Anar al contingut

Atmosphere-Space Interactions Monitor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ASIM instalada en l'exterior del mòdul Columbus en l'ISS

Atmosphere-Space Interactions Monitor (ASIM) és una missió proyectada per l'Agència Espacial Europea (ESA) l'objectiu de la qual és colocar cambres i detectors de rajos X i rajos γ en l'Estació Espacial Internacional (ISS), des d'a on es podrà observar l'atmòsfera superior per a estudiar sprites, jets i donyets, i centelleigs/centellejos de rajos gamma terrestres relacionats en tormentes elèctriques.[1] En les medicions d'estos fenomens directament des de l'espai s'espera tindre un major coneiximent de l'atmòsfera superior de la Terra.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Els components de la ASIM, que en principi es va pensar tindre'ls preparats en l'any 2014 pero per diversos motius no varen estar llests fins a l'any 2018, en lo que varen formar part de la missió SpaceX CRS-14, llançada el 2 d'abril de 2018 cap a la ISS, el 13 d'abril de 2018 es varen instalar com a càrrega útil en el mòdul Columbus – External Payload Facility.[2] La companyia tecnològica danesa Terma A/S és l'encarregada de la direcció de la part tècnica del proyecte per a ESA[3][4] i el DTU Space (Institut Nacional de l'Espai) de l'Universitat Tècnica de Dinamarca proporciona l'equip científic del proyecte.[5] Les operacions de la missió es realisaran des del Belgian Institute for Space Aeronomy (B.USOC) en Uccle, Bèlgica.[6][7]

Instruments

La càrrega útil de ASIM té una massa de 314 kg (692 lb) i consta de subsistema, el Columbus External Payload Adapter (CEPA) i el Data Handling and Power Unit (DHPU), i dos instruments científics, el Modular X and Gamma Ray Instrument (MXGS) i Modular Multi-Imaging Assembly (MMIA):[2][6]


El CEPA i la DHPU conformen les conexions estructurals i elèctriques, respectivament, al mòdul Columbus de l'Estació Espacial Internacional.
El MXGS està format per dos detectors de rajos gamma terrestres (TGF). El detector de baixa energia sensible, des de 15 keV a 400 keV, i el detector d'alta energia sensible, des de 200 keV a 40 MeV.
El MMIA és un sistema òptic d'imàgens capaç d'observar 12 fotogrames per segon constantment en les bandes 777,4 nm i 337 nm a intervals de 5 nm d'ample.

Vore també

European contribution to the International Space Station
Scientific research on the International Space Station

Referències

  1. ↑ «ISS Utilization: ASIM (Atmosphere-Space Interactions Monitor)». eoPortal. European Space Agency. Consultat el 8 d'abril de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 Halton, Mary. «Hunting mystery giant lightning from space», BBC News, 7 d'abril de 2018. Consultat el 7 d'abril de 2018.
  3. ↑ «Terma to Head ASIM Observatory for ISS», Space Travel, 27 d'agost de 2010. Consultat el 7 d'abril de 2018.
  4. ↑ «Largest Space Project for Terma». Terma A/S (26 de setembre de 2016). Archivat des de l'original, el 26 de març de 2018. Consultat el 7 d'abril de 2018.
  5. ↑ Neubert, Torsten (2 de febrer de 2015). «ASIM: Climate and giant lightning discharges to be studied from the International Space Station». DTU Space. Archivat des de l'original, el 24 d'octubre de 2015.
  6. ↑ 6,0 6,1 «ASIM Payload». ASIM.dk. Consultat el 7 d'abril de 2018.
  7. ↑ «B.USOC role in the ASIM operations on the ISS». Belgian User Support and Operations Centre (30 de juny de 2014). Archivat des de l'original, el 9 d'abril de 2018. Consultat el 7 d'abril de 2018.

Enllaços externs

ASIM.dk
ASIM webpage at the European Space Agency's Human Spaceflight Research portal
ASIM webpage 
ASIM webpage at NASA's Space Station Research & Technology portal


Referències