulats per Andréi Kolmogórov en 1933.

Axioma de Kolmogórov

[editar | editar còdic]

Siga Ω un espai mostral i 𝒜 una σ-àlgebra de subconjunts de Ω.


A la terna (Ω,𝒜,P) li la denomina espai de provabilitat, açò és, un espai de successos (espai mostral) en el que s'han definit els possibles successos a considerar (la σ-àlgebra de successos) i la provabilitat de cada succés (la funció de provabilitat).

Propietats que es deduïxen dels axioma

[editar | editar còdic]

Dels axioma anteriors es coligen immediatament atres proposicions de la provabilitat:

  1. P()=0 (a on el conjunt buit representa en provabilitat el succés impossible).
  2. Per a qualsevol succés, P(S)1.
  3. P(ΩS)=1P(S).
  4. Si AB, llavors P(A)P(B).
  5. P(AB)=P(A)P(AB)
  6. P(AB)=P(A)+P(B)P(AB).
  7. P(i=1nSi)=i=1nP(Si)i1<i2nP(Si1Si2)+i1<i2<i3nP(Si1Si2Si3)...+(1)n1P(i=1nSi).
  8. P(i=1nSi)i=1nP(Si).
  9. P(i=1nSi)1i=1nP(ΩSi)

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]