Anar al contingut

Autocefalia de l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Autocefalia de l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània
Erro al crear miniatura:
Patriarca Bartolomé I firmant el Toms, a costat d'Epifanio I, primat de l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània (OCU), que posseïx el títul de Metropolità de Kiev i tota Ucrània (en un klobuk blanc).
Erro al crear miniatura:
Toms de la autocefalia de l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània.

L'11 d'octubre de 2018, el sínodo del Patriarcat Ecuménico de Constantinopla va anunciar que "procedirà a otorgar l'autocefalia a l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània",[1] fent-la independent de l'Iglésia ortodoxa russa. Esta decisió va dur al Sant Sínodo de l'Iglésia ortodoxa russa a trencar la comunió en el Patriarcat Ecuménico el 15 d'octubre de 2018, que va marcar l'inici del cisma de Moscou-Constantinopla de 2018. El 15 de decembre de 2018, l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània es va formar despuix d'un consell d'unificació. El 5 de giner de 2019, Bartolomé I, el Patriarca Ecuménico de Constantinopla, va firmar el Toms[2] pel que es reconeixia i establia oficialment la recent formada Iglésia ortodoxa d'Ucrània i a la que es va otorgar la autocefalia (autogovern).

Antecedents

[editar | editar còdic]

El Patriarca Ecuménico de Constantinopla afirma ser el líder més important i el representant internacional de l'Iglésia ortodoxa.[3] L'iglésia està dividida geogràficament en vàries iglésies locals en gran part independents, cada una en el seu propi líder (patriarca, arquebisbe o metropolità).

Poc en acabant de que Ucrània va obtindre la seua independència, despuix de la desintegració de l'Unió Soviètica, alguns dels seus presidents li varen demanar al Patriarcat Ecuménico que li donara a Ucrània una iglésia distinta del Patriarcat de Moscou.[4]

Tres iglésies

[editar | editar còdic]

Des de finals del XX, tres jurisdiccions ortodoxes han existit en Ucrània.

  • l'Iglésia ortodoxa ucraniana (Patriarcat de Moscou) (UOC-MP):, que forma part de l'Iglésia ortodoxa russa i, per lo tant, està baix el Patriarcat de Moscou. Esta iglésia va ser, fins a l'11 d'octubre de 2018, l'única iglésia ortodoxa en Ucrània reconeguda per atres iglésies ortodoxes.
  • l'Iglésia ortodoxa autocéfala ucraniana (UAOC):, liderada pel Metropolità Makariy, que era independent, es va fundar en 1921 despuix de l'establiment de la República Popular Ucraniana de curta duració i va sobreviure a l'Unió Soviètica tant fora com dins del país.
  • L'Iglésia Ortodoxa Ucraniana - Patriarcat de Kiev (UOC-KP):, liderada pel Patriarca Filaret de Kiev, una iglésia independent que va ser fundada en juliol de 1992. En giner de 1992, en acabant de que Ucrània va obtindre la seua independència de l'Unió Soviètica després de la seua dissolució, el Metropolità de Kiev Filaret de l'UOC-MP[5] va convocar una assamblea en el Kiev Pechersk Lavra que va adoptar una solicitut d'autocefalia al Patriarca de Moscou.[6][7] El Patriarcat de Moscou no va complir i li va demanar a Filaret que renunciara.[6][8] Filaret no va renunciar i va ser suspés el 27 de maig de 1992 per l'UOC-MP.[9][8] Els bisbes lleals al Metropolità Filaret i un grup similar de l'Iglésia Ortodoxa Autocéfala Ucraniana varen organisar un sínodo unificador que es va celebrar del 25 al 26 de juny de 1992. Els delegats varen acordar formar una iglésia combinada anomenada Iglésia Ortodoxa Ucraniana - Patriarcat de Kiev baix un patriarca. elegit, Mstyslav de la UAOC.[9][10] Filaret va ser derrocat l'11 de juliol de 1992 per l'Iglésia ortodoxa russa.[8] Despuix de la mort del patriarca Mstyslav en 1993, l'iglésia va ser dirigida pel patriarca Volodymyr i la UAOC i la OUC-KP es varen convertir en entitats separades. En juliol de 1995, despuix de la mort de Volodymyr, Filaret va ser elegit cap de l'UOC-KP per un vot de 160-5.[10] Filaret va ser anatematizado per l'Iglésia ortodoxa russa en 1997.[11][8]

