Anar al contingut

Atuna racemosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
tabon-tabon (Atuna racemosa)


El tabon-tabon (Atuna racemosa) és un arbre de la família de les crisobalanáceas. l'epítet específic racemosa és del llatí que significa «agrupat», en referència a l'inflorescència.[1] En Filipines és àmpliament conegut i les seues frutes s'usen tradicionalment per a elaborar kinilaw (un plat local de peix cru en vinagre o sucs cítrics) des de fa per lo manco mil anys.[2] En Tonga se li coneix com pipi.

Descripció

[editar | editar còdic]

Atuna racemosa creix fins a 35 m d'altura. La corfa plana és de grisa a negre. Les flors són blaves o blanques. Els fruts són #elipsoide, redonejats o en forma de pera i medixen fins a 7.5 cm (3 polzades) de llarc.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Atuna racemosa es troba àmpliament en Tailàndia, Malesia i les illes d'Oceania en el Pacífic Sur. El seu hàbitat són boscs mixts de dipterocarpos, també en pantans i a lo llarc de rius, des del nivell de la mar fins als 750 m s. n. m.

Us llogístic

[editar | editar còdic]

La fruta es convertix en una masilla per a sagellar canoas en les illes del Pacífic. L'oli de les llavors s'usa com a aroma. Les fulls s'usen com a coberta vegetal per a sostres en Fiji.

Use culinari

[editar | editar còdic]

En Filipines, l'arbre es coneix com tabon-tabon; de la polpa rallada de les seues frutes s'extrau un suc usat com a ingredient en la recepta original de kinilaw, en la que complix la funció de neutralisar el sabor a peix i l'acidea. S'han trobat vestigis de bols en restants de fruta del tabon-tabon junt en espines de peix en el lloc arqueològic Balangay, en Butuán (datats de el X al XIII d. C.), lo que indica que esta pràctica de cuina té, per lo manco, mil anys.[2][3][4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tree Flora of Sabah and Sarawak (vol. 1), Forest Research Institute Malaysia, pp. 160–161. ISBN 983-9592-34-3. Consultat el 1 de juny de 2014.
  2. 2,0 2,1 «Tabon Tabon Fruit». Market Manila. Consultat el 16 de giner de 2017.
  3. Alan Davidson (2014). [1], OUP Oxford, pp. 445–446. ISBN 9780191040726.
  4. Ninah Vila. «Kinilaw History, Origin and Evolution – Into the Heart of Freshness». Pinoy Wit. Consultat el 16 de giner de 2017.