Anar al contingut

Atoló Bikini

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Atolón Bikini»)
Atoló Bikini
Per a les proves nuclears d'Estats Units en este territori vore proves nuclears en l'atoló Bikini.

L'atoló Bikini és un atoló deshabitat d'uns 6 km² de superfície. És un dels atolones que componen les illes Marshall. Consta de 36 illes que voregen un estany d'uns 594,2 km². Bikini ve del marshalés «Pik» que significa «superfície» i «Ni» que significa «coco».

Història

L'Illa va ser descoberta provablement per una expedició espanyola en 1529,[1] el nom que se li va donar llavors va ser el de Bons Jardins.[2][3][4]

És famós per les proves nuclears que es varen portar a terme en ell. Com a part dels Territoris de Prova de l'Oceà Pacífic, va anar un lloc a on es varen provar, per part dels EE. UU., més de 20 bombes d'hidrogen i atòmiques entre 1946 i 1958.

Abans de les proves nuclears, la població indígena va ser expulsada a l'atoló Rongerik. Dites proves varen escomençar en juliol de 1946. A finals dels anys 1960 i principis dels anys 1970, alguns dels pobladors originals varen tractar de retornar des de les illes Kili, pero varen ser evacuats pels alts nivells de radiactivitat.

En 1972, el biòlec nortamericà Eric Freehsee va organisar la primera expedició de buceig en aquella zona. Els buceadores varen nadar fins als bucs afonats: el portaavions nortamericà Saratoga, l'acorazar japonés Nagato, i la travessia alemana Prinz Eugen. L'estany de 55 km havia segut elegida com a sepultura per a setenta y ocho navío.

El 31 de juliol de 2010, l'UNESCO va inscriure al atoló de Bikini com el primer Patrimoni de l'Humanitat de les Islas Marshall.[5]

Geografia

Abans de l'explosió de la primera bomba atòmica en l'illa, l'estany de l'atoló era usada com a cementeri de naus durant la Segona Guerra Mundial pels Estats Units.


Hui en dia, a pesar de tindre una radiació superior a la de Fukushima,[6] l'estany dona covil a un gran número de bucs afonats dels Estats Units i d'atres països. Els perills de la radiactivitat i els servicis llimitats en la zona varen mantindre alluntats als buços d'un dels llocs en major potencial en el Pacífic per a la pràctica d'eixe deport. En l'actualitat, un número llimitat de buços s'acosta a l'estany de l'atoló cada any, per a viure l'experiència d'acostar-se a un lloc que atesora tants bucs de la Segona Guerra Mundial. El lloc s'ha tornat molt popular en l'última década. No obstant, les abocades de petròleu han suspés les activitats en l'àrea durant els anys 2008 i 2009. L'estany conté un gran número de vida marina, incloent algunes espècies de taburons.

Símbols

Bandera de l'atoló Bikini.

La bandera va ser adoptada en 1987 com a manera de recordatori al govern nortamericà sobre les seues obligacions en els natius. Les 23 estreles blanques en el rectàngul blau representen les illes del Atoló. Les tres estreles negres representen les tres illes que varen ser destruïdes en març de 1954 durant les proves nuclears d'una bomba d'hidrogen. Les dos estreles negres en la part inferior dreta, representen les illes Kili i Ejit de l'Atoló Majuro, a on els natius varen ser reubicats ans que s'iniciaren les proves. Es troba ubicada a uns 683 km més al sur. Abdós estreles es troben separades simbòlicament de les tres superiors per a representar la distància física i en calitat de vida de les illes Bikini.

Les paraules de la part inferior, «MEN OTEMJEJ REJ ILO BEIN ANIJ» se supon que representen les paraules del líder bikiniano, Judas, al comodoro nortamericà Ben Wyatt, quan este últim va ser a ordenar als pobladors que cediren les seues illes per a proves nuclears per «el be de tota la humanitat». Es traduïxen com «Tot està en les mans de Deu».

Cine

El documental Bikini – mon amour d'Oliver Herbrich mostra els efectes de la radiació de baix nivell a llarc determini en la població.[7] El documental italià mondo de 1962 Mondo Cane mostra els efectes de la radiació de baix nivell a llarc determini en la vida selvada. Les proves nuclears en Bikini, junt en els Bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki, varen inspirar la película japonesa de 1954 Godzilla.

Programes de televisió

La série animada de Nickelodeon Bob Esponja té lloc principalment en Bikini Bottom, que supostament està situat baix de l'atoló[8][9] du el nom de Bikini Atoló.[10]

Durant una entrevista en Tom Kenny, l'actor de veu de Bob Esponja, li varen preguntar sobre la teoria popular de que Bob Esponja és el resultat de proves nuclears. A açò ell va dir:

«Bo, Fondo de Bikini du el nom de l'atoló Bikini, ya saps, a on es varen realisar proves nuclears fa décades. Llavors... no, eixe. No crec que Bob Esponja i els seus amics siguen mutacions».[11]

Galeria d'images

Referències

  1. ↑ Carrasco, Amancio Landín (1984). Islario espanyol del Pacífic: identificació dels descobriments en la Mar del Sur (en es), Edicions Cultura Hispànica, Institut de Cooperació Iberoamericana. ISBN 978-84-7232-321-6. Consultat el 2022-10-26.
  2. ↑ Montana, Alberto (1943). Descobriments, exploracions i conquistes d'espanyols i portuguesos en Amèrica i Oceania (en es), Editorial Miguel A. Salvatella. Consultat el 2022-10-26.
  3. ↑ Survey (U.S.), Geological (1954). Geological Survey Professional Paper (en en), U.S. Government Printing Office. Consultat el 2022-10-26.
  4. ↑ (1902) U.S. Geological Survey Professional Paper (en en), U.S. Government Printing Office. Consultat el 2022-10-26.
  5. ↑ Unesco inscriu sèt llocs culturals en la llista de Patrimoni de la Humanitat
  6. ↑ Rodríguez, Rubén (2019-07-22). «El lloc més perillós del món ya no és Chernóbil: està en mig del Pacífic» (en es). elconfidencial.com. Consultat el 2023-12-25.
  7. ↑ «Oliver Herbrich Filmarchive / BIKINI - MON AMOUR». archiv. Archivat des de l'original, el 13 de maig de 2021. Consultat el 13 de maig de 2021.
  8. ↑ «El hype que ho absorbix L'actor de 'Bob Esponja' ama l'atenció». Daily News (8 març de 2001). Archivat des de l'original, el 6 de novembre de 2013. Consultat el 30 d'octubre de 2013.Plantilla:Requerix subscripció
  9. ↑ Personal de QSR. «Burger King Bob Esponja», QSR Magazone, 7 de juny de 2001. Consultat el 19 d'agost de 2010.
  10. ↑ Bradley, Bill. «Bob Esponja respon a 7 grans preguntes i desacredita 1 teoria popular», The Huffington Post, 10 de febrer de 2015. Consultat el 10 de juliol de 2016.
  11. ↑ Bradley, Bill (7 de febrer de 2015). «Bob Esponja desacredita una teoria popular d'un fan». HuffPost. Archivat des de l'original, el 7 de setembre 2017. Consultat el 13 de maig de 2021.

Enllaços externs

Commons