La UAOC i l'UOC-KP no varen ser reconegudes per atres iglésies ortodoxes i varen ser considerades cismáticas. Els funcionaris de l'Iglésia Ortodoxa russa varen declarar que la anatematización de Filaret va ser "reconeguda per totes les iglésies ortodoxes locals, inclosa l'Iglésia de Constantinopla". El sínodo del Patriarcat Ecuménico va reconéixer, de fet, en una carta de juliol de 1992 al Patriarca Alexy II, el derrocament de Filaret per part de l'Iglésia Ortodoxa russa, i el Patriarca Ecuménico va reconéixer la anatematización de Filaret en una carta d'abril de 1997 al patriarca Alexy II.

L'11 d'octubre de 2018, es varen alçar els excomunió de la UAOC i l'UOC-KP, no obstant, el Patriarcat Ecuménico no va reconéixer a la UAOC ni a l'UOC-KP com a llegítimes i els seus líders no varen ser reconeguts com a primats de les seues respectives iglésies. A partir del 15 de decembre de 2018, la UAOC i l'UOC-KP ya no existixen i s'han fusionat en alguns membres de l'UOC-MP per a formar l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània. L'UOC-MP encara existix. L'UOC-MP té 12,064 parròquies actives, l'UOC-KP va tindre 4,807 i la UAOC tenia 1,048.

El patriarcat ecuménico i la situació eclesiàstica en Ucrània

[editar | editar còdic]

En abril de 2014, el Patriarca Ecuménico va parlar sobre els problemes eclesiàstics en Ucrània durant el seu sermón del Dumenge de Ramos i va dir: "El Patriarcat Ecuménico reconeix els difícils desafius que enfronta el poble ucranià beneït hui".[12][13][14] En febrer de 2015, el Primat de l'Iglésia Ortodoxa Ucraniana Canadenca, Metropolitan Yuri (Kalishchuk), durant una taula redona en l'agència Ukrinform,[15] va declarar que "[t] ell Patriarcat [de Constantinopla] està observant la situació en Ucrània i considera la solució ideal per a obtindre l'ortodòxia unificada "i" treballarà per a unir l'ortodòxia en Ucrània ". Va agregar que el "Patriarcat de Constantinopla està esperant la solicitut i l'orientació de les jurisdiccions ortodoxes ucranianes ací, pero davant tot està esperant un pas del President d'Ucrània".[16][17]

El 6 de juny de 2015, la UAOC va solicitar al Patriarcat Ecuménico que rebera "[la] Iglésia Ortodoxa Autocéfala Ucraniana al Patriarcat Ecuménico com a metròpolis en [sic, deuria ser" una metròpolis en "] els drets d'autogovern".[18] El 24 de juny, el "Sant Sínodo de l'Iglésia Ortodoxa Ucraniana (Patriarcat de Moscou), celebrat el 24 de juny en Kiev [Kiev]" va emetre una declaració sobre la presència "de dos bisbes del Patriarcat de Constantinopla en Ucrània [Bisbe Daniel de Pamphilon i Bisbe Ilarion] i la seua reunió en el clero ucranià ". Els "Bisbes de l'Iglésia Ortodoxa Ucraniana (Patriarcat de Moscou)" varen expressar la seua preocupació "per les activitats [del Bisbe Daniel de Pamphilon i del Bisbe Ilarion] en el" territori canònic "de l'UOC (MP) sense el consentiment dels jerarcas de l'Iglésia Ortodoxa Ucraniana (Moscou) Patriarcat). " El 27 de juny, l'UOC-KP, despuix del seu Sant Sínodo eixe mateix dia, va decidir planejar demanar-li al Patriarca Ecuménico que reconega la seua condició d'autocéfalo.

