Autunita
_France.jpg)
L'autunita (fosfat uranil càlcic hidratat) i fòrmula: Ca(UO2)2(PO4)2·10-12H2O pot ser de color groc o rarament vert com la torbernita i en alguns casos pot tindre una lluentor vítreo. És un mineral descobert per primera volta en França en localitat francesa de Autun, i d'eixa localitat va rebre el seu nom. Té cristals tabular i a voltes també de contorn rectangular o octagonal i sempre es presenten en grups units, prou compactes i grans. Els cristals de autunita tenen exfoliació i a voltes són escamosos. Rarament es presenten dispersos i no en grups grossos.
La autunita és molt apreciada pels coleccionistes de minerals pel seu color i fluorescència baix la llum ultravioleta.
Es pot trobar en mines o en jaciments d'urani oxidat ya que la autunita es forma en llocs a on hi ha urani oxidado, per lo que s'usa també com a indicador de la presència d'est. També es troba en el granit.
És fàcil de confondre en l'uranocircita, un atre fosfat d'urani.
La radiactivitat de la autunita no influïx en la salut de la persona que ho posseïx, per la seua molt baixa radiactivitat. Per això, ademés de ser molt apreciat, es colecciona molt.
Etimologia i descobriment
Descrit per Henry-James Brooke i William Hallowes Miller en 1852,[1] el nom deriva de la localitat tipo, Autun en Saône-et-Loire (França).[2] Cal destacar que Jöns Jacob Berzelius lo havia descrit en part en 1819 baix el nom de: Sel à base de chaux, où l'oxide d'urane joue li rôle d'acide.[3] Descobert per Joseph-François de Champeaux Boulaye
Formació del mineral
És un mineral secundari la autunita, format en zones d'oxidació dels cossos de mena d'urani, per això es considera un mineral secundari i per lo tant un òxit d'urani. Es forma en la zona d'oxidació -exposta a l'aire- de totes les roques que contenen urani, incloent vetes hidrotermals i pegmatites granítiques. Apareix també en filons hidrotermals i en pegmatita. Va haver casos de descobertes de autunita en atres tipos de minerals pero sempre en zones a on hi ha urani normalment.
Referències
- ↑ Brooke, H.J. and Miller, W.H. (1852) Introduction to Mineralogy by Wm. Phillips, London, 1823. New edition by Brooke and Miller. 8vo, London: 519
- ↑ MINER Database von Jacques Lapaire - Minéraux et étymologie
- Archivat el 25 de juliol de 2013 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Berzelius, J.J. (1819) Nouveau système de Minèralogie. Translated from the Swedish. 8vo, Paris: 295.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Autunita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.