Uranocircita
L'uranocircita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, segons la classificació de Strunz. Va ser descoberta en 1877 en Bergen, en l'estat de Sajonia (Alemània),[1] sent nomenada aixina pel seu contingut en urani i per la seua localitat de descobriment -traduït al grec-. Un sinònim poc usat és autunita bárica.
Característiques químiques
És un fosfat hidratat d'uranilo i bari, del grup de la autunita, semblant a esta. Antigament es consideraven els dos minerals següents, si be segons l'IMA el primer podria no ser un mineral sino una varietat hidratada del segon, la uranocircita en sentit estricte:
- Uranocircita-I, de fòrmula Ba(UO2)2(PO4)2·12H2O
- Uranocircita-II, de fòrmula Ba(UO2)2(PO4)2·10H2O
Aspecte
Es presenta en chicotets cristals tabular que poden presentar maclas polisintéticas. Normalment es troba en masses laminares o en costres terrosas. És radiactiva i fluorescent als rajos UV. Pot transformar-se en meta-uranocircita per parcial deshidratació.
Referències
- ↑ Weisbach (1877) Jahrb. Berg- und Hüttenwesen Sachsen, Abhandlung: 48.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Uranocircita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.