El 2 de febrer de 2016, el Patriarca de Moscou va declarar oficialment que "és important que ya existixca un enteniment comú de la necessitat de consens entre totes les Iglésies, excloent qualsevol acció unilateral per a otorgar la autocefalia".[19] El mateix dia va advertir que "el reconeiximent unilateral del cisma [en Ucrània] tindrà inevitablement [conseqüències catastròfiques] per a l'unitat de l'Iglésia ortodoxa [.]"; en esta ocasió, el patriarca ecuménico va declarar: "Tots reconeixem que Metropolitan Onufry és l'únic cap canònic de l'ortodòxia en Ucrània".[20]

En juny de 2016, es va celebrar en Creta el Consell Panortodoxo 2016. No obstant, uns dies ans que començara, l'Iglésia ortodoxa russa es va negar a participar. Anteriorment, les iglésies ortodoxes de Geòrgia, Bulgària i Antioquía també s'havien negat a participar. Un dels temes citats va ser el método de proclamar l'autonomia de les iglésies ortodoxes. El 16 de juny, el parlament ucranià, la Rada Suprema, va solicitar a Bartolomé I, Patriarca ecuménico de Constantinopla, concedir l'autocefalía a l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània i, per tant, l'independència de l'Iglésia ortodoxa russa. L'11 de juny, abans de l'adopció de la resolució per la Rada, el Patriarcat de Moscou va criticar durament l'apelació dels diputats.[21] No obstant, el consell en Creta no va considerar ni va fer comentaris oficials sobre la qüestió d'Ucrània.[22][23]

El 15 de decembre de 2017, Filaret en Kiev es va reunir en representants personals del Patriarcat de Constantinopla: el Bisbe Daniel (UOC d'EE. UU.) I el Bisbe Hilarión (UOC de Canadà) i varen discutir en ells temes "d'interés mutu".[24][25]

Enllaç

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ https://www.patriarchate.org/-/communiq-1
  2. ↑ El document de concessió d'autocefalia a una iglésia es denomina Toms o Τόμος en grec.
  3. ↑ https://www.patriarchate.org/biography
  4. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 26 de giner de 2019. Consultat el 8 de giner de 2019.
  5. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2019. Consultat el 8 de giner de 2019.
  6. ↑ 6,0 6,1 https://ukrainianweek.com/History/64556
  7. ↑ https://gazeta.ua/articles/life/_vselenskij-patriarhat-oprilyudniv-dokumenti-na-pidtrimku-ukrayinskoyi-avtokefaliyi/859088
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 https://orthochristian.com/116586.html
  9. ↑ 9,0 9,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2018. Consultat el 8 de giner de 2019.
  10. ↑ 10,0 10,1 https://ukrainianweek.com/Society/64554
  11. ↑ https://mospat.ru/en/2018/10/15/news165263/
  12. ↑ https://web.archive.org/web/20140705212139/http://www.patriarchate.org/documents/patriarchal-message-palmsunday-2014
  13. ↑ https://www.pravmir.com/patriarch-bartholomew-ecumenical-patriarchate-recognizes-difficult-challenges-facing-blessed-ukrainian-people-today/
  14. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2018. Consultat el 8 de giner de 2019.
  15. ↑ https://www.youtube.com/watch?v=c5B9TcMhZ2k
  16. ↑ https://risu.org.ua/en/index/all_news/confessional/orthodox_relations/59195/
  17. ↑ http://www.kiev-orthodox.org/site/events/5678/
  18. ↑ https://risu.org.ua/en/index/all_news/confessional/orthodox_relations/60184/
  19. ↑ https://mospat.ru/en/2016/02/02/news127693/
  20. ↑ https://mospat.ru/en/2016/02/02/news127695/
  21. ↑ https://ria.ru/20160611/1445863713.html
  22. ↑ https://www.independent.co.uk/news/world/europe/first-orthodox-christian-summit-in-1200-years-goes-ahead-despite-russian-withdrawal-and-warnings-of-a7090561.html
  23. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2018. Consultat el 8 de giner de 2019.
  24. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2018. Consultat el 8 de giner de 2019.
  25. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2018. Consultat el 8 de giner de 2019.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Autocefalia_de_l%27Iglésia_ortodoxa_d%27Ucrània&oldid=1218837»