Anar al contingut

Attacus taprobanis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Attacus taprobanis (Attacus taprobanis)

Attacus taprobanis[1] és una arna pertanyent a la família Saturniidae, originària del sur de l'Índia i Sri Lanka.[2] Esta espècie presenta una morfologia molt similar a la de Attacus atles, que és de distribució molt més àmplia. Anteriorment es considerava una subespecie de A. atles.[3] És una de les arnes més grans del món.[1][4]

Descripció

[editar | editar còdic]

El Attacus taprobanis sol ser una arna més obscura que A. atles i les taques hialinas són llaugerament més chicotetes i la segona taca transparent de les ales davanteres sol estar obsolet.[5] La llínea hialina de l'ala anterior és més menuda i a sovint està absent en els machos. La envergadura alar és d'aproximadament 170–220 mm, provablement la segona arna més gran despuix de A. atles. En una envergadura de fins a 240 mm, es va pensar que era l'arna més gran del món per la seua envergadura. No obstant, estudis recents han demostrat que la arna Hércules de Nova Guinea i el nort d'Austràlia és més gran. El seu cicle de vida és similar al de les palometes comunes i posen els seus ous en els fulls d'arbres perennes.

Les arnes són de color marró rojós. Les ales davanteres tenen taques negres que s'assemblen als ulls d'una serp. Açò els ajuda a protegir-se dels seus enemics. Presenten marques blanques triangulars tant en les ales davanteres com en les atrasseres. També se'ls crida cap de serp per la forma del cap d'una serp darrere de les ales. S'han trobat arnes en colors negre, marró i morat. Estes arnes viuen solament dos mesos. No volen llunt del seu hàbitat.[6]

Les larves són color vert, en motas parduscas pàlides. La cap és menuda, de color vert azulado igual que els seus espiràculs. En el segment anal hi ha un anell ovalat roig. El capoll és gran, allargat, piriforme, de textura sedosa fina, de color pardo grisáceo pàlit, unit a les ramitas de plantes per un pedúncul sedoso.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Les larves s'alimenten de varis arbusts i arbres, inclosos Aglaia roxburghiana, Berberis asiatica, Berberis thunbergii, Berberis vulgaris, Cinnamomum,[7] Cinnamomum camphora, Cinnamomum verum i Ligustrum. Les arnes adultes no ingerixen aliments perque carix de cavitat bucal per a on alimentar-se i sobreviuen gràcies al greix que han almagasenat durant el seu periodo larvario; les femelles permaneixen assentades més tranquiles i emeten feromones que els mascles actius poden notar a distància.[8]

Cicle de vida

[editar | editar còdic]

Les femelles són més grans i belles que els mascles d'este grup. Estes palometes no s'alimenten durant la seua vida adulta, que dura solament dos semanes. El seu únic propòsit és la reproducció, utilisant les reserves de greixos que han consumit com orugas. Les peces bucals no estan completament desenrollades. El mascle se sent atret per l'aroma hormonal especial de la femella.

Distribució

[editar | editar còdic]

Attacus taprobanis es troba en la Índia meridional, Tailàndia[9] i Sri Lanka.[2][4][10]

L'arna es troben en els boscs humits del Surest Asiàtic. Les arnes es creen retortillant fulls i teixint-les en fil de seda. Emergixen com a palometes en unes quatre semanes. Les arnes es crían comercialment en algunes parts d'Índia per a la producció de fil de seda.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Moore (1880). [1], London: L. Reeve & co., pp. 124–125.
  2. 2,0 2,1 Peigler, Richard S. (1989). [2], Lepidoptera Research Foundation. ISBN 0961146427.
  3. Savela. «Attacus atles (Linnaeus, 1758)». Lepidoptera and Some Other Life Forms. Consultat el 2018-11-18.
  4. 4,0 4,1 «Attacus Linnaeus, 1767». Lepidoptera - Butterflies and Moths. Consultat el 2018-03-17.
  5. (1892) [3] (en en), Simpkin, Marshall & Company.
  6. «ശലഭലോകത്തെ ഭീമന്മാർ കല്ലടയാറ്റിന്റെ തീരത്തേക്ക്» (en മലയാളം) (പത്രലേഖനം). മാതൃഭൂമി. Archivat des d'el original, el 2012-09-08. Consultat el 26 മാർച്ച് 2014.
  7. Hardiman, John Percy (1901). [4] (en en), superintendent, Government printing, Burma.
  8. «Atles Moth (Attacus taprobanis)». Biodiversity of Sri Lanka. Consultat el 2016-07-04.
  9. Chakravarthy, Akshay Kumar; Sridhara, Shakunthala (2016-11-23). [5] (en en), Springer. ISBN 978-981-10-1518-2.
  10. Hampson, G. F. (1892). [6], Taylor & Francis, pp. 15-16.